Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
[València] Protocolo d'autorepressió i automutilament per al 19 J
per e	20 jun 2011
Ens ha arribat açò i ens sembla prou fort com per a deixar-ho correr:
- Prevención: si notamos algún comportamiento extraño sin que aún se haya llegado a producir ningun acto violento, intentaremos tranquilizar a la/s persona/s implicada/s e intentaremos que desista/n en tal comportamiento, siempre que no corra peligro nuestra integridad. - Actuación: - En el caso de que se esté produciendo algún acto violento intentaremos tranquilizar y hacer desistir a la/s persona/s implicada/s siempre que no corra peligro nuestra integridad. - Si el punto anterior no tiene exito, nos alejaremos unos metros de el/los individuo/s violento/s, nos sentaremos en el suelo y le/s señalaremos mientras guardamos silencio. Este punto debe ser llevado a cabo por una gran cantidad de personas para que llame la atención. - Comunicaremos a las fuerzas y cuerpos de seguridad cercanos la situación. - Cuando la situación se haya normalizado nos volveremos a poner en pie y gritaremos "no a la violencia". - Aplauso colectivo. Si han sido las fuerzas y cuerpos de seguridad los que han solucionado la situación, el aplauso y los vitores deberan ir dirigidos hacia ellos. Si acompañamos estas acciones con cámaras de foto y video darán mas resultado. Documentar graficamente y difundir todos los actos violentos nos será de gran ayuda." ... La situació d'automutilament de la ràbia arriba a la categoria de patologia. La negació de la violència com a eina de lluita contra el poder i el sistema que ens oprimeix és un dogma religiós del reformisme bienestarista ciutadà. La falsa revolució mitjançant l'espectacle a les portades de premsa, la mitificació de les acampades i concentracions com a canvi social és indignant. No només l'autodenominat "moviment (movimientari) 15M" manipula i censura si no que s'ha erigit com l'esglèsia de la protesta d'aquestos dies, monopolitzant el discurs i reprimint la dissidència política amb el beneplàcit dels poders fàctics. L'autoritat de l'estat riu i orquestra, junt als mass-media i "l'organització", la persecució a nivells propis del món Orwellià de les persones lliurepensants que puguen ser actives. L'amenaça de detencions preventives d'antisistemes a Barcelona, l'amenaça de l'estat d'excepció i el tall de les comunicacions front a les movilitzacions de la xicoteta-burguesía vinguda a menys, el jovent universitari sense res més que fer i la nova ornada política esquerrà de l'estat és una clara mostra de que l'Estat ha ficat les seues barbes a remullar amb l'experiència grega (l'estat no oblida tampoc el 1936). No olores la por? L'estat està atemorit amb la possibilitat que el 15M siga desbordat, la misèria acumulada esclate i els apagafocs de "l'organització" no siguen capaços de recuperar la ràbia popular per a continuar donant corda al sistema que agonitza. El carrer torna a bullir de gent i uns nous policies dis-uniformats tracten de manipular una revolta que arriba poc a poc. Les condicions socials són insuportables i la violència estructural de l'estat comença a desemmascarar-se. Violència és el capital, la publicitat, la policia, l'autoritat, el treball assalariat, la banca, els polítics, les presons, l'especulació, l'educació... Violència és el sistema. L'autodefensa a més de ser legítima, és necessària. Mort a l'estat i visca l'anarquía!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more