|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : laboral |
“El G-20 de nou: Washington, Londres i ara Pittsburgh”.
|
|
per Ĝenerala Konfederacio de la Laboro |
22 set 2009
|
Denove la G-20 : Vaŝingtono, Londono kaj nun Pitsburgo |
El G-20, autoproclamat com a govern del món per a salvar al sistema capitalista, no té cap legitimitat davant de la població, ja que les seues decisions són antidemocràtiques, ja que, eixos 20 països rics i poderosos, s’autoerigixen en salvadors dels centenars de països dependents de les seues economies, de les seues polítiques, dels seus sistemes financers, del seu militarisme i imposen les seues decisions i repartixen els diners de forma colonial.
Les cimeres celebrades fins al moment, només contenen “discursos” buits ja que continua l’increment de les desigualtats, la pobresa i la injustícia a nivells planetaris.
Dels 17 bilions d’euros invertits en la “refundació” del sistema financer i en resurar a les grans multinacionals, només uns 24.000 milions d’euros han arribat als països “dependents”, empobrits. La població mundial pobre ha superat els 1.000 milions, augmentant en més de 100 milions de persones des del començament de la “crisi de l’economia capitalista”. Les emissions de CO2 s’han incrementat, incomplint obertament el protocol de Kyoto i aprofundint en la carrera suïcida de destrucció del planeta.
Les mesures adoptades (estímuls fiscals, en el major moviment planetari d’intervenció estatal amb fons públics mai conegut), només han servit per a un sistema financer privat, criminal, però de la seua regulació i transparència res se sap i res s’espera. Les xifres de l’atur són espectacular: als EUA, s’ha aconseguit els 14,5 Milions de persones parades, de les quals la meitat, és a dir 7,4 milions han perdut els seus treballs en els dos anys de gran recessió. La Unió Europea 27 es dessagna en ocupacions, aconseguint una taxa mitjana del 9,2% de desocupació, la qual cosa significa que prop de 20 milions de persones no tenen rendes salarials. I l’empobriment, arriba a colpejar a països com a Argentina, on el fantasma de la fam, es torna a materialitzar en el 24% de la població.
Esta crisi no sols ens empobrix materialment, al mateix temps que eixampla el mapa del dolor i la desesperació, sinó que, al ser una crisi sense capacitat de respostes socials, sense milions de desfavorits, ningunejats i explotats, dient BASTA, també ens empobrix i denigra com a persones i com a classe treballadora, al no poder expressar la nostra oposició, el nostre rebuig a les seues polítiques, a les seues decisions, als seus models criminals.
Des de CGT insistim a la societat i a les organitzacions alternatives transformadores: són temps de mobilització, de prendre el carrer, de prendre les regnes de les actuacions en les nostres pròpies mans, de no delegar en governs, polítics e institucions. Són temps de lluita per un món que mereix una oportunitat de ser construit d’una altra manera.
Secretariat Permanent CGT
La G-20, memproklamita mondregistaro por savi la kapitalisman sistemon, malhavas kiujn ajn legitimecon antaŭ la popolo, ĉar iliaj decidoj estas kontraŭdemokratiaj, ĉar tiuj ĉi 20 riĉaj kaj povohavaj landoj memstarigas kiel savantojn de centoj el landoj, kiuj dependas el iliaj ekonomioj, el iliaj politikoj, el iliaj financaj sistemoj, el ilia militistemo, kaj ili trudas siajn decidojn kaj disdonas la monon kolonie.
La ĝisnunaj pintoj enhavas nur malplenajn paroladojn, ĉar daŭriĝas la pliigo el la malegalecoj, la malriĉo kaj la maljusto je planedaj niveloj.
El la 17 bilionoj da eŭroj investitaj je la "refondo" de la financa sistemo kaj reflosigi la grandajn multnaciajn entreprenojn nur 24.000 milionoj atingis la malriĉigitajn, "dependajn" landojn. La tutmonda malriĉa loĝantaro superis la 1.000 milionojn, pligrandiĝante per pli ol 100 milionoj da personoj ekde la komenco de la "krizo de la kapitalisma ekonomio". La elsendaĵoj de CO2 kreskis, per malferma malplenumo de la Kiota Protokolo kaj per gravigo la memmortigan kurson de planeda detruo.
La alprenitaj mezuroj (fiskaj stimuligoj, per la plej granda planeda movo neniam konata de ŝtata interveno per publika mono), servis nur por krima, privata financa sistemo, sed pri ĝia reguligo kaj travidebleco oni scias nenion kaj nenion atendas. La senlaborulaj kvantoj estas spektaklaj : ĉe Usono ili atingis la 14,5 milionojn da senlaboruloj, la duono el kiuj, tio estas, 7,4 milionoj, perdis iliajn laborpostenojn dum la du jaroj de granda recesio. La Eŭropa 27-Unio sensangigas je laborpostenoj atingante averaĝan senlaborecan indicon el 9,2%, kio signifas, ke ĉ. 20 milionoj da personoj malhavas salajrajn rentojn. Kaj la malriĉiĝo atingas frapi landojn kiel Argentinon, kie la fantomo de la malsato denove materiiĝas je 24% el la loĝantaro.
Tiu krizo malriĉigas nin ne nur materie ampleksigante samtempe la kampon de la doloro kaj la malespero, sed, ĉar ĝi estas krizo sen socia respondokapablo, sen milionoj da senfavorigitoj, flankenigitoj kaj ekspluatadoj, kiuj diru SUFIĈE, ĝi malriĉigas kaj malhonoras nin kiel personojn kaj kiel laboristan klason, ĉar ni ne povas esprimi nian kontraŭstaron, nian rifuzon al iliaj politikoj, al iliaj decidoj, al iliaj krimaj modeloj.
La ĜKL-CGT insistas al la socio kaj al la alternativaj transformaj organizoj : tiuj ĉi estas tempo por mobiliziĝi, por preni la straton, por preni la rimenojn de la agado per niaj propraj manoj, por ne plu delegi al registaroj, politikistoj kaj institucioj. Tiu ĉi estas tempo por lukti pro mondo, kiu meritas ŝancon esti konstruata alie.
Madrido, la 22an de setembro de la 2009a
Permanenta Sekretararo de la Konfederacia Komitato
Ĝenerala Konfederacio de la Laboro |
Mira també:
http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article28011 |
 This work is in the public domain |