|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
[Comitè Invisible] El Camp...
|
|
per Comitè Invisible
Correu-e: invisiblecomite@gmail.com |
06 mar 2010
|
“Són ells, els Muselmänner, els enfonsats, els ciments del camp; ells, la massa anònima, continuament renovada i sempre idèntica (…), apagada en ells la flama divina, massa buits per patir de debò. ES dubta si anomenar-los vius…”
P. Levi, Si això és un home. |
La literatura concentracionària, de Primo Levi a Amat-Piniella, coincideix a l’hora d’assenyalar la figura que conforma i es confon al paissatge del Camp:
El Musulmà, segons Primo, l’Enfonsat, segons Joaquim…
Aquell que rebutja la seva humanitat per adaptar-se al dia a dia de Gusen, Mathausen, Dachau
el que prefereix invisibilizar-se entre el gris del ciment i el metall de la filferrada
que tria no fer, i per tant ser part de la maquinària d’aniquilació d’allò humà.
No va ser Hitler qui ho va teoritzar, ni tan sols els seus subordinats
Hem de mirar més enrera,
a Michaux, a Pessoa, a Mellville o a Joyce
que a través de Plume, l’Home Sense Atributs, Bartleby o Leopold Bloom ja havien esbossat la figura que va prendre cos massivament al Camp.
Les portes de Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Les Milles, Theresienstadt, Ravensbrück, Treblinka i Sobibor ja estan tancades,
però queda molt més que el record d’aquests centres d’extermini…
L’objectiu S’HA complert, l’home que ja no ho és s’ha imposat
Arbeit macht frei, el treball ens ha lliurat
de la nostra condició originària… |
Mira també:
http://www.invisiblecomite.wordpress.com
|
This work is in the public domain |
