|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : laboral |
|
Crisi…? De quina crisi parlem?
|
|
|
per CGT |
09 set 2008
|
|
En els últims mesos, el terme més repetit és el de "crisi". Tots/es parlem d�ella, però la pregunta que hem de fer-nos és: �de quina crisi parlem o ens parlen?�. Perquè la classe treballadora duu ja molts anys sofrint la crisi econòmica i laboral. |
|
Lâ��Economia espanyola va créixer nominalment en lâ��últim decenni a una mitjana anual superior al 3 % del PIB. En aquest mateix perÃode, els beneficis empresarials es van multiplicar en un 73 %. El model de â��creixement espanyolâ�? en aquesta dècada, seguint les directrius de la globalització econòmica, es fonamenta en unes caracterÃstiques que es poden visualitzar amb facilitat en els sectors considerats essencialment més â��dinà micsâ�?: (1) el sector immobiliari (el maó en habitatge residencial i lâ��obra pública en grans infraestructures com autopistes i tren dâ��alta velocitat); (2) el sector turÃstic i de serveis; (3) el sector financer basat en el moviment virtual de capitals i en lâ��especulació de terres, matèries primeres, armes, posant a la disposició dels especuladors grans quantitats de diners; (4) lâ��explotació de la immigració; (5) la depredació del medi ambient; (6) la flexibilització de les condicions laborals; i (7) el desmantellament dels serveis públics, tot això emmarcat en (8) una polÃtica governamental que fomenta el consumisme i lâ��à nsia de propietat privada.
Les grans empreses de l�Ibex 35 en aquest �casino� anomenat Borsa, mouen anualment fins a un bilió d�euros, tant com tot el PIB de l�estat espanyol. Els diners canvien de mans, s�especula amb valors i actius ficticis i s�obtenen grans beneficis per a empreses, accionistes i especuladors sense escrúpols.
Aquestes mateixes empreses embutxaquen als seus accionistes prop de 450.000 milions d�euros en l�últim decenni. Aquestes mateixes empreses i persones que ara parlen de crisis, aquestes mateixes que propugnen una aplicació total del sistema capitalista i de les teories del lliure mercat, clamen ara perquè amb diners públics es cobreixin els grans forats que elles mateixes han causat en l�economia mundial, duent a l�extrema explotació a les persones i els recursos.
Quan això marxava aixÃ, el model â��espanyolâ�? era venut com resultat de lâ��esforç i la modernitat per a col·locar-nos entre els països més â��rics i poderososâ�?. Ningú qüestionava les bases sobre les quals es creixia i sobre qui es construïen els grans beneficis empresarials. Als que sempre hem criticat aquest model, seâ��ns ha tractat de pessimistes, visionaris o derrotistes.
Un model de creixement insostenible, injust i desigual a nivell planetari, i que a lâ��estat espanyol atenta contra la justÃcia social al presentar la següent realitat:
- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes.
- Els salaris acumulen una perduda continuada de poder adquisitiu.
- Els ingressos del 20 % de la població més rica han passat a significar 5,1 vegades els ingressos del 20 % de la població més pobra.
- La població espanyola considerada com pobra se situa en el 20 %.
- Els baixos salaris i l�alta precarietat en l�ocupació expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes hagi augmentat a un ritme superior que la de rendes mitges.
- L�Estat espanyol és un dels més desiguals en les rendes de les seves classes socials.
A aquesta situació li deien �creixement, bonança, miracle, etc.�, quan la realitat era ja d�una autèntica crisi per a gran part de la societat, i de forma significativa per a la classe treballadora.
En aquest moment, hem de tenir en compte que l�atur s�ha situat en el 11´5 % sense que la temporalitat hagi descendit del 33 %. L�IPC ha pujat al 5´5 % mentre els salaris segueixen perdent poder adquisitiu. Descendeix el PIB del seu creixement econòmic per sota del 1 % i es pretén incrementar la productivitat a costa d�abaratir més l�acomiadament i signant una nova reforma laboral que converteixi en paper mullat els drets dels convenis col·lectius.
Dâ��altra banda, la polÃtica tributà ria dirigida a beneficiar al capital amb baixades dâ��impostos a les grans fortunes i retallada de les cotitzacions empresarials, desemboca en una polÃtica de privatitzacions i desmantellament dels serveis públics que paguem entre tots/es.
El capital, els governs, la patronal i el sindicalisme majoritari, pretenen que â��la seva crisiâ�? la paguem els de sempre: els treballadors/es, estafats amb les Reformes Laborals i les polÃtiques de consum insostenible que han fet desaparèixer els serveis públics i les garanties de drets per a tots/es.
No hem d�ignorar que aquest procés d�empobriment de la majoria consolida la globalització capitalista, des d�una concepció autorità ria, repressiva i militarista de la societat, fomentant l�increment del negoci armamentista, com l�especulació salvatge sobre l�energia i l�agricultura, sent capaços de condemnar a la fam a desenes de milions de persones en tot el món. Aquest procés global de reculades l�estem patint de manera especial en el cas de la UE, on assistim a un procés antidemocrà tic d�imposició d�un tractat/constitució rebutjat una vegada i una altra en referèndum.
Una imposició acompanyada d�altres mesures que juntament amb l�autonomia dotada al Banc Central Europeu constituïxen el germen d�una autèntica dictadura econòmica. Ens referim al Tractat de Lisboa confirmat pel sindicalisme majoritari per a imposar la flexibilitat laboral i l�acomiadament lliure. La directiva Bolkestein que ens imposa el desmantellament dels serveis públics. La directiva de la vergonya, de retorn de la immigració, que restringeix moviments i drets de les persones immigrants, quan ja no serveixen com mà d�obra barata, consolidant la violació dels drets civils de milions de treballadors. I la més recent directiva de les 65 hores sobre la Jornada de Treball, que la perllonga i considera el treball assalariat pel temps que l�empresari determini, com un deure, impedint la vida social de les persones.
Enfront dâ��aquesta imposició necessitem una cultura de la resistència contra el consumisme, contra el creixement pel creixement. Necessitem sortir al carrer per a parar aquesta mà quina dâ��injustÃcies i desigualtats anomenada economia de mercat i construir una societat que respecti el medi ambient, el treball digne, el temps de vida col·lectiu de les persones lligat a la producció de béns socials suficients per a tots/es. Necessitem intensificar els conflictes i regirar les consciències.
Necessitem aprendre col·lectivament a gestionar els recursos i la satisfacció de les necessitats de totes i tots. Necessitem que el protagonisme i la gestió de la vida social sigui assumida cooperativament. Necessitem conquistar la igualtat real de drets per a tots i totes. I necessitem que això s�expressi en els carrers, en els mitjans de comunicació, en les fà briques� Necessitem mobilitzar-nos en el nostre dia a dia i caminar tots/es junts/es cap a una vaga general.
SP Comitè Confederal CGT |
This work is in the public domain |
|
|
