|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros
|
|
per AAVV de can Ricart
Correu-e: canricartenderrocat@gmail.com (no verificat!) |
07 set 2008
|
|
La flaire de corrupció amara els plans urbanístics del 22@ |
|
Recepta de pastÃs immobiliari a l’aroma de “finos Eurosâ€?
La “nouvelle cuisineâ€? municipal ens vol fer empassar gat per llebre, bo i fent-nos combregar amb rodes de molÃ. La fórmula antiga del pa i el circ es serveix ara com a postres vells en copa nova; Rauxa bullida amb drap i lluentons.
Cal tenir present que perquè el pastÃs s’infli, curull de bombolles , és imprescindible un parell d’ ingredients essencials que facin de llevat i ferment de la recepta:
La traïció d’IxC i el Lerrouxisme d’ERC són l’aire del soufflé.
Enlloc com entre els fogons del 22@ (el recinte de can Ricart) a quedat tant en evidència aquesta dependència culinà ria amb mal regust i pitjor flaire.
Quan els “històrics� de la lluita veïnal més vinculats a IxC pacten l’enderroc del 30% d’un patrimoni arquitectònic únic a Europa d’esquenes als veïns més propers, als treballadors acomiadats i als artistes sense sostre, queda clar que, tot plegat, fa pudor a podrit.
Si per a major escà ndol, la jugada compta amb la benedicció d’un conseller de cultura suposadament republicà , d’esquerres i catalanista, que aprova la destrucció d’un bé cultural d’interès nacional per a que el senyor marqués gaudeixi de les plusvà lues de la requalificació, calculades en 109 milions d’Euros, la ferum es torna asfixiant.
Com a guindes del pastÃs dels plans urbanÃstics res millor que uns bons rails de tramvia reparcel•lats com a zona verda i un transformador elèctric o un hotel d’alt està nding com equipaments de barri. Fetidesa amarga que ofèn les pituïtà ries més curtides.
Es serveix de postres desprès d’una fideuà d’inauguració d’un parc de disseny que ha costat 20 milions d’Euros als barcelonins; I “fueron felices y comieron perdicesâ€? els promotors, les immobilià ries, els bancs, els marquesos i els polÃtics responsables que juguen a ser aprenents de xef. Malauradament s’endevina que aquest serà el plat fort del que alimentaran les seves campanyes electorals. Gourmets de pa sucat amb oli.
A la ciutadania ens espera una greu indigestió,bo i pagant el rebut del rentat d’estomac i el bicarbonat; Una dieta severa d’ajustar-se el cinturó digne del masoquisme de “donya Quaresma�. Encara sort que sempre ens quedarà el plaer del cagar, cadascuna damunt on més li plagui.
AAVV de can Ricart (comissió gastronòmica).
Nou blog (en construcció)
http://salvemcanricart.blogspot.com |
This work is in the public domain |
|
Re: La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros
|
|
per un del Poblenou |
07 set 2008
|
El recinte del rei Mides, l’emperador Neró i “El prÃncepâ€? de Maquiavel.
Va ser a mitjans del segle XIX que en Josep Oriol va rebre l’encà rrec del marquès. Construiria un recinte industrial tecnològicament capdavanter en Europa, En un poble nou fora muralles, abans del pla Cerdà . El recinte estava destinat a ser l’enveja dels capitalistes fills de la Gran Bretanya, fins al punt que a la ciutat de Mantxerter se la coneixeria com el Poblenou anglès.
L’estampació mecà nica del cotó es faria en un conjunt de naus repartides en 16.000m2, amb els seus carrers i places. Tota l’energia necessà ria per teixir o filar venia d’una sola caldera i una sola xemeneia, mercès a un “revolucionari� sistema de transmissió energètica soterrat.
Entre les parets d’aquelles naus, milers d’obrers traginaren amb els teixits, tenyits de suors i sangs, llà grimes i lluites, neguits i afanys. Quant a principis de segle XX arriba la setmana trà gica a Barcelona, d’aquest recinte sortiren els primers obrers que feren descarrilar tramvies. Com si de la SEAT dels 70 es tractés, cada cop que el proletariat d’aquest recinte tossia, a la burgesia catalana li agafava un calfred.
