Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Reflexions sobre la violència
per Un	15 jun 2011
La classe política, reunida al Parlament, està aprovant les retallades al pressupost del sector públic, unes retallades que recauran novament sobre les esquenes de les capes més febles de la societat; i moltes, moltes persones estan protestant i practicant la desobediència per intentar impedir-ho. En un moment com l'actual, al poder no li convé gens que la població es plantegi quines seran les conseqüències immediates de la menor inversió en sanitat, educació i serveis socials.     En aquest context, els mitjans de comunicació, fidels com sempre als interessos dels seus amos, estan bombardejant constantment amb el missatge següent: alguns “indignats” són violents perquè increpen als qui apreten la tisora, són violents perquè els assenyalen, són violents perquè intenten barrar-los el pas. Arribat aquest punt, un s'atura a pensar una estona i s'esgarrifa amb les pròpies conclusions.     El moviment dels “indignats” evidencia el malestar social, un malestar provocat per la violència subtil i quotidiana, per la violència institucionalitzada, per la violència que es recolza en la llei i en l'ordre capitalista.     D'exemples d'aquesta violència en podriem estar trobant sense parar... jo de moment en vull nombrar uns quants: és violència cobrar un sou de merda, és violència quedar-se sense feina, és violència perdre el dret al subsidi d'atur, és violència que et fagin fora de casa per no poder pagar, és violència passar 3 dies al passadís d'un hospital esperant llit, és violència rebre l'ajuda a la dependència quan ja t'has mort, és violència que l'activitat pública generi beneficis privats, és violència la policia...     I si filem una mica més prim, també identificarem la violència que exerceixen els periodistes quan castiguen als manifestant etiquetant-los de violents, els mateixos periodistes que no pengen mai aquesta etiqueta als botxins del poble.         La premsa desvia el debat, criminalitza als més desafavorits, desacredita les protestes, justifica la repressió, divideix els moviments, consolida la violència estructural i perpetua les injustícies i les desigualtats. La violència psicològica és molt més perillosa del què sembla a simple Pvista.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more