Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Zebda festeja a Jaurès
per liberation.occ	19 set 2009
3 setembre de 1859. Fa cent cinquanta anys, Jean Jaurès naixia a Castres. Abans de devenir un orador redotat i el més feréstec opositor de la Gran Guerra [1], és dins el país on començà veritablement la carrera política, prenent partit pels miners de Carmauç en1892.
ANY 2009 ANY JEAN JAURÈS 2009, any Jaurès... Per commemorar el 150e aniversari de sa naixença, el més conegut dels grups tolosans, Zebda, li ha decidit retre homenatge a la manera seva, és a dir en música ben segur. I en l´ocurrència, en reprenent una de les cançons més belles de Jacques Brel : «Jaurès», escrita el 1977. Això que feia ja qualque temps que la reformació de Zebda estava dins l'aire. A creure que faltava un projecte a part per a què Mouss i Hakim Amokrane, així com Magyd Cherfi, unissin de nou llurs veus. Després de cinc anys en el curs dels quals cadascun ha menat els seus propis projectes és, doncs, per una tornada a les fonts que Zebda ha escollit de revenir al devant de l'escena. Fonts d'inspiració múltiples, però que testimonien totes un mateix compromís. Res de sorprenent doncs això que els membres de Zebda hagin escollit retrobar-se al voltant de la personalitat de Jean Jaurès re prenent les paraules de Jacques Brel. Per aquesta versió 2009, Zebda retornà a l´estudi a enregistrar nous arranjaments. Un clip video que ara gira pels carrers de Tolosa barreja decoracions reconstituïdes a partir de documents d'època i imatges d'avui. «Ajuntant l´imatge al so, es vol mostrar el llaç entre l'època de Jaurès i les lluites d'avui dia, comença Mouss. La gent són les mateixes que ahir. I dins el clima social actual, la reivindicació col·lectiva com la que encarnava Jaurès és molt important. Es vol retre homenatge a la personalitat que encarnava l'esperança dels obrers de veure llur vida millorar i no pas partir a la guerra per servir de carn de canó després d'haver estat carn de patró. Quan Brel canta : «Per què han matat Jaurès ? », respon : «Per què han matat l'esperança. » [1] Jean Jaurès fou assassinat dins un cafè de París, el 31 de juliol de 1914, tres dies després la França entrava en guerra amb Alemanya. veure clip / veure comentaris
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more