|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal |
¡No es eso, Presidente Montilla!
|
|
per FARGA |
13 abr 2009
|
|
¡No es eso, Presidente Montilla!
¡Ante la crisis del capitalismo es urgente un giro a la izquierda, no a la derecha!
Los que suscribimos, personas que nos identificamos con la tradición de izquierda y progresista de Cataluña, mostramos nuestro rechazo y perplejidad por las declaraciones del Presidente de la Generalidad de Cataluña en el Círculo Financiero, delante de sectores empresariales, en gran parte responsables de la crisis que estamos sufriendo.
No sólo nos escandaliza que mientras se da dinero, y se compromete mucho más, a aquellos que han alcanzado desmesurados beneficios en los últimos años y que han demostrado su total ineptitud y falta de rigor en la gestión de los ahorros y de las inversiones, se pida a los ciudadanos del país que paguen las consecuencias de este desbarajuste.
La tradición progresista se ha caracterizado por la defensa de las conquistas sociales del llamado “Estado del Bienestar”, lo que significa aumentar las inversiones sociales e incentivar el consumo sostenible, que en primer lugar ha de ir dirigido a cubrir necesidades básicas como la educación, la sanidad y la vivienda. Eso aún es más importante en un contexto de depresión económica, en que la salida pasa por preservar los recursos productivos y, en primer lugar, las condiciones de vida de los trabajadores y trabajadoras y del conjunto de la ciudadanía.
Pero el Presidente, en su intervención, opta por seguir poniendo la vida fácil a aquellos que han provocado la crisis y acumulado enormes beneficios (reduciendo los impuestos, ofreciendo más subvenciones) y cargando los costes sobre los trabajadores, a quienes se dice que deben trabajar más sin cobrar más. Y propone además renunciar a la estabilidad laboral y a los servicios sociales, para los cuales se propone que sean de pago. Y eso sucede poco después de romperse la negociación entre la Patronal y los dos grandes sindicatos, debido a la posición inflexible de una patronal que niega la recuperación del poder adquisitivo de los salarios, que quiere un despido más fácil y barato, más flexibilidad y más desregulación laboral.
Por si fuera poco retrógrado este discurso, se llega a reabrir la puerta a la energía nuclear, cuando ya hace decenios que se ha demostrado su peligrosidad e inviabilidad económica. Eso implica abrir al grifo de las subvenciones a las grandes constructoras y compañías eléctricas, que saben que sin subvenciones nunca les sería rentable la inversión en energía nuclear. Esta opción, que ocupa poca gente y por poco tiempo, pasa por delante de otros modelos energéticos (eólico, solar) que tienen un crecimiento exponencial en todo el mundo (y muy particularmente en España) y que son parte de la solución a la crisis, dado que emplean mucha más mano de obra y reparten mejor la riqueza, al no poder concentrar su producción en tan pocas manos.
Sorprende que todo eso lo haga por parte del Presidente de un Gobierno elegido con un programa que se presentó como moderadamente progresista, síntesis de los proyectos de tres formaciones de izquierdas. Significativamente, se ha presentado al Círculo Financiero (y no al Parlamento), y es todo un programa de gobierno alternativo que en ningún caso coincide con lo que la mayoría de la ciudadanía decidió en las últimas elecciones.
Que el jefe de gobierno de la izquierda plural de Cataluña se erija en crítico neoliberal del gobierno monocolor de Madrid en estas cuestiones es ya el súmmum de la incoherencia, y sin duda refuerza posiciones de derecha y contribuye a alejar aún más a los ciudadanos de las instituciones, reduciendo su confianza en la utilidad de la política.
El hecho de que esta involución programática haya venido acompañada de una desmesurada actuación policial contra estudiantes disconformes con un proceso de reforma universitaria que suscita toda clase de desconfianzas ante su carácter mercantilista y maltusiano no hace sino añadir más preocupación por la actual gestión del Gobierno de Cataluña.
Por lo tanto, manifestamos nuestro total rechazo a este giro conservador y represor e invitamos a toda la sociedad, los sindicatos, los representantes institucionales electos y los partidos, a mostrar su repulsa y a constituir una corriente social que dé una salida progresista a la crisis, comenzando por evitar el desguace del precario estado del bienestar que nuestro pueblo con tantas dificultades ha conquistado.
