|
|
|
|
|
El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per Rafael del Barco Carreras
Correu-e: rdelbarco1940@hotmail.com (no verificat!) |
18 mar 2010
|
DE DIAGONAL-MAR AL CASCO ANTIGUO.
Rafael del Barco Carreras
18-03-10. Del juicio a la corrupción en la Delegación de Hacienda de Barcelona al degenerado Raval. Si mi intención el día 15 era fotografiar el estropicio de las nuevas construcciones relacionadas con las corrupciones de la empresa municipal PROFIDESA, lo de los vecinos y su blog, RAVAL PER VIURE, me impresionó tanto, que no atreviéndome fotografiar, me prometí volver. El destrozo y las corrupciones en el “Casc Antíc” son la menor de las preocupaciones de sus ciudadanos. Al tiempo que el Ayuntamiento Socialista dilapidaba en la especulación-burbuja-fraude de la Diagonal hasta EL FÓRUM (EL FORRUM) la incomparable vieja Ciudad sufriría también los “Barcelona, 30 años de corrupción”.
Mi sorpresa, dos días después, la mucha policía, que me pareció sin relación con la huelga de la Enseñanza de ayer. Pero con policía o no la actividad del barrio seguía a tan buen ritmo que a las tres de la tarde tampoco me aventuré a fotografiar a placer.
Pero volveré. Hacía demasiados años que no pisaba esas callejuelas degeneradas hasta decir BASTA, reflejado por los carteles en los balcones.
He visto viajando por el Mundo enclaves parecidos, pero NINGUNO, que recuerde, PEOR QUE EL RAVAL. Y digo lo de cuando hace unos meses comenté las mundialmente célebres fotografías de las columnatas de la Boquería donde cerrado el mercado se fornicaba a la vista de cualquier viandante o vecinos; “lo de menos las prostitutas”.
Los dos tomos de mi viejo libro “Las calles de Barcelona”, 1866, me lo confirman (ver fotos en www.lagrancorrupcion.blogspot.com), ellas andan por ahí desde que había huertos y conventos, ¿tendrán derecho de estancia adquirido por el tiempo?, pero repito que lo de menos es el comercio del sexo, lo peliagudo es la heroína y demás drogas. Y no se retienen, hasta con la policía a unos metros invitan a comprar.
Había visto por la Tele los reportajes de las Ramblas por la noche, o Plaza Real y calle Escudillers, donde ya muy pocos barceloneses se atreven a pasear, pero no se ha metido a plena luz del día en la calle Robador. Lo mismo los del centro de Madrid y su Casa de Campo, tomada por la prostitución. O La Cañada (en Barcelona las hay varias) barrio de chabolas y automóviles de alta gama. Pero lo del Raval, será por lo abigarrado de las calles, supera cualquier imaginación. Hasta por el aire, porquería y los olores, debe ser fácil infectarse.
Recuerdo el famoso libro de Camilo José Cela, “Izas, rabizas y colipoterras”, con una liliputiense ofreciendo sus servicios en aquel Barrio Chino del “sábado sabadete, camisa limpia y polvete”. Son eternas las perversiones sexuales, y ya nada extraña, pero juraría que la mayoría de las meretrices de la calle Robador es imposible que se dediquen al más viejo de los oficios. Que me perdonen, pero son un freno a la lujuria, ni por el coste de la habitación. Sé que me rebatirán esta afirmación, he conocido en la cárcel desde el “asesino violador de ancianas” a peores lindezas, pero a las que me refiero, forman parte del trapicheo y ambiente. |
|
|
... |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per goldstein |
18 mar 2010
|
|
aquest tio és gilipolles |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per einsestein |
18 mar 2010
|
|
... i tu ets un geni? |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
per juanito
anarkogeek@gmail.com |
18 mar 2010
|
|
Com si a d'altes barris de Ba(r)celona no hi haguès sexe, drogues i delinqüència... En d'altres barris es invisible. Els xoriços vesteixen d'etiqueta, van en cars cotxes i no se'ls veu pel carrer. Alguns fins hi tot treballen de directius de bancs, presidents del Palau de la Música i d'altres importants institucions "criminals". Les pancartes de "Volem un Barri Digne" les haurien de penjar dels balcons de tota Barcelona. |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per qualsevol |
18 mar 2010
|
|
molt bona juanito |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per Barrikarme |
19 mar 2010
|
El que va passar amb Barrikarme, o com carregar-se la iniciativa social al Raval en tres actes
El carrer Jerusalem és un altre d’aquells carrers del barri que passen desapercebuts. Estret i ombrívol, poca gent es fixava en ell, excepte perquè passa pel darrera del mercat de la Boqueria, i perquè connecta, gairebé sense que ningú ho noti, el carrer Hospital amb el del Carme.
