|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Història d'uns joves i una banda armada
|
|
|
per maulets |
08 mai 2009
|
Esta és la història de quatre joves independentistes i una banda armada.
Comunicat-conte de fets reals
Va ser a una bonica nit alacantina, quan ja les nits són caluroses però la brisa marina fa més suportable esta calor. Es trobaven passejant pels carrers quan de sobte va aparéixer un dels malos “policía secreta! Sacad todo lo que tengáis!” |
|
I de sobte van arribar més cotxes, dels quals van eixir encara més maderos, un total de quatre.
Quan els joves van començar a traure tot el que tenien, entre uns aerosols van aparéixer unes enganxines contra l’ús del kubotan, al que un dels malos (el que tenia més cara i actitut de mala llet) va contestar “así que vosotros sois de los que dice que la policía reprime!” i immediatament, com volent donar la raó a estos joves, va enganxar a un i el va espentar per a que es ficara contra la paret amb els braços i les cames obertes. Llavors va començar el circ.
L’actitut violenta i xulesca per part de la banda armada va ser constant “Estamos en españa! Háblame en español!” (pareix ser que és la carta de presentació de les forces d’ocupació a Alacant) davant l’actitut d’un dels joves de no cedir, les coses es van ficar més esperpèntiques encara, amb més espentons i més insults. “Os vais a comer las pintadas más grandes y caras que se hayan hecho esta noche” van dir demostrant que els té igual fer justícia o no, simplement volent satisfer els seus instints autoritaris.
Durant una hora de retenció, els insults van ser constants, acompanyats d’una puntada de peu a un dels joves perquè van considerar que no tenia les cames lo suficientment obertes. Un dels joves (que no estava d’esquenes) relata que al madero se li va ficar cara d’orgasme quan li va pegar al seu company la puntada de peu.
A més mentre registraven a un dels quatre, van agafar la seua motxilla que contenia objectes personals i la seua carpeta de la universitat molt ben decorada amb engantxines de tot tipus. Van començar a mirar a l’interior de la carpeta i només van trobar apunts de la carrera de matemàtiques dels que segurament no comprenien res. I frustrats per no trobar res de “comidilla” la van buidar d’apunts per endur-se a fotocopiar les tapes (pareix ser que els va molar la carpeta). Al tornar-li els apunts, es van esmerar a desordenar-los tots, i quan el company els va demanar per favor que intentaren deixar-la tal com l’havien trobada li van contestar:”No eres tan listo que estudias matemáticas? Tú te los sabrás ordenar!”.
Així que se la van endur només per dur una engantxina en contra de la construcció del TAV a Euskal Herria on es podia llegir Boikota eta Sabotaia que com bé van dir, és l’idioma dels pro-etarres...
Després de la sessió de repressió i autoritarisme, el madero de la mala llet va acabar separant a un dels joves per dir-li amb mirada fixa i amb un intent molt penós de voler assustar al nostre company “hijos de puta como tú son los que matan a compañeros míos en vascongadas!” “a la próxima te vas a cagar” “nos volveremos a ver! Vaya si nos veremos!”. “Segur que ara s’està molant mogolló” va pensar el jove.
Al final es van endur a comissaria a un dels companys perquè no tenia la targeta de classificació espanyola (DNI que li diuen) i van marxar com triomfals, qual lleó que agafa la seua presa, però sense ser més que titelles amb el cap buit que obeixen cegament als interessos dels rics.
Els companys, i a la volta amics, del jove que se van endur a comissaria van anar a arreplegar-lo a la porta, i a l’eixir va començar el segon acte d’esta història. Una persecució dels policies secretes (de lo més cutre, tot i que ells es vorien com a superdetectives en Miami) al llarg de 2 barris alacantins. La situació més trista per part dels secretes es va donar quan se li va donar la volta a la truita. Un d’ells, que portava seguint a peu als nostres companys, va vore com farts de que els seguiren, es van girar i van començar a caminar darrere del secreta. Al girar dos cantons, mentre un dels joves el mirava, va fer un intent d’entrar a un portal (com si visquera ahí, i esperant que el jove se n’anara), vist que este no se n’anava, pareix ser que va pensar que estava fent prou el ridícul, va deixar de fer teatret i se’n va anar caminant.
La persecució en els cotxes va durar fins un dels pulmons d’Alacant, el Tossal, quan els joves caminaven per la muntanya i va aparéixer un dels cotxes derrapant qual Michael Knight al seu cotxe fantàstic, i els nostres companys, que s’havien tirat a terra per a que no els vegeren i il·luminats i agafats pels potents fars del cotxe van començar a riure per lo ridícula i esperpèntica que era la situació. Els nostres companys no saben quan ridículs se sentirien els components de la banda armada, veient que el seu intent “operació especial de seguiment” era per a ells motiu de risa i burla.
Al final els joves van aconseguir despistar als malos quan van llevar la bateria dels mòbils (que per cert, es poden utilitzar com a localitzadors) i es van perdre entre els obscurs i acollidors carrerons alacantins.
I així és com són les nits alacantines companyes, una ciutat en la que en qualsevol moment et pot aparéixer la banda armada de los malos, formada pel madero de la mala ostia (ignorem els traumes infantils que l’han dut a ser així), el sexi-madero (la barreja perfecta entre madero autoritari i metrosexual), el fuertecito (caracteritzat pel seu volum i el seu orgull per lo fort que està) i el que venia de treballar 20 anys a Euskal Herria (el més curt i inútil dels quatre, i al que inclús els propis maderos el manaven callar). |
This work is in the public domain |
|
Re: Història d'uns joves i una banda armada
|
|
per molt bo |
09 mai 2009
|
sobren les faltes, però és molt i molt bo
m'agrada especialment la tipologia maderil del final |
|
Re: Història d'uns joves i una banda armada
|
|
per w |
09 mai 2009
|
|
jo no hi veig pas faltes |
|
Re: Història d'uns joves i una banda armada
|
|
per w |
09 mai 2009
|
|
jo no hi veig pas faltes |
|
Re: Història d'uns joves i una banda armada
|
|
per que fills de puta |
09 mai 2009
|
això quant va succeir?
ho fareu públic?
s'ha d'impedir que aquestes accions es normalitzin. s'ha de senyalar i fer entendre a la gent que això és persecució politica en base a purs prejudicis.
una abraçada des de pobles del camp de tarragona! |