Però en arribar el segle XXI l’engenieria financera del ajuntafems rinxolaria el rinxol especulatiu amb una requalificació espectacular: Regalaria al descendent del marques 109 milions d’Euros de plusvà lua pels terrenys on podria edificar. Ni el rei Mides ho podria igualar.
Dit i fet. Sols va caldre foragitar les 35 petites i mitjanes empreses, i al centenar llarg d’artistes que avien llogat l’ús de fruit de tant temptadores naus i posar-se a enderrocar. La llei d’arrendaments urbans (L.A.U.) estava com sempre a punt per a defensar la sacrosanta propietat privada, bo i fent oïdes sordes als escarafalls del veïnat que defensava el barri i exigia justÃcia. Quant tot semblava perdut i després de diversos incendis provocats per algú que encara espera ser jutjat (com si fóssim a la Roma imperial), arribaren 150 artistes de circ disposats a batallar. Amb el suport del veïns més propers resistiren dies de setge a set i fam, tornant la il•lusió perduda i posant en entredit el “principi d’autoritatâ€? municipal.
Malauradament, en la dura realitat, no hi ha gaires contes amb final feliç. Amb la col•laboració necessà ria d’un conseller de cultura més fantasma que el espiritu de Ermua i que hipòcritament es diu catalanista i republicà , (deixeble avantatjat del prÃncep maquiavelià ) enderrocaren un 30% d’aquest be cultural d’interès nacional. La resta del recinte, buidat de tota vida que no sigui la fauna urbana de descampat (rates, paneroles, mosquits tigre i algun trist gat, doncs els ocellots d’alta volada han migrat per covar l’ou a les illes Caimá), resta abandonat a la sort que la crisi immobilià ria li tingui reservat. La destrucció del patrimoni històric del poble treballador català ,però, no els hi ha sortit gratis del tot, doncs els seus “presumptesâ€? delictes han quedat documentats. Si mai arribem a gaudir d’un estat democrà tic que no sigui hereu i vassall de cap dictadura franquista, els veurem asseguts davant un tribunal. Tard o d’hora la història els jutjarà .
I vet aquà un gat, vet a qui un gos, aquest conte no s’ha fos.
I vet aquà un gos, vet aquà un gat, aquest conte no s’ha acabat.
La pirateria polÃtica de terra ferma acabarà genoflexionada davant la “madame Guillotineâ€? electoral.
Si vols seguir amb el fil de la història mira't els següents enllaços:
Xerrada de Manuel Delgado:
http://blip.tv/file/414320
El vÃdeo de la 1ª inspecció veïnal:
>
> http://www.youtube.com/watch?v=VAD9I89cvuo
El vÃdeo de la 2ª inspecció veïnal:
>
> http://blip.tv/file/446145
>
El de la 3ª inspecció:
http://blip.tv/file/470751
Mira també l'opinió dels treballadors foragitats:
http://blip.tv/file/492722
I no et perdis l'opinió dels artistes:
http://www.cinegenia.org/veusdebcn/casefimera.html
ni els inicis dels enderrocs:
http://www.vilaweb.tv/?video=5008
Ni la felicitació de nadal dels especuladors:
http://blip.tv/file/556407
també es recomanable veure:
http://www.nau21.net/
http://www.poblenou.org/
http://teixidora.squat.net/
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?lang=cat
- Amaga el text citat -
Desallotjament de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
ocupació de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
Com el 22@ viola drets fonamentals:
http://barcelonaldia.wordpress.com/2008/01/07/aixi-es-com-el-22-viola-dr/
Intents de denuncia:
http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/11/02/a-can-ricart-ens-neguen-fi/
tancament d'Hangar:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
Resposta de la sindicatura de greuges barcelonina:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/330566/index.php
Fes el que puguis per a que la informació estigui a l'abast de quanta gent millor. |
