|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Indi-gestió burocràtica
|
|
|
per vesnin.blogspot |
08 mar 2010
|
|
|
Encara que partidari d'aquesta, Weber elaborà una crítica contundent a l’organització burocràtica amb les seves ordenances i el seu cos de funcionaris estables. Aquest instrument de l'Estat és sempre resultat d'una racionalització administrativa en base a normes, jerarquia, especialització, impersonalitat..., cosa que no evita els coneguts perills com la corrupció, la ineficiència, l’abús de poder... En el seu funcionament normal aquest món d'oficinistes, de regles, procediments rígids, informes i control documental, pot caure en el col·lapse normatiu, el solapament de competències, la inèrcia burocràtica. De cara al públic, aquest topa normalment amb la rigidesa i el tracte impersonal. Una mena de vaga de zel permanent. La barrera més eficaç envers el públic, apart de la muntanya de normes que cal observar, és el llenguatge burocràtic...tan pobre com carregós, pensat per augmentar la inaccessibilitat de l’estament administratiu.
Amb tot, els mètodes burocràtics basats en la planificació, organització, control, han esdevingut imprescindibles tant pel funcionament de l’Estat com de les entitats comercials i financeres privades. Sobretot s'ha estès la dictadura de la gestió, un concepte sorgit del món dels negocis i que resulta proper a nocions com: estratègia, direcció, administració, comptabilitat... Avui en dia la gestió presideix l’activitat burocràtica i empresarial, i promou una repel·lent casta de professionals experts en direcció formats en molts casos en escoles de negocis a l’estil nord-americà.
El gerencialisme, com diuen els tecnòcrates, ha adquirit un enorme poder per damunt dels simples productors o executors. Aquesta intensificació de la funció directiva, amb control estricte de costos, recursos, avaluació de resultats, és un instrument prioritari del model ultra exigent de capitalisme que patim. I la jerarquització es disfressa de governança, lideratge...
Vivim un autèntic culte a l’eficiència i el management, amb la utilització abusiva del concepte de gestió i dels seus mètodes, aplicats a tots els àmbits de la vida: gestió urbana, social, sanitària, empresarial, immobiliària, mediambiental, financera, administrativa, tributària... però també gestió de persones, del temps, la creació..., amb una creixent burocratització de totes les activitats humanes, progressivament assimilades al model de funcionament de l'empresa moderna. El gerentisme s’imposa fins a la nàusea: gestió directa, alta gestió, gestió avançada... tot plegat una gran indigestió.
Un món d’oficinistes
La proliferació moderna de la burocràcia professional ha donat lloc històricament a un exèrcit de milions de treballadors anomenats de coll blanc, que treballen a les empreses privades o els institucions oficials, amb la corresponent jerarquia interna: empleats d’oficines, arxius, comptabilitat, gestió, màrqueting... Treballadors literalment submergits en la paperassa i ara adossats als ordinadors. La majoria d’habitants de la gran ciutat treballen en oficines o despatxos, desenvolupant algun treball d’administració o direcció. Algunes oficines concentren centenars de persones distribuïdes en una única planta lliure, d’altres ocupen edificis sencers concebuts per a questa activitat. Conseqüentment l’oficina és el nou habitat universal, l’ambient de treball sofisticat i modern per excel·lència. Asèptic, confortable, allunyat de la brutor de les obres, les fàbriques, i sobretot la duresa del camp o la natura...És en aquest entorn enclaustrat, amoblat, climatitzat, on el treballador mig de la gran ciutat es troba com a casa. L’oficina informatitzada és actualment l’espai més comú i rutinari, i tota la vida social amb la seva teranyina jurídica funciona com una macro-oficina. |
This work is in the public domain |