Para firmar:
Signatures/Firmas a: http://www.gopetition.com/online/26574.html
Primeres signaturas:
Rosa Llort Juncadella, Pallejà, Professora; Miguel Torres Jimenez, Corbera De Llobregat, Artes Graficas; Daniel Rodriguez, Almeria, Estudiante; Samuel Matellán Castro, Barcelona, Aturat; Carles Santaeulària I Serra, Olot, Fuster I Llicenciat En Dret; Xavier Crespan, Barcelona, Ingeniero Industrial Técnico En Prevención De Riesgos Laborales; Soler Ojeda, L'hospitalet Llob, Mestra; Genís Pascual, Barcelona, Mestre; Manoleta Castells, Lleida, Docent; Tomás Mac Síomóin, Sant Feliu De Guixols, Escriptor. Periodista; Jesus Prades, Madrid, Empleado; Mariano Aragon Pascual, Sant Cugat Del Vallès, Jubilado; Rafael Moratilla, Albacete, Profesor; Lluís Rabell, Barcelona, Agent Comercial; Juliana Salazar, Barcelona, Investigadora; Isabel Palomera, Barcelona, Biologa; Brian Anglo, Barcelona, Traductor; Antonio Valero Moya, Barcelona. España, Prejubilado; Ardanuy Fullana Amparo, Blanes, Enginyera Agrícola; Isabel Ruiz Mallen, Barcelona, Educadora; Ricardo Rodilla, Barcelona, Mestre; Manuel Cano, Miami Playa, Agente Inmobiliario; Pedro Jiménez, Barcelona, Tecnico; Angie Gago, Barcelona, Periodista; Felipe Serrano López, Linares (Jaén), Empleado Banca; Clara Rivas Sugrañes, Reus, Gerent; Albert Barbero, Barcelona, Enginyer Industrial; Fco. Javier Utrilla Garcia, Barcelona, Telecomunicacion; Joaquim Sempere Carreras, Barcelona, Professor D'universitat; Sorde Elisabet, Barcelona, Administrativa; Khristian Giménez Màrquez, L'hospitalet De Ll, Treballador Social Comunitari; Aldo Reverte Rivas, Bcn, Estudiant Física Ub; Josep Burjales, Barcelona, Enginyer Industrial; Manuel Simarro, Barcelona, Estudiant; Rosario Garcia, Camos, Jubilada; Edgar Espada, Mataró, Estudiant; Andrea Lucio, Barcelona, Docente; Martín Domper Betorz, Sant Boi Llobregat, Mestre; Àngels Silva I Camps, Sant Boi De Llobregat, Mestra; Eduardo Molina Garcia, Mataró, Funcionario; Ivan Escofet Aguirre, Barcelona, Gestor; Edgardo Eugenio De Los Santos Machado, Gavá (Uruguayo), Empleado; Gemma Galdon Clavell, Barcelona, Investigadora; Concha Fernandez Martorell, Barcelona, Filósofa; Jesús Blas Vicens, Barcelona, Profesor De Sociología; Nuria Sanchez Masip, Barcelona, Administrativa; Lope Peña Andreu, Barcelona, Professor Universitat; Joan Sebastià Jordana, Barcelona, Mestre; Pere Mariné Jové, Barcelona, Informàtic; Francisco Javier Suñé Tarruella, Arfa, Monitor; Antoin Domínguez Sánchez, Ciudad Real, Historiador; Joan Maria Miró Sans, Barcelona, Professor D'universitat; Nuria Gallissa, Barcelona, Jjj; Mariano Lopez Monreal, Madrid, Informatico; Ció Cuéllar, Barcelona, Enginyer Técnic; Enric Bernades, Vic, Docent; Beatriz De La Cruz, Bruselas, Vendedora; De La Fuente Alex, Barcelona, Comercial; Xavier Diez, Girona, Historiador; Manuel Enrique Monereo Peréz, Madrid, Abogado; Juan Montero, Barcelona, Jubilado; Gerard Encabo, Púbol, Fotògraf; Dario Barboza, Madrid, Estudiante; Roser Rodriguez, Barcelona, Psicologa; Luis Blanco, Barcelona, Administrativo; Majosep Serra, Barcelona, Jubilada; Vicent Maurí I Genovés, Cabanyal (València), Mestre - Sindicalista; Juan Carlos Gonzalez De Los Santos, Barcelona, Tecnico; Santiago Silva Camps, Vic, Catedràtic D'educació Secundària; Angel Pla, Santa Coloma De