Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Qui estima Mallorca, no la destrueix. Ni més asfalt, ni més creixement, ni més especulació.
27 oct 2009
Col·lectius de Mallorca volem manifestar la nostra oposició al Pla de Carreteres del
Consell. Perquè condiciona el model territorial, dificulta el transport públic i indueix el
creixement i l'especulació. Demanem la seva retirada perquè
“QUI ESTIMA MALLORCA
NO LA DESTRUEIX”

1. Esperàvem un canvi en un dels instruments fonamentals pel futur territorial de

Mallorca.

Les actuacions són una continuïtat del model viari PP-UM obrint la porta a

l'expansió urbanística de poblacions allunyades de Palma.





2. PLA TERRITORIAL I PLA DE TRANSPORT: imprescindibles i previs a la

planificació de carreteres.

Les carreteres són eixos vertebradors del territori, influeixen en l’atracció de

l’activitat, en la elecció de residència, en el desenvolupament del transport públic.

No es poden fer carreteres sense definir abans quin model territorial volem per

Mallorca i cal plantejar la mobilitat des d'una visió integral. Fer més carreteres, no

és la solució.

3. NOVES AUTOPISTES I AUTOVIES: més del mateix

Es continua amb l'objectiu de fer noves autopistes i autovies, com a l’era Matas. El

cas més greu: l’autopista de Llevant, projecte abandonat en el seu moment i ara

recuperat.




4. ELS ACCESSOS A PALMA: més cotxes a ciutat

No hi ha hagut cap estudi de la problemàtica dels accessos a Palma però es volen

fer ampliacions d'autopistes, nous accessos, 2on i 3er cinturó.. tot per afegir-hi

cotxes





5. VARIANTS I RONDES: permís per créixer

L’impacte de les obres no queda justificat pel volum de trànsit. Es fan traçats de

rondes molt allunyats del casc urbà que representen un impacte ambiental,

urbanístic i territorial molt greu.




6. CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: o com destrossar el paisatge rural

Carreteres secundàries de 6 metres passen a ser "autopistes" de 12 metres en el

paisatge rural de Mallorca.




7. ELS RESPONSABLES IMPUTATS

La “manera de fer” en la política d'infrastructures viàries des del Consell de Mallorca,

està sota sospites de corrupció. Que es resolguin les imputacions abans d’avalar el

Pla de Carreteres i s’estudiï desprès el model que Mallorca necessita.

Conseqüències ambientals, socials i paisatgístiques.

S'afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística

Les actuacions previstes responen a un model territorial i viari obsolets que aposten per

l'expansió urbanística per possibilitar nous creixements.

S’afavoreix descaradament el transport privat

El tipus d’obres proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a

favor del transport privat en detriment dels transports col·lectius (autobusos, tren).

El repte del canvi climàtic, una responsabilitat oblidada

És insostenible fomentar l’ús dels vehicles privats ja que el transport és un dels màxims

responsables del canvi climàtic. Cal reduir les emissions i afavorir els transports col·lectius.

Impacte paisatgístic i conservació d'espais naturals.

Les zones travessades, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres, etc. no tenen en

compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals: 40 de actuacions

previstes afecten àrees protegides per la Llei d'Espais Naturals. L'impacte paisatgístic romp

el caràcter rural de molts d’indrets.

Minva de la permeabilitat del territori

Moltes finques o poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos amb les

carreteres, inhibint els seus desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.

Impactes socials espectaculars

Els projectes impliquen expropiacions, increments de renous, malbaratament de

propietats rústiques, reducció d’activitats agrícoles, minva del comerç local... En definitiva

pèrdua de qualitat de vida i canvis espectaculars en les zones i municipis afectats.

Un cost econòmic astronòmic: 2 mil milions d’euros en carreteres!

En temps de crisi, aquesta comunitat té altres prioritats: educació, sanitat, residus,

proveïment d’aigua.. Fins i tot en transport són més necessàries altres inversions

públiques.

Conseqüències negatives sobre el patrimoni

Les obres planificades implicaran la destrucció d’una gran quantitat d’elements

arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen

part del nostre paisatge i patrimoni i que són un valor i atractiu turístic.

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat