|
|
Anàlisi :: corrupció i poder : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats : guerra |
Bicentenario de la derrota
|
|
per LQSomos |
11 mai 2008
|
Aquest mes de maig està sent molt prolífic en commemoracions i recordatoris de successos que van marcar molt profundament la història i l'evolució del pensament polític a Espanya |
|
M'estic referint al Bicentenario de la Guerra de la Independència i al maig del 68, que ara complix 40 anys.
Però anem a deixar a un costat aquest mes de maig del 68 per a centrar-nos, breument, en aquell famós 2 de maig de 1808
. S'ha presentat aquesta data com la qual dóna lloc a el & ldquo;heroic i espontani� aixecament popular contra la �invasió pactada� dels francesos (en aquells dies �aliats� d'Espanya) que va començar en 1807 amb la signatura del Tractat de Fontainebleau entri Napoleó i el valgut de Carlos IV, Godoy.
Com no podia ser d'altra manera, aquest patriotero passatge de la història d'Espanya, com molts altres, també està escrit amb les tortes ratlles de la manipulació al servei d'uns interessos polÃtics que, encara en els nostres dies, segueixen vigents.
N'hi ha prou amb comprovar la desvergonyida exaltació nacionalista que la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre -amb la â��règiaâ�? complicitat de la FamÃlia Real aixà com del President del Govern, Zapatero- va realitzar el passat 2 de maig en aquesta Comunitat, oblidant intencionadament (o és que la seva aristocrà tica memòria no dóna per a més?) que juntament amb Madrid, catalans, aragonesos, andalusos, castellans, etc. també es van enfrontar a l'exèrcit francès.
S'està commemorant (i sobre això es passa de puntetes) un aixecament protagonitzat per la majoria d'un poble analfabet i fà cil de convèncer; un poble sumit en una pandèmia d'abandó, pobresa i misèria que va ser atizado per la, com sempre, todopoderosa Església, aristòcrates, cacics i terratenientes que veien perillar els seus privilegis per culpa dels nous aires que portaven els �gabachos� heretats de la Il·lustració, la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Aquesta capa de & ldquo;patriotes� arengó al poble humil convencent-los que la Pà tria estava en perill i calia defensar-la. Evidentment no podien dir que el que realment estava en perill eren els seus propis interessos.
La & ldquo;invasió pactadaâ�? de Napoleó s'escriu amb nom de Monarquia (com s'escriuen gairebé totes les desgrà cies que han sacsejat al paÃs). Un Carlos IV â��luxosament instal·lat a França- que abdica davant l'emperador francès a favor del seu fill, Fernando VII, el & ldquo;Rei Felónâ�?, en canvi d'una â��miserableâ�? pensió de 30 milions de reals anuals i un Fernando VII que, com primer cas en la història de les felonÃas monà rquiques, destrona al seu pare (per quin se'm vindrà ara a la memòria el cas de Juan de Borbó, Conde de Barcelona, i el seu fill, l'actual rei Juan Carlos?).
Pocs historiadors (i molt menys si són del rigor de Ricardo de la Cérvola) han parlat del que subjeia en les entranyes d'aquella â��Guerra d'Independència rdquo;. Per exemple el model polÃtic, econòmic i social. Els defensors de el & ldquo;Rei Felónâ�? i el poble manipulat defensaven una monarquia absolutista, oligà rquica i feudal que, quan es va instal·lar, les primeres mesures que va prendre @ser<3> anul·lar tota l'obra de les Corts de Cadis, perseguir als liberals i afrancesats que veien en els francesos tots els avantatges derivats de, -com dèiem abans- la Revolució Francesa i, per tant , la modernització del paÃs.
Els �patriotes� espanyols es van aixecar en defensa d'un règim que va fer desaparèixer la premsa lliure, les diputacions i els ajuntaments; un règim que va tancar Universitats, que va restablir els gremis i, com no podia ser menys, va retornar a l'Església les propietats anteriorment confiscades.
Aquesta Guerra es contempla com una â��gesta heroicaâ�? quan es dóna la paradoxa que qui realment va perdre no va ser Napoleó únicament, sinó els â��heroisâ�? del poble treballador i camperol que sofria, per exemple, una altÃssima taxa de mortalitat infantil (un 200 per mil) i on l'esperança de vida no superava els 35 anys.
Estem, doncs, commemorant una �independència� que va deixar al poble espanyol (no s'inclou a la burgesia, cacics, terratenientes i clergat) més depenent i indefens com a conseqüència del rigor absolutista que, passant per la famosa �Dècada Ominosa� (1823-1833), arriba fins i tot fins als nostres dies, exceptuant el breu parèntesi de la II República.