Gramenet, Tecnic Finances; Jordi Oriola, Barcelona, Realitzador D'audiovisuals; José V. Clemente Ferrández, Cardedeu, Docent; Montse Jardí I Segura, Corbera De Llobregat, Administrativa; Miquel Torner I Roca, Mataró, Administratiu De La Salut; Jordi Tàrrega Sangüesa, Constantí, Professor De Secundària; Mª Teresa Sánchez, Barcelona, Mestra; Carmen Felipe, Madrid, Realizadora Tv; Josep Vinyals, Barcelona, Professor De Secundària; Ricardo Corrales, Heredia, Costa Rica, Magister En Agronegocios; Ines Marco, Barcelona, Estudiant; Elías Zamora, Sevilla, Profesor De Universidad; Pablo Carriedo Castro, Seattle. Usa, Profesor; Montserrat Palou Díez, Barcelona, Professora D'institut; Diego Rejon, Cervelló, Metalúrgico; Jordi Badia, Sabadell, Arquitecte; Fernando Barandalla, Sabadell, Informatico; Mercè Peinador Bayà, Barberà Del Vallès, Mestra; Jorge Cortegana López, Sant Feliun De Llobregat, Conductor De Máquinas; Miquel-Dídac Piñero Costa, L'escala (Alt Empordà), Llibreter; James Petras, Binghamton (New York), Profesor; José Manuel Martín Medem, Madrid, Periodista; Carmen Murias Bustelo, Barcelona, Mestra; Maria Carballo Lopez, Barcelona, Antropòloga; Antonio Gil Mainar, Barcelona, Pensionista; Juan-Ramón Capella, Barcelona, Catedràtica Universitat De Barcelona; Jaume Grau, Gavà, Biòleg; Jesús Plaza, Barcelona, Metalúrgico; Berta Masramon Carreras, Barcelona, Estudiant; Jaime Palomera, Barcelona, Estudiant Doctorand Becari, Universitat; Juan Montero, Barcelona, Jubilado; Pablo Sanchez, Bruselas, Autónoma; Marc Andreu Morell Tipper, Ciutat De Mallorca, Antropòleg Social; Joaquin Valdivielso, Bunyola, Professor; Domenec Ortola, València, Ensenyant; Roque Martinez, Badalona, Empleat; Maria Pilar Carrera, Saadell, Profesora; Lourdes Urbaneja Clerch, Las Palmas De G.C., Profesora Universitaria; Antonio Fuertes Esteban, Barcelona, Educador; Anna Gabarró, Gavà (Barcelona), Mestra; Joan Meca, Barcelona, Arquitecte; Mateo Adrian Amatria Ortega, Madrid, Dj; Cesar Del Vasto, Panama, Historiador; Núria Piera, Barcelona, Audiovisuals; Alberto Herbera, Barcelona, Obrer Del Metall; Vicente Cases Sánchez, Barcelona, Prejubilado; José Luis Gordillo Ferré, Barcelona, Professor De Universitat; Oscar Revilla Alguacil, Madrid, Informático; Alexis Demko, Barcelona, Aturat; Jordi Dauder, Barcelona, Actor; Teresa Rodriguez Castells, Barcelona, Professora; Manuel Gardeñes, Barcelona, Consultor & Trainer In-Company; Manuel Domínguez, L'hospitalet, Professor; Joaquín Recio Martínez, Sevilla, Editorial Atrapasueños; Miguel Riera Montesinos, Barcelona, Editor; Fernandez Martinez, Pedro Jesús, Badalona, Professor; Francisco García Manrique, Santa Criz De Tenerife, Profesor; Miguel Angel, Alburquerque, Educador; Jose Mariño Rodriguez, Santiago De Compostela, Parado; Esteban Ibarra, Madrid, Presidente De Movimiento Contra La Intolerancia; Luis Gonzalez, Bcn, Ingeniero; Raquel Alquézar Crusellas, Teruel, Estudiante; Rosa Masip, Barcelona, Periodista; Elisa Nuria Cabot, Cabrils, Diseñadora; Víctor Fernández, Navata, Terapeuta; Sonia Arribas, Barcelona, Investigadora; Adrian Carmona, Granada, Becario Investigador; Manuel Adelantado Molero, Barcelona, Físic; Jordi Collet, Vic, Professor; Valerià Martínez Garrido, Barcelona, Filòsof; González Placer, Barcelona, P.T.Universidad; Angel Bao Perez, Bilbao, Psicólogo; Félix Andreassi, Barcelona, Programador; Joan Font, Gràcia, Recerca; Jaume Botey Vallès, L'hospitalet, Profesor Universitat; Jesus Aller, Oviedo, Profesor Y Escritor; Anna Mª Garriga Tarré, Barcelona, Funcionària (Economista); Ignasi Terradas, Barcelona, Professor; Susana Narotzky, Barcelona, .