|
|
|
Notícies :: laboral |
|
La “crisi econòmica�: una gran estafa per a la classe treballadora
|
|
per CGT
Correu-e: spccc ARROBA cgtcatalunya.cat (no verificat!) |
03 jun 2008
|
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT
El desenvolupament de l’economia mundial, també l’espanyola, mostra que la manera de producció capitalista basada en el creixement pel creixement, no persegueix la satisfacció de les necessitats socials i humanes, sinó exclusivament la recerca de la rendibilitat i el benefici de l’empresariat. Aquest creixement, sense finalitats socials, representa el tret característic i alhora més criminal i violent del capitalisme: la precarització més absoluta del mercat laboral, la condemna a l’atur, a la pobresa i a la fam a milions de persones (fam en més de 40 països pel simple fet de l’especulació amb els aliments bàsics o l’energia). |
En els països rics, no existeixen lÃmits polÃtics, ètics o socials ni per als governs ni per als organismes que han creat per a dirigir el món (FMI, FAO, BM, Comissió Europea, OMC, etc.). L’única llibertat que existeix és la llibertat del capital. Sobre la base d’aquesta llibertat, provoquen les crisis econòmiques com, quan i on els interessa, emportant-se per davant les il·lusions, les energies o la vida de les persones.
Des de CGT pensem que les crisis econòmiques no succeïxen a l’atzar o sense motius, sinó que responen a criteris i estratègies calculades per a continuar amb l’especulació, l’explotació, l’expoli o la esquilmació dels recursos naturals i de la classe treballadora.
A la CGT, entenem que els treballadors i treballadores no som els responsables, no compartim i menys assumim que la crisi econòmica actual, l’hà gim de pagar els de sempre: la classe treballadora i la ciutadania, resignant-nos “impà vids� a la gran mentida i gran estafa que suposa aquesta economia de mercat, ara globalitzada.
Passades les eleccions polÃtiques, a l’estat espanyol, la crisi apareix amb tota la seva cruesa, després d’un cicle econòmic basat fonamentalment en el creixement especulatiu del totxo i els serveis, una sobreexplotació de la mà d’obra, tant espanyola com immigrant, un sistema de relacions laborals on els drets dels treballadors han estat anul·lats per la llibertat de circulació dels capitals sense traves ni lÃmits, sense un estatut protector del treball i uns sistemes públics que, des de l’habitatge fins a la sanitat passant per l’educació, l’energia i el transport, han estat lliurats al “lliure mercat i la lliure competènciaâ€?.
Les dades espanyoles de la crisi representen els pitjors indicadors socials de tota la Unió Europea:
- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (llar = 2,1 persones).
- Les diferències entre la població més rica i la més pobra s’incrementen de forma alarmant. Les llars amb uns ingressos superiors als 35.000 euros anuals han augmentat el seu pes fins a 16,9% mentre que aquelles llars amb menys de 14.000 euros representen el 34,7% .
- La població espanyola que és considerada com pobra, se situa en el 20%, mentre a la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. Això s’aprecia molt bé en la falta d’equitat i justÃcia en el repartiment de la riquesa.
- Els baixos salaris i l’alta precarietat en l’ocupació, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%.
- L’Ãndex d’atur no para de créixer, aixà com la inflació, les hipoteques, l’energia, l’IPC…
Per a CGT els responsables de la crisi són qui han d’assumir les seves responsabilitats i els costos, concretament, l’empresariat, les multinacionals, el capital financer i els governs i institucions que legislen i donen “cobertura democrà tica� a aquesta gran mentida i gran estafa social.
CGT cridarà a la mobilització per a impedir que noves reformes laborals, noves retallades en els salaris, en les pensions, en les prestacions socials o els serveis públics siguin qui paguin una vegada més el desastre que representa el model capitalista.
L’autèntica crisi és la crisi del model de mercat lliure que impedeix una societat basada en la solidaritat entre les persones, la cooperació, la llibertat i la justÃcia social.
2 de juny de 2008
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT |
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1907
|
This work is in the public domain |
|
Re: La “crisi econòmica�: una gran estafa per a la classe treballadora
|
|
per economista |
04 jun 2008
|
La propia dinàmica del capitalisme és ciclica. Les crisis econòmiques no son "provocades" expressament, sino que es donen per varis motius (segons autors hi ha teories), entre ells el descens de la taxa de guany dels empresaris (disminueix la inversió i tanquen empreses), el subconsum dels treballadors (no tenir prou renda per consumir -> descens de vendes -> tancament d'empreses), fins i tot per cicles tecnològics (cicles econòmics llargs) i cicles de sectors economics concrets que influeixen en l'economia en general (construcció), etc, etc.
A més la crisi actual s'esta donant una situació semblant a la crisi de 1973 amb estanflació (atur i inflació), diferent a les crisis econòmiques habituals, sobretot per l'increment de preus del petroli.
El que està clar es que qui paga el "pato" més gros és la classe treballadora, però això de dir que les crisis son provocades expressament és bastant poc rigurós, primer perquè no és aixi doncs a la patronal li interessa la bonança econòmica per continuar acumulant beneficis i segon perquè també certs sectors econòmics i molts empresaris es veuen perjudicats amb les crisis econòmiques (no en va tanquen moltes petites empreses o hi ha sectors sencers com la construcció o el transport que estan reduint el seu marge i tenen pèrdues).
No cal que ningú planifiqui una crisi, la merda del capitalisme, un sistema economic ineficient, ja les provoca ell sol.
Cal una mica més de rigor alhora de fer comunicats d'aquest tipus que semblen fets per qui no sap del que parla. |
