|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El rei Mides, Neró i "El princep" en el 22@
|
|
|
per un del Poblenou |
24 ago 2008
|
|
Tres personatges de "sang blava" com a metàfora del pilars on es sustenta el 22@. Una història real com la vida mateixa. |
El rei Mides, l'emperador Neró i "El príncep" de Maquiavel.
Va ser a mitjans del segle XIX que en Josep Oriol va rebre l'encàrrec del marquès. Construiria un recinte industrial tecnològicament capdavanter en Europa, En un poble nou fora muralles, abans del pla Cerdà. El recinte estava destinat a ser l'enveja dels capitalistes fills de la Gran Bretanya, fins al punt que a la ciutat de Mantxerter se la coneixeria com el Poblenou anglès.
L'estampació mecànica del cotó es faria en un conjunt de naus repartides en 16.000m2, amb els seus carrers i places. Tota l'energia necessària per teixir o filar venia d'una sola caldera i una sola xemeneia, mercès a un "revolucionari" sistema de transmissió energètica soterrat.
Entre les parets d'aquelles naus, milers d'obrers bregaren amb els teixits, tenyits de suors i sangs, llàgrimes i lluites, neguits i afanys. Quant a principis de segle XX arriba la setmana tràgica a Barcelona, d'aquest recinte sortiren els primers obrers que feren descarrilar tramvies. Com si de la SEAT dels 70 es tractés, cada cop que el proletariat d'aquest recinte tossia, a la burgesia catalana li agafava un calfred.
Però en arribar el segle XXI l'engenieria financera del ajuntafems rinxolaria el rinxol especulatiu amb una requalificació espectacular: Regalaria al descendent del marques 109 milions d'Euros de plusvàlua pels terrenys on podria edificar. Ni el rei Mides ho podria igualar.
Dit i fet. Sols va caldre foragitar les 35 petites i mitjanes empreses, i al centenar llarg d'artistes que avien llogat l'ús de fruit de tant temptadores naus i posar-se a enderrocar. La llei d'arrendaments urbans (L.A.U.) estava com sempre a punt per a defensar la sacrosanta propietat privada, bo i fent oïdes sordes als escarafalls del veïnat que defensava el barri i exigia justícia. Quant tot semblava perdut i després de diversos incendis provocats per algú que encara espera ser jutjat (com si fóssim a la Roma imperial), arribaren 150 artistes de circ disposats a batallar. Amb el suport del veïns més propers resistiren dies de setge a set i fam, tornant la il·lusió perduda i posant en entredit el "principi d'autoritat" municipal.
Malauradament, en la dura realitat, no hi ha gaires contes amb final feliç. Amb la col·laboració necessària d'un conseller de cultura més fantasma que el espiritu de Ermua i que hipòcritament es diu catalanista i republicà, (deixeble avantatjat del príncep maquiavelià) enderrocaren un 30% d'aquest be cultural d'interès nacional. La resta del recinte, buidat de tota vida que no sigui la fauna urbana de descampat (rates, paneroles, mosquits tigres i algun trist gat, doncs els ocellots d'alta volada han migrat per covar l'ou a les illes Caimá), resta abandonat a la sort que la crisi immobiliària li tingui reservat. La destrucció del patrimoni històric del poble treballador català,però, no els hi ha sortit gratis del tot, doncs els seus "presumptes" delictes han quedat documentats. Si mai arribem a gaudir d'un estat democràtic que no sigui hereu i vassall de cap dictadura franquista, els veurem asseguts davant un tribunal. Tard o d'hora la història els jutjarà.
I vet aquí un gat, vet a qui un gos, aquest conte no s'ha fos.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s'ha acabat.
La pirateria política de terra ferma acabarà, més d'hora que tard genoflexionada davant la "madame Guillotine" electoral.
Si vols seguir amb el fil de la història mira't els següents enllaços:
Xerrada de Manuel Delgado:
http://blip.tv/file/414320
El vídeo de la 1ª inspecció veïnal:
>
> http://www.youtube.com/watch?v=VAD9I89cvuo
El vídeo de la 2ª inspecció veïnal:
>
> http://blip.tv/file/446145
>
El de la 3ª inspecció:
http://blip.tv/file/470751
Mira també l'opinió dels treballadors foragitats:
http://blip.tv/file/492722
I no et perdis l'opinió dels artistes:
http://www.cinegenia.org/veusdebcn/casefimera.html
ni els inicis dels enderrocs:
http://www.vilaweb.tv/?video=5008
Ni la felicitació de nadal dels especuladors:
http://blip.tv/file/556407
també es recomanable veure:
http://www.nau21.net/
http://www.poblenou.org/
http://teixidora.squat.net/
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?lang=cat
- Amaga el text citat -
Desallotjament de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
ocupació de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
Com el 22@ viola drets fonamentals:
http://barcelonaldia.wordpress.com/2008/01/07/aixi-es-com-el-22-viola-dr/
Intents de denuncia:
http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/11/02/a-can-ricart-ens-neguen-fi/
tancament d'Hangar:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i
Resposta de la sindicatura de greuges barcelonina:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/330566/index.php
Fes el que puguis per a que la informació estigui a l'abast de quanta gent millor. |
This work is in the public domain |
|
Re: El rei Mides, Neró i "El princep" en el 22@
|
|
per AAVV de can Ricart |
29 ago 2008
|
EL 22@ I ALTRES CONTES
Cal tenir present que el consum de recursos energètics i matèries primeres que comporta l’urbanisme a Poblenou empenyora el futur del barri i del païs.