En una finca d’aquest carrer, al número 32, abandonada des de feia una quants anys, un grup de persones va decidir entrar-hi i, a més de solucionar un problema greu de manca d’habitatge, va engegar un projecte anomenat Barrikarme, obrint els seus locals pel carrer del Carme. Durant el curt temps que ha estat obert Barrikarme havia aconseguit fer-se un lloc com a punt de referència per als moviments socials de la ciutat al districte, donant cabuda per a tota una sèrie d’activitats socials i polítiques.
Primer acte: al maig de 2009, després de tres mesos d’activitat frenètica, la “il•lustríssima” i “guais” regidoria del districte de Ciutat Vella intervé per tancar el local, que “no té els permisos corresponents” per a efectuar unes activitats que precisament consistien en no haver de demanar permís.
Segon acte: en aquesta barreja de legalitat-alegalitat, alhora que la campanya mediàtica de criminalització de la prostitució als voltants de La Boqueria omple el barri de policies de totes mides i colors, la propietat de l’immoble, representada per la promotora Metropolitan House, es conxorxa amb un veí destre en pràctiques mafioses i amb intressos obscurs, amb l’intent de fer fora els “indesitjables” okupes per la via de les amenaces i la por, mentre que per altra banda mantenia una falsa negociació per solucionar un conflicte que es basa en el “esto es mío y te tienes que largar de aquí”.
Tercer acte: finalment, amb la complicitat de la llei –que no la justícia- s’aconsegueix reobrir un procés penal que prèviament havia perdut i, la matinada del 9 de febrer, més de trenta efectius de les brigades mòbils dels Mossos d’Esquadra vénen estimbant portes i arrasant la casa, en la cerca d’aquells “perillosos delinqüents” que seguien utilitzant part de l’edifici, i que planificaven “actes terroristes” com dirigir autònomament les seves vides i reobrir el centre social per tornar a oferir al barri un oci que no vol ser mercadejat. Vénen d’amagades, com si estiguessin assumint que aquestes actuacions, que constitueixen un acte de brutal violència que ha de ser condemnat sens dubte, són com a mínim reprovables. Vénen, finalment, de la mà de la propietat i d’aquest veí amable i amic de l’ordre quan li convé –es guanya una indemnització pujada de preu en agraïment per la seva feina, més uns quants mobles i electrodomèstics de propina-.
Metropolitan House i els seus socis -com l’ex-inspector Miguel Garcia Hoffmann, assessor financer de la trama del PSC que va defraudar a hisenda més de 40 milions d’euros l’any 2000- aprofiten per desnonar també de manera il•legal l’Amical d’Immigrants Marroquins a Catalunya, que efectuava les seves activitats al mateix edifici, i que es troba també al carrer, desposseïda dels seus llibres, pupitres, aules, amb els que havia donat classes a més de 150 infants del barri.