I això és aixà perquè aquella Espanya que es va alliberar de la Il·lustració dels �gabachos�, va caure en l'obscurantisme de règims sà trapes i guerreristas. Tal va succeir amb la successora de Fernando VII, Isabel II i la seva Guerra Carlista; Alfonso XIII i la seva Guerra del Rif o del suport a la Dictadura de Cosà de Rivera que va durar prà cticament fins a la proclamació de la II República en 1931
. Aquell absolutisme, amb el pas del temps, va adoptant altres formes d'exercir el poder menys palatines o cortesanas però més efectives quant a repressió, reculada econòmica, social i cultural, etc.
El africanista Franco, en un sagnant Cop d'estat, enderroca la República i es manté a sang, foc, presons i exili durant quatre â��Dècades Ominosasâ�?. Mort el dictador, Espanya torna a la cleda monà rquica (assenyalat per el â��braç incorruptoâ�? de Santa Teresa) seguint la â��deixant divÃâ�? dels seus antecessors.
Si amb Fernando VII i següents reyezuelos el poble espanyol va conquistar la mordassa i els lligaments que els afrancesats deploraven, amb el dictador Franc i l'actual monarquia aquest poble les té ara més atapeïdes que mai, encara que la morfina de l'oblit no li permeti reconèixer-lo.
�D'aquelles pólvores, aquests fangs�, es diu. En 1808 el poble espanyol va perdre no només la Guerra de la Independència, també va perdre la més important, la de la llibertat.
Pregunta idiota que se m'ocorre aquesta setmana: Si als espanyols que es van oposar a l'ocupació francesa se'ls crida patriotes, per què als iraquians que s'oposen a l'ocupació nord-americana els criden �terroristes�?
LQSomos. AgustÃn Mora. Maig de 2008. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/AgustinMora.htm |
 This work is in the public domain |
Comentaris
: Bicentenario de la derrota
|
per loquesoN |
11 mai 2008
|
Y lo que se acerca.
Para alguna va a ser su peor año.
Venga, un camion te mate. |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per O tots moros o tots cristians |
11 mai 2008
|
Els madrilenys que es van aixecar contra els invasors francesos eren una colla de analfabets, manipulats per les clases dirigents que no volien perdre els seus privilegis amb els nous aires de llibertat...
Vale, i en canvi,100 anys abans(si fa no fa), els pagesos que es van aixecar contra els invasors espanyols estaven tots doctorats a Harvard, i el que volian era acabar amb l'oscurantisme i la supersticio. Va home va... |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per pals gabachos! |
11 mai 2008
|
tot el que dieu és mentida!El poble de Madrid, especialment les classes baixes, es van enfrontar contra l'exèrcit més poderós del món que ocupava la seva ciutat. Si és cert, defensant un rei obscur com va ser Ferran VII, però al cap i a la fi aquella gent pobre patia els abusos dels soldats de Napoleó on tractaven la terra que trepitjaven amb prepotència i vilesa. Sóc independentista i els madrilenys que van lluitar aquell dia funest, ho van fer per la seva dignitat com a poble, ja fos Castella, Madrid o Espanya. |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per Social Patriota |
12 mai 2008
|
Exactament, sense reis que les ajudessin, sense exercits i sense armes, el poble madrileny, català, aragonès, andalús, en definitiva espanyol va donar una lliço de dignitat nacional i de coherencia i fortalesa humana i va derrotar a l´exercit més poderós d´Europa en aquells moments. Fóu una victòria popular contra la invasió i contra el Liberalisme. Desde luego jo entenc aquell dia com una victoria contra el Nou Ordre Mundial que ens va voler imposar la França Liberal i Revolucionaria a cop de bayoneta i contra la Globalització.
DOS SEGLES DE RESISTÈNCIA POPULAR I NACIONAL CONTRA EL PENSAMENT UNIC I LA GLOBALITZACIÓ. |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per je je je |
12 mai 2008
|
Ja,ja,ja. Bonisim el monoleg delirant de Social-idiota.A veure si et veiem a la tele. |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per Social Patriota |
12 mai 2008
|
Espero algun dia veuret a tu per la tele, pero a l´apartat de Gente, contant com algun patriota t´ha rajat la gola en una baralla al carrer.
Que et donguin pel cul fill de puta, la escoria com tu sou lo pitjor que pot tindre qualsevol pais , per això algun dia tindràs el que et mereixes porc. |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per pues... |
13 mai 2008
|
yo creo que todos los patriotas están en igualdad de derecho para defender su patria y sus 200 o 300 años de lo que sea.
igualdad que elevo hasta el cero absoluto |
Re: Bicentenario de la derrota
|
per Joan |
13 mai 2008
|
Com també nosaltres pensem que es cero absolut la igualdat i el dret que tu tens de defensar la teua manera hiòcrita, infantil i patètica de defensar la vostra utòpia acrata. |
|
|