|
|
Notícies :: @rtivisme |
La Festa Major, els Alternatius, l’Alcalde i el Periodista
|
|
per Setmanari de Comunicació Directa Correu-e: directa ARROBA setmanaridirecta.inf (no verificat!) |
09 oct 2008
|
(Publicat a la Directa nº 110, 8 d'octubre del 2008) |
La Festa Major, els Alternatius, l’Alcalde i el Periodista
Advertència. Malgrat el titol de sainet, o de cuplé, o d’opera bufa, aquà no parlarem només d’arts escèniques considerades menors, sinó que expressarem una sèrie de consideracions sobre l’elevat art de la propagada polÃtica, això és, de la construcció discursiva de la realitat amb finalitats de control social. Art elevat, però de fà cil utilització i per tant prolÃfic, doncs com afirma Noam Chomsky, “és més fà cil aplicar la propaganda que les cà mares de torturaâ€?.
A pams. Durant l’agost s’han celebrat Festes Majors a diferents barris de Barcelona. I com succeix a desenes de barris i pobles catalans, aquestes han inclós en el seu marc un tipus de programació festiva, vinculada a col•lectius de lluita social, que hem convingut de denominar Festes Alternatives. El motiu de l’emergència d’aquest tipus de Festes és evident. Malgrat que les Festes Majors fossin recuperades pel teixit social en la transició, a molts indrets han estat institucionalitzades, o bé anestesiades, o bé vinculades a estructures de poder locals, o bé corresponen a una composició de la societat que avui s’ha vist desbordada per transformacions socials en à mbits molts diversos, i que han fet que cada vegada més sectors -inicialment juvenils- es plantegessin programar uns dies de festa que, en alguns casos, difereixen en la norma tant en els continguts festius com en els processos que els sostenen. Cultura popular, allunyament de programacions empresarials de la festa, tendència a l’autogestió, espai per a la denúncia polÃtica... Aquesta és una riquesa social a defensar, doncs fomenta el vincle social, la sociabilitat, el sentir-se part del comú, i els etcètera que tots i totes vivim quan gaudim d’una festa major.
La festa, com ens recorda Manuel Delgado, és una vella activitat social alhora ordinà ria i excepcional. Són persones normals qui la duen a terme per a diferenciar els temps i espais de la seva normalitat. I és excepcional perquè transforma els moments viscuts i els espais on s’hi realitza, i per tant accelera, intensifica i desborda l’espai públic fins a un punt que s’aproxima a la revolta. D’aquà que els “homes grisos� –del burocrà ta municipal a l’Alcalde- sofreixin una por irrefrenable vers tota aquella festa no organitzada, regulada, monitoritzada, subvencionada o participada per ells. És a dir, la Mercè és la millor festa de la ciutat, que per això paga l’MTV o la CocaCola; les dels barris en són les parents pobres i lletges, doncs tenen un finançament que ni els permet pagar els locals i cada any les Comissions de carrers tanquen barraca; i les alternatives ja es presituen, i en alguns casos es gestionen, sota l’epigraf de l’ordre públic. “Si no ho puc comprar, sempre ho puc trencar�.
Primera consideració. La construcció medià tica i institucional dels “alternatiusâ€?, com anteriorment “els okupesâ€? respecte els Centres Socials Okupats i Autogestionats, pretén emmascarar les prà ctiques alternatives que es produeixen en les Festes Majors dels nostres barris i pobles. AixÃ, una festa no és alternativa perquè sigui organitzada en assemblea, autogestionada econòmicament, destini els beneficis a projectes socials i esdevingui escenari on visibilitzar lluites socials quotidianes, sinó perquè l’organitzen “els alternatiusâ€?. Punt i final de la recerca mandrosa i interessada del Periodista, que després ni s’immuta quan l’hipòtesi que “ell només ha transmésâ€? li fa aigües. “No deixem que la realitat ens espatlli un bon titolarâ€?.
Segona consideració. Les Festes Alternatives no són alternatives perquè funcionin amb criteris alternatius als dominants (burocratitzats o mercantilitzats o esclerotitzats) ni perquè promouen la crÃtica a les polÃtiques institucionals, sinó que són alternatives “als veïnsâ€?. Punt i final, en aquest cas, de l’acte d’il•lusionista de l’Alcalde. Prestidigitador, mag en l’art de treure conills del barret, també es capaç de retirar la ciutadania, d’un cop d’efecte, alez hop!, a milers de veïns, que ja no són veïns, sinó “alternatiusâ€?, i que a més s’enfronten amb veïns-veïns. Per sort, hi ha molts “veïnsâ€? que són més “alternatiusâ€? del que les prebendades xarxes d’informació de l’Alcalde li fan arribar, i els “alternatiusâ€? són més “veïnsâ€? del que la imaginació del Periodista li és capaç de transmetre.
Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d’aquest pais, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se’n parla de dues. La de Grà cia, que obre foc amb una Vanguardia assedegada de civisme, i que és vÃctima del model propagandÃstic i de ciutat que ha promogut el propi Ajuntament. I la de Sants, que li va al darrera, on es produeix un acte de desobediència col•lectiva a causa de la incapacitat dels gestors locals d’empassar-se l’orgull tecnocrà tic i escoltar el que tot el barri clama en veu alta. Però, en cap dels casos, ni es parlarà del model insostenible de ciutat, ni tampoc de conflicte polÃtic. Sinó que s’hi vincularà - veritable talismà de l’estigmatització- “els okupesâ€? (el Periodista) i s’afirmarà (l’Alcalde), que d’aquests fenomens “n’hem de parlar cada vegada menysâ€?, i que la “innexorable aplicació de l’autoritat democrà ticaâ€? ja s’encarregarà de gestionar-ho. És a dir, silenci. Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la.
I aqui s’acaba l’enèssim acte del sainet, o del cuplé, o de l’opera bufa, i s’abaixa el teló... fins l’estiu que ve. Bona Festa Major!
Ivan Miró, de l’Assemblea de Barri de Sants |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: La Festa Major, els Alternatius, l’Alcalde i el Periodista
|
per arte natiu |
09 oct 2008
|
doncs també es feina de tots que no només es parli de les festes alternatives de sants i desgracia (tant massificades ja com les oficials) i es sàpiga que a pràcticament tots els barris es creen alternatives a la festa institucionalitzada.
tot i que fagui fred i plogui a assistir a les que queden: sàrria, les corts, clot camp de l'arpa, ... |
Re: La Festa Major, els Alternatius, l’Alcalde i el Periodista
|
per una |
09 oct 2008
|
i fora de la capital, a desenes de pobles que mai no són portada de la Directa... |
Re: La Festa Major, els Alternatius, l’Alcalde i el Periodista
|
per Mohindar |
09 oct 2008
|
Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d’aquest pais, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se’n parla de dues.
Quin pais? España? PPCC? Et fa vergonya dir quin pais és el aquest? aplicat la teva ultima frase!
Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la.
Hi ha gent que només recorda penjar l'estelada quan es tracta de vendre llibres el 23 d'abril i l'11 de setembre, o a extranyes trbades a comarques, on els de la seva mateixa corda no l'insulten per posar-la |
|
|