|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La LEC i la Llei de l'ICS
|
|
|
per Antoni Ferret |
11 jul 2009
|
|
|
La coalició IC-EUiA ha votat contra dos capítols de la LEC (Llei d’educació de Catalunya), aprovada per PSC, ERC i CiU, i rebutjada per la comunitat educativa Aquesta actitud ha estat bona i coherent, ja que la LEC no és una mala llei, però té defectes molt importants. A saber:
1. No defineix l’ensenyament com un «servei públic», sinó com un «servei d’interès públic». No és el mateix. Aquesta expressió s’adapta a ser exercit per empreses privades. Això és acceptar la doble xarxa d’escoles no com una cosa «a superar», sinó com una cosa normal.
2. Accepta la possibilitat de concertar les escoles de l’OPUS, que separen nois i noies.
3. No dóna prou relleu als apartats d’ensenyament a adults, formació professional i lleure educatiu. L’educació ha de ser una cosa per a tota la vida.
4. No garanteix l’obligació de les escoles concertades d’escolaritzar alumnes immigrants. Amb la possibilitat d’una escola pública per a tots i una escola d’elit.
Està molt bé no haver votat una llei amb aquests nyaps, però vull recordar que fa uns tres anys el mateix Parlament (és a dir, l’anterior) va aprovar la Llei de reforma de l’ICS (Institut Català de la Salut), llei que tenia un fons marcadament mercantilista, que tampoc s’hauria d’haver votat.
Aquella llei considerava l’ICS com «un» «proveïdor de serveis de salut», al costat d’altres possibles proveïdors, llenguatge mercantilista i obert a la participació d’empreses privades. Parlava de «costos creixents», que caldria «estalviar», amb una concepció «empresarial». I, entre altres coses, parlava de «recaptació per mitjà de preus i tarifes» (entre altres formes de captació de recursos). O sigui que insinuava el copagament. Finalment deia que funcionaria a base de diversos cossos de personal: estatutari, funcionari i laboral. És a dir: fixos i més o menys precaris.
Quan es parla d’«empresa pública» tots hauríem d’estar contents, però, desgraciadament, estem en una època de falsificacions, i la primera és la del llenguatge. Amb la mentalitat oficial d’avui, quan es diu empresa pública es vol dir empresa semiprivada.
A aquesta llei s’hauria d’haver votat en contra, igual que a la LEC. Què va passar? Hi va haver una reunió amb representants socialistes, i es van deixar convèncer.
O l’explicació és que els/les mestres aquesta vegada s’han mobilitzat, fins al punt de fer 4 vagues, contra la LEC. I en aquella ocasió el personal mèdic no es va bellugar. Però això, què vol dir? Que EUiA (i IC) no tenen criteri i actuen segons els impulsos externs?
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
