Ha transcorregut un any des que es formalitzés lâ��entrada en vigor de lâ��anomenada Llei de Memòria Històrica. La seva redacció i aprovació va sofrir uns terribles vaivens. Finalment es va aprovar amb el suport de la gran part dels grups polÃtics però sense lâ��aprovació de la societat. El que ens temÃem sâ��ha fet realitat i fins i tot ha resultat ser més sagnant del que sâ��esperava.
Tirant la vista enrere, analitzem el que esperà vem aconseguir amb aquesta llei - recuperació i rehabilitació dels oblidats i vexats- i el que realment ha suposat, vexar encara més la memòria dels vençuts.
� No s�anul·len les sentències pronunciades pels tribunals repressius de la dictadura franquista.
â�¢ Sâ��estableix una infame discriminació entre les vÃctimes de la repressió franquista en funció dels anys de comissió de lâ��assassinat.
� Manté la llei d�amnistia de 1977 per als botxins.
� No es crea una Comissió de la Veritat, demanada per la pròpia UE i l�ONU
� L�Estat espanyol no assumeix la seva responsabilitat de buscar a centenars de milers de desapareguts.
Per altra banda, des de CGT, només podem pensar que lâ��admissió a trà mit, en lâ��Audiència Nacional, de la denúncia presentada per Associacions i Organitzacions preocupades per la rehabilitació i recerca de les vÃctimes i desapareguts pel franquisme, CGT entre elles, ha estat un sumari-parany que tan sols buscava un rentat dâ��imatge i tancar definitivament la discussió sobre si el règim franquista va assassinar o no a milers de persones, si va cometre crims de lesa humanitat.
Hi ha qüestions que no admeten dubte. Franco i els seus col·laboradors són els responsables que avui hi hagi centenars de milers de cadà vers en les cunetes dels pobles. Però per a això no és necessà ria tanta fanfà rria. �s un fet objectiu i demostrat pels historiadors i conegut per tota la societat.
El que no ha volgut assumir lâ��estat, el que no ha volgut assumir aquesta democrà cia formal, és la seva responsabilitat a investigar i reparar aquestes morts. Al contrari, tot sembla indicar que, després dâ��una aparença dâ��intervenció i estudi en lâ��assumpte, lâ��actuació de la judicatura i lâ��executiu va dirigida a posar traves i fer més dificultós el que hauria de ser el veritable objectiu de la llei: rescatar la memòria, rehabilitar a les vÃctimes per ser defensors dels principis de la democrà cia i la llibertat, buscar la veritat i restablir la justÃcia social.
Per això CGT seguirà reclamant:
Recuperació de persones:
Milers de persones van quedar sepultats/des en anònimes Fosses després de â��paseillosâ�? i ajusticiaments. Les seves famÃlies reclamen aquests cossos mai oblidats malgrat el pas del temps, el desconegut de la seva ubicació i les modificacions del terreny. Cal restituir els seus cossos i, amb ells, la seva identificació. Milers van ser condemnats en irregulars processos judicials imposats per un govern il·legÃtim i il·legal, imposat per una revolta militar feixista mantingut a través del terror i de la repressió. Ã�s necessari que es porti a terme el reconeixement i recerca dâ��aquests companys caiguts.
Recuperació d�idees:
Parlem dâ��un alçament militar contra un govern establert democrà ticament. I dâ��una resposta en defensa dâ��aquest govern, amb avanços i conquestes revolucionaris, més endavant destrossats. Parlem dâ��un tros de la nostra història en la qual, qui van defensar les banderes republicana o roja i negra, no van obrar a la recerca de conquestes materials, sinó socials i ideològiques. Tot això ha estat mantingut en lâ��oblit i el silenci, evitant la seva aparició en els llibres escolars. I la història dâ��un paÃs ha de ser coneguda pel seu poble.
Recuperació de documents:
�s notòria la destrucció d�arxius de propietats i registres. �s evident que no es poden reconstruir els arxius destruïts, però sà es pot retornar el traslladat. I més fà cilment, es pot considerar que el que encara roman simplement empaquetat � en el millor dels casos � en Arxius i dependències civils o militars, ha de ser accessible de manera senzilla i eficaç.
Recuperació de béns:
Més enllà de la destrucció realitzada, dintre de la possible i discutible lògica de qualsevol perÃode de guerra, acabada aquesta es va procedir no només a retrotraure les propietats dâ��edificis i terres a qui abans la posseïen, sinó que també es van confiscar, van destruir o van lliurar a persones i institucions béns que havien estat aixecats amb les mans obreres o comprades amb les aportacions de quotes sindicals. De tot això existeix un llistat detallat, la compensació econòmica del qual segueix pendent.
Aixà doncs creiem necessari seguir exigint:
- La revisió i anul·lació de les sentències franquistes. I la compensació econòmica a les seves famÃlies, més enllà del merament simbòlic.
- La no discriminació entre les vÃctimes en funció de lâ��any de la seva mort.
- El reconeixement públic del �sofriment� dels treballadors i treballadores que van ser assassinats, perseguits, reprimits, empresonats, repressaliats�
- No acceptar lâ��equiparació entre vÃctimes i botxins ja que les vÃctimes van ser la conseqüència dâ��una barbà rie programada des de lâ��aparell de lâ��estat franquista amb la connivència de la cúpula de lâ��església
- Dotar de mitjans per a la recerca, localització, exhumació i identificació dels cossos existents en Fosses i cunetes. Una base de dades de totes aquestes persones segueix pendent de realitzar. Lâ��administració pública ha dâ��assumir aquest treball Ãntegrament.
- No oblidar les condemnes a treball esclau (canal dels presos,�). Detectar aquests camps i, en la mesura del possible, fer d�ells llocs de memòria.
- Ha d�integrar-se en els llibres d�educació aquells casos de col·lectivitats, rurals i industrials, que van demostrar que una altra gestió de l�economia i de la societat va ser i és possible.
- A través de les organitzacions de ex-presos i refugiats és relativament fà cil aconseguir la reconstrucció de noms i fets esdevinguts als refugiats espanyols en els camps de concentració interiors (Albatera,�) i exteriors (Argèlès,..)
- Revisió de quantes lleis i actes es van engegar en el perÃode de la denominada â��Transicióâ�? per a donar per superat artificialment el perÃode de dolor i repressió franquista.
CGT exigeix que la democrà cia assumeixi la seva responsabilitat davant la vergonya i deshonor de seguir validant les sentències del règim franquista. Per tot això s�ha de crear una �Comissió de la Veritat�, amb reconeixement i mitjans públics, on concorrin totes les organitzacions i col·lectius que estem treballant en aquest camp perquè finalment pugui esclarir-se amb profunditat l�etapa franquista, definint-se tota la veritat i l�horror generat durant la dictadura.
Des de CGT seguirem treballant perquè la passivitat d�administració pública sigui esperonada amb la mobilització social.
Secretariat Permanent Comitè Confederal de la CGT |
