|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Neix l’Assemblea dels afectats per les hipoteques
|
|
|
per Mariana Cantero |
23 feb 2009
|
|
|
Les famílies s’organitzen per a trobar-ne una sortida
Neix l’Assemblea dels afectats per les hipoteques
Mariana Cantero
És diumenge a la tarda i unes 80 famílies es reuneixen a Barcelona per a trobar solucions conjuntes a un problema que arrosseguen ja fa uns mesos: no poden pagar l’hipoteca. Al seu torn, cadascú s’aixeca i explica el seu cas. “El problema és la mobilització. Ens hem de moure i organitzar-nos per a impedir que ens ataquin. Hem de convertir-nos en una organització i plantejar-nos una estratègia massiva. Els que avui som 100 ó 200, demà serem 10.000”, diu un dels participants en la trobada.
Hi ha gent de tot arreu; nens, vells i joves convocats per l’Assemblea d’afectats per a les hipoteques (una plataforma que reuneix diferents entitats socials a favor de l’habitatge digne, com ara V de Vivienda o Ofegats per l’hipoteca). El grup compte amb el suport d’un grapat d’advocades del Col·lectiu Ronda, que els assessorarà perquè afrontin de la millor manera possible els seus problemes.
Declarar-se en cessació de pagaments, una possible sortida
Cada vegada hi ha més famílies que troben impossible fer front al pagament de les quotes hipotecàries. Eric Jàtiva, informàtic equatorià de 30 anys, ho sap bé. Jàtiva va obrir un blog comentant la seva situació ara fa tot just un any. La resposta a la seva iniciativa, la Unió de Propietaris de Vivendes Familiars amb Hipoteques Impagables, va ser massiva. “Ja som més de 3000 famílies només a Madrid, 4500 a tot l’estat que ens reunim sota el paraigües de la Unió”, explicava ahir desprès l’assemblea, de la que forma part.
Jàtiva va plantejar des de fa mesos una altre opció perquè les famílies facin front a les seves deutes: declarar-se, com si fossin una empresa, en cessació de pagaments. Aquesta acció comporta que es congelin, per a un període determinat de temps, les obligacions de pagaments. Però només és “una possibilitat per no tenir que pagar els deutes com els préstecs personals, no pot aplicar-se al pagament de les quotes de l’hipoteca” aclareix. No obstant, “l’oxigen que pot donar no tenir que pagar la resta de despeses pot ajudar a fer front a l’hipoteca”, diu.
Entre d’altres de les propostes que el grup perfila com a possibles solucions també es troba la
dación de pagos. Aquesta figura, que existeix a molts països, implica que l’hipoteca recaigui sobre el bé immoble i no sobre el deutor. Actualment a l’estat espanyol quan una persona ven un pis sobre el que hi ha una hipoteca, si els diners de la venda no són suficients per a pagar el crèdit el deute continua recaient sobre l’antic titular de l’immoble. En canvi a altres països, com ara els Estats Units, si una persona ven un pis hipotecat del que no pot fer-se càrrec es desfà del deute, que recau sempre sobre l’immoble i no sobre el titular.
Perquè sigui efectiva, aquesta figura s’hauria de regular com a altres països, però els moviments en defensa de l’habitatge la troben com a una possible sortida per a moltes famílies ofegades per unes hipoteques que, tal com està el mercat, són per més diners que els que valen els seus pisos.
“El que passa a Espanya en realitat és un abús; quan algú no pot pagar el banc torna a taxar la vivenda i ara val menys que quan el propietari la va comprar. Llavors, és el propietari qui ha de carregar amb la diferència, cosa totalment injusta perquè ha sigut la mateixa entitat la que va taxar el pis i li va posar aquell preu en el seu moment. Així, el banc sempre guanya i mai perd”, explica Ada Colau, del col·lectiu V de Vivienda. Lo just seria que, una vegada entregades les claus al banc, el propietari s’oblidi dels deutes. “És una reivindicació justa i bàsica que hem de reclamar”, afegeix.
No obstant, amb això no es resol el problema. “Estem treballant d’altres propostes, com ara la del govern basc, que implica que l’administració renegociï el deute amb el banc, que les entitats acceptin reduir l’import d’aquells deutes i l’administració es quedi els pisos per a convertir-los en habitatge social”, explica Colau. Així, l’habitatge no tornaria al mercat lliure i l’hipotecat tindria l’opció de quedar-se a casa seva com a inquilí sense poder especular amb la propietat, que passaria a ser un bé públic. “Som el país que menys vivenda social té de tota Europa; en comptes d’haver de construir-les, podríem rescatar-les del sector privat”, apunta Colau.
Desprès dels deutors, els avalistes
El futur no augura una perspectiva millor: les entitats creuen que el pròxim és que caiguin, darrera els deutors, els seus avalistes. “Arribem tard; hauríem d’haver sortit fa molt de temps, perquè es possible que aquesta tendència continuï i arribem a molts casos d’exclusió social. Ens hem d’organitzar, és necessari que es vegi això i lluitarem davant la realitat de la crisi”, comenta Jàtiva.
De moment, tot el que sortia de la reunió ahir ho va fer amb l’encàrrec de portar més gent a la propera assemblea, que es farà el 8 de març a la Casa de la Solidaritat (c/ Vistalegre 15, Barcelona). El pla és donar-se a conèixer i començar a fer mobilitzacions, organitzar-se per a aturar els desnonaments i que els afectats no es quedin al carrer. Desprès arribarà el moment de negociar amb l’administració i els bancs per a trobar, entre tots, una solució que sigui justa. |
Mira també:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/neix_l_rsquo_assemblea_dels_afectats_per_les_hipoteques_43382.php
|
|
Re: Neix l’Assemblea dels afectats per les hipoteques
|
|
per ANA |
24 feb 2009
|
"El futur no augura una perspectiva millor: les entitats creuen que el pròxim és que caiguin, darrera els deutors, els seus avalistes. “Arribem tard; hauríem d’haver sortit fa molt de temps, perquè es possible que aquesta tendència continuï i arribem a molts casos d’exclusió social. Ens hem d’organitzar, és necessari que es vegi això i lluitarem davant la realitat de la crisi”, comenta Jàtiva."
sí, de fet la exclusió social es malloritaria, pero mai us haveu preocupat, en "el salvase quien pueda" us heu trobat en un carreró sense surtida, i ara comenceu a pensar que la organització es l, unica sortida, doncs us demano que no torneu a donar l´esquena als que no tenim ni per al lloguer.
Es que estem farts de que els que estem en contra de la propietat privada som vistos com anarquistes desfasts, antisistema y boemis o no se que mes y en cambi ens demaneu suport.
no vull donar mal rollo pero a mi em mosqueixa molt. |