-; Xema Moya, Barcelona, Informatic; Francisco Esteban, Hospitalet, Tècnic Universitari; Luis Carlos Balbás, Valladolid, Profesor De Fisica; Miquel Fernández, Barcelona, Socióleg; Emili Aguado García, Caldes D'estrac, Mestre; José Luis González Jiménez, Badia Del Vallès, Professor; Juan J. Vera, Murcia, Prof. Universidad; Juan Rodriguez, Palma De Allorca, Economista; Félix Díaz, San Román De Los Montes, University Lecturer; Joan Manel Torres Bujalance, Sant Joan Despi, Consultor; Miguel Angel Del Pozo, Caracas/ Venezuela, Historiador; Salvador López Arnal, Barcelona, Professor; Marco Aparicio Wilhelmi, Barcelona, Professor; Raimundo Viejo Viñas, Barcelona, Professor Universitari; Daniel Escribano, Barcelona, Investigador; Antoni Lucchetti Farré, Barcelona, Advocat; Manuel Martinez Llaneza, Madrid, Profesor Universidad Politécnica De Madrid; César Usán, Zaragoza, Profesor; Antoni Domènech, Barcelona, Catedràtic Universitat De Barcelona; Joan Manuel Cabezas López, El Garraf, Doctor En Antropologia Social; Sergi Raventós, Barcelona, Tècnic D'inserció Laboral; Albert Creus I Maristany, Premià De Mar, Educador Social; Roberto Garcia, Madrid, Aux Laboratorio; Araceli Ortiz, Madrid, Enfermera; Antoni-Italo Moragas Sánchez, Barcelona, Estudiant De Matemàtiques; Alejandro Andreassi Cieri, Sant Cugat Del Vallès, Professor Universitat Autònoma De Barcelona; Jordi Cabezas Salmeron, Barcelona, Advocat; Felipe Martinez Cañibano, Leon, Consultor Empresarial; Carlos López Gulías, Barcelona, Periodista; Fernando Allué, Barcelona, Funcionari; Martin Rodrigo, Terrassa, Historiador; Sandra Gonzalez-Bailon, Oxford, Investigadora Universitaria; Guillermo Lusa, Sabadell, Professor (Jubilat) De La Upc; Xavier Pedrol, Barcelona, Professor Universitari; Núria Florensa I Soler, Barcelona, Professora D'història; Felix Ovejero, Barcelona, Profesor; Iñaki Vazquez Alvarez, Barcelona, Profesional; Miguel Candel, Barcelona, Professor D'universitat; Jose Antonio Esteban Carrillo, Badalona, Auxiliar De Serveis; Jose Antonio Gonzalez Espada, Barcelona, Advocat Laboralista; Eduardo Rubio Rego, Hospitalet De Llobregat, Aturat; Carles Escolà Sánchez, Cerdanyola Del Vallès, Programador Informàtic; Diosdado Toledano Gonzalez, Barcelona, Trabajador De Seat; Rosa Cañadell, Barcelona, Professora. Portaveu D'ustec•Stes; Eduardo Luque Guerrero, Terrassa, Profesor; Albert Escofet Sanchez, Barcelona, Administrativo; Jesus Sanchez-Marin, Vilassar De Dalt, Enginyer |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/noticia/no-aixo-president-montilla-catcast |
![](https://barcelona.indymedia.org/images/licenses/norights.gif) This work is in the public domain |
Comentaris
Re: ¡No es eso, Presidente Montilla!
|
per home/dona!! |
13 abr 2009
|
Això de "Generalidad de Cataluña" és una mica lleig, eh! (i no soc un sectari!) |
Re: ¡No es eso, Presidente Montilla!
|
per x |
13 abr 2009
|
No sigueu aixi, el Montilla fa el que pot. Es a dir: res! (aixo i mirar de romandre en el carrec).
