|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
L'Estat federal
|
|
per Antoni Ferret |
07 oct 2009
|
|
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 7 d’octubre de 2009)
Espanya va néixer federal. En aquella època (segle XV) no existia aquesta paraula, i no se’n va dir així, però ho era. Era un Estat compost d’altres Estats, un d’ells la Corona d’Aragó. I va ser federal durant 200 anys. A començament del segle XVIII, la força de les armes en la Guerra de Successió va imposar una Espanya unitària, amb una sobrehegemonia castellana. Això va desnaturalitzar Espanya. Va deixar de ser el que era.
Els catalans mai no hem acceptat, ni acceptarem, el resultat d’aquella guerra. I, des de fa uns 150 anys, des de Pi i Margall, lluitem per tornar a l’essència federal d’Espanya. Hem aconseguit 3 Estatuts, i ens hi estem acostant, però encara no s’hi ha arribat. Espanya encara no és l’Espanya autèntica. Per això en diem «Estat espanyol». Avui dia hi ha una xarxa de lligams socials i sentimentals entre catalans i altres espanyols. Una hipotètica independència seria una ruptura amb tota una tradició federal. També seria una ruptura en aquesta xarxa sòcio-sentimental.
ANTONI FERRET. Barcelona |
 This work is in the public domain |
Re: L'Estat federal
|
per Joan Gil |
07 oct 2009
|
Els valors federals com els democràtics es poden dur a terme en múltiples àmbits (Unió Europea, un possible Estat català, en l'estructura de la familia, etc.) |
Re: L'Estat federal
|
per Sarsamarcuello |
08 oct 2009
|
La MONARQUÍA HISPÁNICA no fue nunca un estado federal. Era un conglomerado de jurisdicciones diferenciadas, reynos y principados diferentes, unidos bajo el mandato de un mismo heredero, era por tanto más una unidad patrimonial que no una federación, de la que se sobreentiende cierta homogeneidad jurisdiccional.
Nunca existió ni España como federacion ni por supuesto la denominada federación Catalano-Aragonesa, eso son juicios anacrónicos de andar por casa. Estados construidos desde unidades patrimoniales en sociedades premodernas estamentales, donde era más fuerte la pertenecia a alguno de los estratos sagrados de la sociedad que las formulaciones politicas de la identidad etnica (cultural). |