|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : immigració |
|
Amenaces de mort als i les joves de l'Eixample
|
|
per Jaume
Correu-e: jabasi@gmail.com
Adreça: Ali Bei, 120 |
02 des 2009
|
|
Els i les joves de l'Eixample reben amenaces de mort per part d'uns veïns/es xenòfobs/es, després de molts mesos de conflicte i pals de cec. |
|
Per resumir-ho ràpidament, els i les joves de l'Eixample, agrupats en la Coordinadora Infantil i Juvenil de l'Eixample, hem dissenyat i portem a terme una sèrie de projectes en un espai anomenat "Casa Groga", seu de l'"Espai Jove de l'Eixample", d'un esplai, d'un casal de joves i d'una associació cultural que ofereix serveis de gravació a grups musicals novells, a més de la pròpia Coordinadora (Carrer Ali Bei, 120).
Des de les associacions infantils i juvenils hem tirat endavant projectes de diferents tipus. Un d'ells és un hort ecològic comunitari, l'Hort Comunitari Casa Groga, que aviat sortirà del seu estat de projecte pilot i s'obrirà a qualsevol que hi vulgui participar (4 febrer a les 19h reunió d'interessats/des). Un altre d'aquests projectes és la "Zona Jove" un espai de trobada per a adolescents i joves, pensat i dinamitzat per fer que els i les usuaris i usuàries siguin protagonistes del seu temps d'oci i tirin endavant projectes cívics, socials i culturals, i així tinguin un espai per a relacionar-se i integrar-se de manera positiva i constructiva envers els seus veïns, veïnes, companys i companyes. Per les característiques pròpies de l'entorn, tant territorial com social, una part dels i de les adolescents que hi participen són provinents de famílies d'origen extracomunitari (principalment de llatinoamèrica), cosa que dóna valor afegit al projecte, i posa en alça el seu valor sòcio-educatiu.
L'Espai Jove de l'Eixample, a més, programa una sèrie d'actuacions teatrals, de dansa i musicals de grups novells que ténen difícil accés als circuits comercials culturals. Aquest fet, sumat a la poca adeqüació de l'edifici per a tals actuacions, provoca molèsties al veinat, que, amb tota legitimitat, reivindica els seus drets individuals al descans, amparats per ordenances municipals i lleis de protecció enfront a la contaminació acústica. A partir d'aquesta certesa, els veïns van presentar una denúncia on s'evindenciava que l'espai no és adient per a fer-hi actuacions musicals, i que tenien tot el dret a descansar. Seguidament, l'Ajuntament, va enviar-nos una carta ordenant la prohibició de qualsevol activitat musical, ordre que vam complir ipso-facte (desprogramant a dos dies vista, estem parlant de mitjans de juliol de 2009).
El pas següent, lògic, seria la adeqüació de l'espai per a poder fer aquestes actuacions musicals, doncs el mateix ajuntament ha expressat en múltiples ocasions que el caràcter de l'espai és marcadament musical (en les seves guies apareix com a equipament juvenil especialitzat en música), i el recent Pla d'Equipaments Juvenils de la ciutat així ho marca. De fet, la pròpia Coordinadora portava prop d'un any reclamant a l'Ajuntament aquestes actuacions. Cal remarcar en aquest punt, que altres equipaments de la ciutat, mitjançant la convocatòria del PlanE de l'Estat, han efectuat millores idèntiques a les plantejades, sense cap cost per al consistori, i en aquest camí s'havien fet les demandes abans de l'afer amb el veinat.
Però dos mesos després l'Ajuntament no només no havia mogut cap fil, si no que encara ens donava llargues. Llavors la Coordinadora va decidir fer públic l'afer i la seva posició: els veïns i veïnes ténen dret al descans i l'Ajuntament ha d'adeqüar l'espai per a permetre la convivència de tots dos drets.
(Aquest cop, en fer-se públic, es va evidenciar que tots els equipaments juvenils de la ciutat estan en la mateixa situació, o molt semblant, a la que patim el jovent de l'Eixample, i a partir d'aquí es va començar a treballar conjuntament per trobar solucions i fer un front comú per a reclamar els drets dels i les joves a tenir espais públics d'expressió musical)
A banda d'això, el nostre estimat Ajuntament ha seguit amb la seva línea, donar llargues. Enmig de tot això, apareix una reflexió: els problemes amb el veinat són a partir de l'obertura de la Zona Jove -setembre de 2008-, ja que concerts es porten fent prop de deu anys (el 2010 es celebrarà el 10è aniversari de l'obertura de l'edifici per a projectes juvenils), i sabem que hi ha un cert sector de la societat que no veu amb bons ulls la presència de persones amb origen, o de famílies amb origen, estranger, i que els molesta certa estètica juvenil, que sol coincidir (no sempre, ni amb tots/es) amb aquells/es que tiren endavant voluntàriament projectes cívico-educativo-socials, que són les persones que participen en aquest projecte. Apareix el fantasma de la xenofòbia i la intolerància. Aquesta reflexió és ràpidament descartada pels responsables municipals (únics que han tingut contacte amb els demandants).
Tot segueix igual fins que, el passat 20 de novembre, en obrir la bústia de l'equipament, ens trobem un escrit anònim, en català, que acaba amb la frase:
“Mort per a la Chusma i a la gent que la tolera!!!” (reprodueixo literalment)
No cal remarcar que el contingut de l'escrit feia al·lusions a l'origen d'alguns dels adolescents que participen a la “Zona Jove” i als i les joves que voluntàriament fem projectes a l'Equipament o ens reunim per a preparar activitats i projectes (titllànt-nos de “merda que no fa més que robar, violar i molestar a la gent normal”, no explicava que era la gent normal, suposo que qui ho havia escrit es debia considerar molt normal).
De cop el fantasma no només tornava si no que es materialitzava en una realitat.
Presentem l'escrit a l'Ajuntament, demanant protecció, recolzament i explicacions (recordem que només ells han contactat amb els veïns, fins a la recepció de l'anònim, que va ser la seva manera de comunicar-se amb nosaltres).
Davant la nostra insistència aconseguim saber que la gran part de queixes dels i les veïnes no són per les molèsties del soroll, si no per les activitats que s'hi fan (a les 17h de la tarda per exemple) i per la “pinta” dels usuaris, usuàries, participants i dinamitzadors/es que han de “suportar” quan miren per la finestra o van a tirar les escombreries. La cosa és important. L'Ajuntament està “negociant” per un assumpte plenament legal, com és el soroll (i no hi posa cap solució), amb un grup de veïns i veïnes xenòfobs/es, intolerants, amb demandes més pròpies de temps passats que amb aquells que volen viure i conviure amb la resta de ciutadans.
És a dir, han revestit legalment una demanda xenòfoba, amparats per lleis i ordenances que van ser plantejades (ens imaginem) amb l'objectiu d'afavorir la convivència i la cohesió social. I el més preocupant és que l'Ajuntament està doblegat als seus peus, per què no li dona la gana (els diners no és una excusa) de fer les millores necessàries per a que totes les activitats (que no es fan des de fa 6 mesos) musicals puguin continuar, però a més cada cop deixa fer menys activitats, musicals o no, per por a que els veïns els pressionin més. Evidentment com més l'Ajuntament cedeix, més alt és el nivell d'exigència, fins al punt d'amenaçar de mort als que voluntàriament estem tirant endavant projectes per a fer millor, més cohesionada i més habitable la nostra societat, des d'associacions infantils -com agrupaments escolta i esplais-, com des d'associacions juvenils -com assemblees de joves, centres juvenils i casals de joves-.
Ara ens ve la necessitat de prendre la desició de què fer. Fins ara hem estat al costat del veinat, demanant millores al titular de l'edifici per a fer possible el seu descans, per a que un o dos cops al mes es facin concerts de grups novells, deixant de fer-los mentres no arriben les millores. Però ja no podem estar al seu costat, hem sapigut que no és el que realment els molesta i a més ens han amenaçat de mort.
Mentres reflexionem i prenem una desició, he cregut adient que sapiguéssiu el que els joves implicats en la construcció d'una millor societat i en projectes cívics i socials estem patint. Per l'existència de persones contràries a la convivència i la cohesió de les persones que comparteixen un barri, un districte, una ciutat, un planeta. I per la cobardia d'una administració incapaç de prendre una decisió i que va assumint i cedint davant més i més exigències d'alguns/es veïns/es incívics/ques i intolerants. |
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
Re: Amenaces de mort als i les joves de l'Eixample
|
|
per FORT PIENC |
03 des 2009
|
QUINA VERGONYA DE VEINS!!! el que fa el paro, tan de temps lliure no ha de ser bo i menys per el que nomes es dediquen a entrebancar la vida dels que mes ens volquem en una convivencia digne de respecte.
TOTS SOM CASA GROGA! |
|
Re: Amenaces de mort als i les joves de l'Eixample
|
per Miky
mk_duende@hotmail.com |
03 des 2009
|
Es una vergonya!!!! amb gent aixi als carrers i ajuntaments...així ens va!!!
totalment d'acord amb Fort Pienc
TOTS SOM CASA GROGA! |
