|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
El "Dia de les Esquadres", una herència franquista
|
|
|
per Mossos= Ertzaintza= policia espanyola autonòmica |
31 mai 2011
|
|
L’origen de la festivitat de la Diada de les Esquadres de Catalunya, data artificial que els governs autonòmics de CiU van imposar per legitimar aquest cos militar, és herencia del franquisme, anys en què aquest cos d’origen botifler va coexistir amb les altres forces repressives comandades pel general Franco. Els Mossos del franquisme, molts dels quals militars espanyols de graduació, mai van ser depurats. |
|
La polémica per les agressions provocades pels antiavalots d’aquest cos armat a la plaça Catalunya ha despertat noves reaccions envers els Mossos d’Esquadra, cos mercenari creat pels botiflers de Valls després de la derrota de la Guerra de Successió i liderats pels germans Veciana.
Una d’aquestes polèmiques és l’adoctrinament que el cos armat porta a terme a terme a centres educatius. Una altra polèmica ha estat el fet que enguany, per primer cop des de la restauració autonòmica, els representants dels Mossos d’Esquadra celebraran el seu Dia una missa catòlica.
Actualment el cos procedent dels botiflers de Valls realitzen un paper de substitució dels seus predecessors i contemporanis cossos policíacomilitars, garants de l’ordre social i polític i dels interessos de l’Estat espanyol al Principat, tal i com han posat de manifest durant els darrers mesos prioritzant la vigilància i repressió de mobilitzacions socials i polítiques.
Els Mossos d’Esquadra (o esquadres dels Mossos) provenen del segle XVIII-XIX i tenien com a funció principal un paper auxiliar de l’exèrcit borbònic (combatre els guerrillers austriacistes, perseguir els dessertors en temps de pau i de guerra, control ideològic i moral, encalçament de contrabandistes i bandolers, etc.), ja que coneixien suficientment el terreny i actuaven a manera de mercenaris indígenes. Un rol militar i eficàcia policíaca de control social i polític que els ha perpetuat per la confiança que oferien a les classes dominants (terratinents, Església catòlica, industrials, militars espanyols, etc.). Per aquesta raó aquest cos, que comptava amb un currículum repressiu com a preservador de l’ordre social i d’obediència durant segles, també va perviure durant el franquisme com un cos folklòric que simbolitzava l'ordre i l'obediència al règim. Molts dels mossos dels franquisme eren militars espanyols, un requisit que durant la transició també es va reservar per als comandaments de la policia autonòmica actual, que havien de ser militars de graduació per exercir un càrrec dins dels cos autonòmic.
En els anys de la reforma política els Mossos d’Esquadra van a ser el candidat número u per exercir aquest paper de substitució dels anteriors cossos repressius que, com en la resta d’aspectes d’aquesta operació política de maquillatge canviés la façana per deixar-ho tot ben lligat. Un dels promotors del canvi del model policíac de la reforma fos precisament l’exfalangista Rodolfo Martín Villa, també molt interessat a recuperar i ampliar un cos com aquest. Un altre avalador de la continuïtat d'aquest cos armat va ser el també falangista Juan Antonio Samaranch.
La festa de la Diada de les Esquadres, que compta amb una dèbil tradició a la història de Catalunya, va ser recuperada a la dictadura Franquista, i posteriorment es va perpetuar fins l'actualitat. El govern de Jordi Pujol va fixar aquesta Diada de tradicio botiflera i reaccionària el 1982; festivitat militar i ara religiosa que s'ha perpetuat fins als nostres dies.
Curiosament, des d'alguns sectors autoqualificats progressistes d'agents de la policia autonòmica s'ha criticat la decisió de celebrar la Diada de les Esquadres amb una missa, així com les ofrenes en nom del cos armat a la Verge de Montserrat. |
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/12939/1/
|
This work is in the public domain |
|
Re: El "Dia de les Esquadres", una herència franquista
|
|
per historiador |
31 mai 2011
|
Recordeu que els mossos van ser creats després de la guerra de successió per part de l'absolutisme espanyol com a cos d'extermini de la resistència armada catalana (per les dificultats de desplaçament i mobilitat de l'exèrcit regular), que va seguir colpejant puntualment l'exèrcit fins a l'any 1736, fent incursions a ciutats catalanes.
Els mossos de quadra no feien presoners, a diferència de l'exèrcit (encara que aquests els executaven psoteriorment, així que el resultat era el mateix).
Per a que s'entengui, és com si la policia nordirlandesa fos justament la que es va encarregar sistemàticament d'eliminar els primers nuclis de republicans durant el segle XIX. |