Ni ell ni cap politic, ni cap partit, encara que vulguesin, podrien solucionar el embolic al que ens ha portat el capitalisme. |
Re: ¡No es eso, Presidente Montilla!
|
per Codreanu |
14 abr 2009
|
Prefereixo la merda actual que qualsevol de les alternatives fracassades, ruïnoses i moral i econòmicament miserables que vosaltres aportarieu.
Ni capitalisme, ni comunisme, ni anarquisme. |
Re: ¡No es eso, Presidente Montilla!
|
per luxemburg |
14 abr 2009
|
Perque quan els teus heu arribat al poder ha desaparegut el capitalisme, oi?
La burguesia ho ha començat a pasar malament, oi?
Apa, home!
Aixo colaba quan va apareixe el feixisme, pero visto lo visto, avui en dia no s'ho creu ningu.
A italia, a espanya, a alemaya, a rumania, a argentina, a chile i arreu a on ha aparegut el feixisme ha sigut just en el moment quan les organitzacions d'esquerres començaven a agafar força i es convertien en un perill per l'oligarquia. I, oh!, miraculosament, apareixien moviments nacional-populistes i demagogics pero molt militaritzats per confrontarse als d'esquerres. No cal ser una eminencia per esbrinar qui finançiava a les organitacions feixistes per frenar les ideologies socialistes, comunistes i anarquistes.
Quid profit? Qui es va beneficiar de aixo? Els capitalistes! Ergo no es dificil imaginar com es que van apareixe com bolets, just en el moment que mes convenia. |
Re: ¡No es eso, Presidente Montilla!
|
per Gregor Strasser |
14 abr 2009
|
Als països feixistes no s´ha acabat amb la burgesía perque el feixisme no representa la lluita de classes sinò la col.laboració entre els tres sectors productius de les diferents classes: tecnic, capital i mà d´obra. Pero sense arribar a extrems més dolents que els que hi havia abans(comunisme i anarquisme) es van arreglar els problemes socials de forma molt considerable, al mateix temps que creixía el poder adquisitiu i el benestar del poble treballador. Amb el feixisme fóu quan nasqué la classe mitajana, doncs amb l´absolutisme abans i el comunisme després nomès hi havien 2 classes: alta i baixa.I no, no s´acabà amb la burgesia pero es socialitzaren les empreses i es feren reformes amplissimes tant al món laboral rural com al urbà. Es feu la reforma agraria, les grans obres hidràuliques, la repartició de les terres comunals, sobretot això passà a Alemanya i a Italia, que es on verdaderament haguè feixisme. A Espanya el feixisme nomès poguè funcionar fins al 1945 que fóu l´epoca en que tots els feixismes serien borrats del mapa i a Espanya li va tocar cambiar de politica, de ideologia i d´aliats. I que es feu des del 1939 al 1945?? Pues relativament poc en un p´¨is destruït i bloquejat economicament per tot el món. Però no obstant la infuència del nacionalsindicalisme es feu notar i la legislació en quant a lleis pro-treballdors fóu on més es va notar el seu fruit: Fuero del Trabajo(9 de Marzo del 1938), régimen de subsidios familiares para auxilios económicos a trabajadores por cuenta ajena con hijos (Ley 18 de Julio de 1938), gratificación de Navidad (22 del mismo año), ley de subsidio de vejez (12 de septiembre del 1939), normas para inscripción de mujeres en las oficinas de colocación (17 de nov. Del 1939), reglamento de higiene y seguridad en el trabajo ( 31 de enero del 1940) descanso dominical (13 de julio de 1940) y reglamento (25 de enero del 1941) seguro obligatorio de enfermedad para prestación de asistencia sanitaria (14 de dic. 1942), ley del seguro de enfermedad (1 dic. 1943), seguro de enfermedades profesionales (10 enero de 1947), seguro de vejez e inválidez (18 de abril de 1947), gratificación del 18 de julio para actividades no reglamentadas (15 de julio de 1947) y otra para trabajadores agrícolas, servicio de mutualidades y montepíos laborales (24 octubre de 1946), seguro nacional de desempleo ( implantado en 1953), ley de bases de seguridad social que planificó la labor asistencial del Estado (Dic. 1963)…
Apart que en els primers 10 anys del franquisme es construíren 30 pantanos (que salvaren a Espanya durant 50 anys de l´abandó definitiu de l´agricultura), 40 centrals tèrmiques, fabriques d´alumini i nitrats,indústries químiques farmaceutiques, refineries de petroli,fabriques de maquinaria i camions, etc, tot això desprès d´una guerra civil de 3 anys que costà la vida a un milió de persones. No m´agrada la epoca franquista, i considero que fóu un poti poti ideològic molt astut per part de franco per mantindre´s al poder, pero reconec també que es feren també moltes coses bones i que fou absolutament millor el franquisme que qualsevol comunisme que s´haguès fet, almsnys qui volía fotre el camp a treballar a l´estranger podía fer-ho, no com als països comunistes en que no pots cambiar ni de ciutat , o com a la RDA que van tenir que construir un mur de formigó per a que no sels escapès a la desbandada tot déu del seu "paraís comunista".