Conceptes d'urbanisme i de sostenibilitat:
L'urbanisme és l'encarregat de distribuir damunt el territori els usos o abusos que patirà . La planificació urbanÃstica és la responsable d'adjudicar una determinada capacitat de cà rrega humana al terreny. Aquest terrenys tindran un valor de mercat o un altre segons la seva qualificació urbanÃstica sigui agrà ria, industrial o urbanitzable. L'avarÃcia de l'economia capitalista força fins a nivells insostenibles aquesta capacitat de cà rrega, per tal d'augmentar el valor de mercat i aconseguir plusvà lues en la requalificació.
"Petjada ecològica" és un terme que serveix per a valorar el consum de recursos, traduint-lo a m2 de superfÃcie necessà ria per a generar-los. Els cà lculs de la petjada ecològica dels barcelonins la situen al voltant de 3'5 Hectà rees (35 000 m2 per a cada ciutadà ). Aixà doncs, una Barcelona sostenible necessitaria disposar d'un territori 600 vegades el que té per a poder qualificar-se de sostenible. Si els cà lculs es fan per a tota l'à rea metropolitana, queda clara la necessitat del transvasament de l'Ebre i de la M.A.T., per a posar dos exemples de com uns plans urbanÃstics com els del 22@ afecten a la globalitat de les persones que compartim uns recursos cada cop més escassos.
Requalifiquem, que el món s'acaba:
"El capitalisme ven la corda amb el que el penjaran, si creu que fa negoci" és la metà fora que millor descriu la generació d'una bombolla immobilià ria que fins a poc abans d'esclatar era negada amb vehemència pels seus generadors. Amb la mateixa hipocresia perverteixen el llenguatge i s'inventen un Fòrum de les cultures per a la pau (esponsoritzat per una industria de la guerra anomenada Indra, instal•lada en el 22@) que utilitzen com a cortina de fum amb la que ocultar el P.E.R.I. de Diagonal Mar. Solament en les 2'5 hectà rees del recinte de can Ricart, el valor de les plusvà lues ascendeix la xifra de 109 milions d'Euros. Com que el 22@ afecta 200 hectà rees de Poblenou, sols cal una regla de 3 per a fer-se una idea dels interessos econòmics que l'urbanisme crea.
Per tal de maximitzar beneficis, el 22@ força els coeficients d'edificabilitat fins uns nivells que, si a Catalunya hi hagués justÃcia, serien de jutjat de guà rdia. No tenen cap vergonya de qualificar de zona verda les vies del tramvia o d'equipament de barri un hotel o un transformador elèctric. No fan escarafalls davant la substitució social que l'especulació provoca (amb el mobbing com a exemple més sagnant); la destrucció dels llocs de treball existents en les antigues naus industrials,la desaparició dels espais de creació artÃstica que enriquien el teixit social i l'enderroc del patrimoni històric de Catalunya són les conseqüències a nivell local. I continuant amb la seva demagògia es gasten més de 20 milions d’Euros en un parc central envoltat de murs de formigó armat i tallat en 4 troços per a potenciar la circulació en veicle privat. Encara que costi de creure, els 55 000 habitats del Poblenou encara esperem que es fagi una biblioteca pública, promesa força abans dels jocs del 1992.
D'altres efectes més allunyats geogrà ficament no acostumen a ser explicitats en el discurs anti-22@. Oblidem sovint que els recursos necessaris per a construir i mantenir els gratacels, amb els seus habitatges d'alt standing i oficines amb vistes al port esportiu (on pots tenir-hi amarrat el teu "barquitu"), hipotequen la resta del paÃs. Mentre els redactors de la planificació urbanÃstica s'omplen la boca de falsedats com el "creixement sostenible" no podem oblidar que ens aboquen a tots i totes a l'escassetat de recursos i la crisi mediambiental.
Que s'hi pot fer davant de tot plegat?
Forçar a que la població deixi d'amagar el cap sota de l'ala és un primer pas. Cal ser conscients que estem dins d'un túnel fosc on la llum que veiem al final no és cap sortida, sino que és el focus d’un tren sense frens que se'ns llença damunt. Visualitzar la realitat és imprescindible per a poder girar 180 graus la ruta que portem com a societat.
Els intents del sistema de surfejar la cresta del tsunami amb la inconsciéncia de qui puja al Dragon kan i l’evidencia de l’ecatombe fan més certes que mai les paraules de Bertolt Brecht :
“Qui es quedi a casa quan comenci la batalla,
I deixi la seva lluita als altres
Aquest, haurà d’esser previsor:
Perquè qui no comparteixi la batalla,
Compartirà la derrota.
Ni tant sols la batalla evita qui vol evitar-la;
Lluita doncs, per la causa enemiga
aquell que no lluiti per la pròpia.�
Per a seguir el fil clica l'enllaç:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/339993/index.php |