Quin serà l’esdevenidor per al ja antic Barrikarme? doncs, és ben fàcil. D’aqui a poc caurà a terra un altre edifici històric del raval, per convertir-se després en habitatge de luxe, ben integrat en el nou Raval, i a tocar de la moderna plaça de la Gardunya, ja planificada com a “plaça Major” del Raval, un altre nou espai en gran part pensat per al turisme de la Boqueria. Quants Barrikarmes més cauran al Raval? fins on està disposat el poder a arribar per destruir la vida associativa i rebel al barri? Potser les respostes les tindrem al proper capítol. |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per les coses clares |
19 mar 2010
|
|
Al Rafael de la zodiac li deu agradar mes la Karcelona de la Bonanova i tot aixo.Apart d,esmenar la perillositat amb cometes del casc antic o barri xino com s,ha dit tota la vida tambe podia parlar de les redades continues als nous vinguts pel fet de tindre el color de pell diferent o el fet de practicar mobbing cuantitat de propietaris.Ara que si vol seguir amb mes emocions fortes cara el seu status quo,pot visitar els ranchitos de Caracas o els de Colombia per exemple i el morbo i adrenalina aumentaran.Salut |
|
Re: El Raval de Barcelona a mediodía.
|
|
per victor martinez |
21 mar 2010
|
desmontarnt xorrades
l'empresa PROFIDESA no existeix, es PROCIVESA es mesclen termes com Casc Antic i Raval referint-se a la mateixa zona. Es desconeix la realitat d'associacions. La prostitució de dia no està al carrer Robadors si no al carrer Sant Ramon.
Jo he viscut tota la vida per aquí i escenes de prostitució al carrer ja n'havia vist quan era adolescent, pe exemple al carrer Aroles ja que fa una corva que permet que no et vegin des d'ambdós extrems del carrer.
Al Raval hi ha centenars de problemes, i a la zona d'Escudellers exactament el mateix. El fet que hi hagi problemes no vol dir ni que els problemes siguin dolents, ni que la font dels problemes s'hagi d'extirpar.
Els barris están completament desmembrats, però dubto que el Raval sigui més perillós que el Xino dels 70's. El que aleshores tots eren blanquets i la sensació d'inseguretat potser era menor que la d'imaginar-te que darrera de cada àrab hi ha un Bin Laden en potència. Però això és una apreciació merament racista.
El que hi ha es racisme. I es el mateix que jo visc. A on jo visc els veins es queixen de nosaltres per que fem soroll, fem festes, ... i es completament mentida, el que pasa es que alguns som de fora, i anem amb roba de 7 temporades anteriors i sempre anem carregats amb coses que ens trobem al carrer. I com no ens poden acusar de bruts, ni de pobres. Ens acusen de fer soroll, de brutícia, ... el mateix passa amb les diferents realitats culturals del Raval, els que pasen drogues son de tots colors. Però els que molesten son els de fora, i com insultar-los pel color de la seva pell és racisme, pues diem que fan soroll.
Amb el tema dels okupes, ja que han respos, doncs igual. Per comptes de fer la feina xunga i tediosa de teixir, aquella que no et reconeix ningú, doncs simplement es dedicaren a fer festes i al seu propi plaer, i a millorar el seu propi estatus de vida, arriscant lo mínim. Que el districte està conxavat amb els dolents, no es cap excusa, pues ja ho sabem de tota la vida, si no mireu al director de l'oficina d'habitatge Ángel Úzqueda, com a cada reunió que fas amb ell torna de fotre's una mariscada amb els advocats dels dolents. I tots els expedients de mobing que li portes mes rera mes estan al mateix lloc on els havies deixat la última vegada.
Doncs sí el Raval és un problema, és un problema complex que no es podrà mai resoldre des d'un despatx, ni penjant una cortina des del teu balcó, ni okupant una casa i dient-li al món (mírame soy okupa, a que soy guay!!). S'ha de baixar al carrer i viure'l.
Jo porto caminant pel Raval tota la vida, i mai m'he trobat amb cap problema, segur que tinc sort, per que no és cosa de que no n'hi hagi. I si, també sento la inseguretat, també em sento amenaçat per una colla d'aprenents de camell que et miren amb to amenaçant, però i que. Tampoc m'intimiden tots els segurates que hi ha per tot arreu per molt malament que em mirin. |
|
|