Sobre el demès que dius l´ha cagues de ple a ple historiogràficament parlant. Espanya si ha sigut parcialment feixista, i Alemanya, Itàlia, Romanía, també però el Xile de Pinochet?? Un goern insta´l.lat pel jueu de Kissinger i per la CIA?? L´Argentina de Videla, un invent dels americans per també tindre controlada la lluita comunista a Argentina?? A Sud-America nomès hi han hagut tres nacions purament feixistes: El Estado Novo al Brasil de Getúlio Vargas (un feixisme antiracista i antinazi), el Perú del Velasco Alvarado (i el seu govern militar que fóu l´unic que feu possible les nacionalitzacions de les riqueses del país a mans del poble) i l´Argentina Nacional-Justicialista de Juan Domingo Perón als anys 40-50. Pel demès ni Stroessner, ni Pinochet ni cap escòria d´aquestes en tenien res de feixismes, ultradretans i tot el que vulguis si, pero feixista???
La tornes a cagar un altre cop. A Hitler el van finançar nazis com el Henry Ford i companyies siderúrgiques de la conca del Ruhr afins al nacional socialisme com els Krupp de Essen, i corporacions farmaceutiques com la Bayer i la IG-Farben. A Mussolini fou gent bastant diferent.
En canvi als comunistes si que els han finançat directament multinacionals i la oligarquia financera de països capitalistes: a la URSS de Lenin els finançà la Nye Banken d´Estocolm de Jacob Schiff, de la familia Rothschild. El Banc Central del regne Unit finançà l´Stalin, apart de les ajudes materials a la guerra per part de gran Bretanya i estats Units. Al Mao Tse Tung el finançaren bancs nord-americans, apart de que el govern americà li facilità la feina traïnt al Chang Kai-Chek. Al Josip Broz Tito el finançà el Regne Unit, apart de armar les forces partisanes iugoslaves durant la guerra. Si amb dades i fonts et vols enfrontar amb mi sortiràs escaldat, perquè et demostrarè que les teves teoría es de capitalisme&feixisme són de palla.
Una ultima cosa, els països capitalistes han absorvit de bona fe als comunistes i aquests s´han fusionat amb el capital (nomès cal mirar la Xina o tota la Europa de l´Est), i quan a la guerra el comunisme es va veure acosat a mort pels nazis, de bon grat els hi salvaren el coll els capitalistes al padrecito Stalin, amb material i obrint un segon front per normandía.
En canvi els països feixistes han socumbit tots un rera l´altra per part de les forces militars capitalistes, que els borraren del mapa l´any 45.
Qui anava de la maneta a la guerra?? els americans i els alemanys o els americans i els russos??
Sembla mentida que davant evidències tant aclaparadores encara et pensis que el comunisme es la gran bicoca del segle i que els nazis son fina´çats pels capitalistes quan a nosaltres si ens han perseguit a mort i ens han derrotat, no com a vosaltres que a ultima hora sempre us han salvat el cul.
Contra el feixista tot val, i si no recordeu la Columna Durruti i la Columna España Libre de la Resistència francesa (formades per anarquistes espanyols exiliats) que orgullosos entraren a Paría desfilant amb uniformes, tancs i armes nord-americanes.
AN-TI-FA JA JA JA |
|
|