Aquesta gent és islamocentrista, en conseqüència arabocentrista, com pots parlar de "-centrismes" sense tenir present que aquesta religió si destaca per res és per ser de les més supremacistes i totalitaries que hi han. Sembla que et confòn el seu universalisme, fent servir paraules apropiades de l'esquerra que ingenua i bonista, tu potser et deixes confondre pero sortosament n'hi ha molts més que no ens deixem.

Es interessant com la UE -com Zapatero i la seva patetica aliança de civilitzacions- i certes esquerres suposadament antisistema li petonegen alhora el cul a islam.

Que et passa, que has passat de ser un kumbaià a ser un musulmà? Has trobat una nova veritat absoluta a la que refugiar-te?

Si ara ser d'esquerres és petonejar-li el cul a l'islam, qui sentit té ser d'esquerres ja? Sembla que està culminant la seva decadència, que estàn en fase terminal.

Aquest llibre i aquest autor són silenciats en comparació al suport mediatic que reben aquestes beates i santones musulmanes.

Es interessant que aquestes facin conferències aqui pero no als seus països islamitzats.

És interessant que semblin més interessades en convèncer-nos de com l'islam combina en una divina perfecció i equilibri totes les virtuds, incloent les que l'esquerra considera les més emblemàtiques seves, que en treballar des dels països islamitzats mateixos en canviar-los de veritat.

Els musulmans creuen ser la culminació de tot el saber humà -tipic de les religions, com per exemple la cristiana-.

Així que la seva actitud front altres cosmovisions, altres valors i altres identitats etnoculturals va del rebuig xenòfob i violent frontal a assumir-los amb una prepotent generositat com propis i digerir-los.

Això darrer és el que fan aquestes dones, aquestes beates i santones que venen a dir-nos que el feminisme assoleix la seva culminació dins l'islam. És una llàstima que l'amarga rialla de tants milions de dones d'ara i segles enrere no es senti al lloc on fan la conferència.

Són conscients de que a Europa l'islam no reeixirà gens només per la força o per la por com ha fet a tants llocs des de fa 1400 anys. Encara que és precisament la violència i l'amenaça de la violència, fins i tot cert morbo malaltis, el que fa patir a alguns una mena de "síndrome d'Estocolm" fent-los babejar front aquesta mena d'actes que són només pura propaganda i proselitisme.

És com si l'esquerra organitzes conferències on el papa Ratzinger expliquès la doctrina social de l'esglèsia, com si des de socialdemocrates a maoistes i anarquistes el lloessin admirats dient que la religió d'en Ratzinger és la culminació de tots els seus valors i lluites, com si aquesta diguessin embadalits que te tota la raó i li riguèssin totes les gracietes.

La actitud de l'esquerra, no de tota pero si de la seva gran majoria, és d'una feblesa ingènua front l'islam.

Entre les conferènciants destaquen una ministra de Siria on s'hi pateix una dictadura, una membre del partit comunista indi i una membre de la Cambra dels Lords del Parlament britànic.

S'hi veu una barreja cada vegada més habitual entre esquerra en concret comunista i islam, potser en compartir el mateix impuls messianic i totalitari, amb l'afegit de musulmans que havent aconseguit fites que mai haurien ni somiat als seus països -com a dones en un pais islamitzat- ara venen a alliçonar-nos sobre el collonut que és.

Ibn Warraq