|
|
|
|
|
Expressius silencis del 1r de Maig
|
|
|
per Antoni Ferret |
03 mai 2008
|
|
|
S’han produït uns silencis indeguts, però expressius. En la manifestació dels dos grans sindicats, en els discursos finals, tant el de Coscubiela (encara que em vaig perdre les primeres paraules, i per tant no n’estic del tot segur) com el d’Àlvarez, no es va fer ni una simple menció de les lluites de Frape Behr i dels conductors d’autobusos.
El diari «El Punt» no va informar gens de la manifestació del dia 1 a la tarda. Em diuen que els altres diaris tampoc. En canvi, sembla que sí TV3.
Les lluites de Frape i de TMB han estat dues experiències sindicals de les més recents i dignes de menció i d’admiració. Han estat casos de lluita llarga, sense claudicar, amb base assembleària i acompanyades de cercles de solidaritat. I s’han portat al marge de les direccions sindicals. I finalment han acabat amb uns resultats relativament satisfactoris. No solament s’han de recordar sinó posar-les com a exemple.
La manifestació del dia 1 a la tarda és un intent de rescatar el dia del Primer de Maig de la rutina i retornar-li l’esperit de lluita que li ha estat tradicional. I diuen que va ser la més concorreguda.
Una cosa i l’altra són intents d’un nou sindicalisme, més radical que el dels dos grans sindicats, més representatiu, més viu i més útil. Aquests silencis són indeguts i injustos, però són expressius: demostren que aquest fenomen es veu amb preocupació.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Expressius silencis del 1r de Maig
|
|
per k |
04 mai 2008
|
PASA DE ELLOS !!
INF�RMATE AQU� O EN WWW.KAOSENLARED.NET |
|
Re: Expressius silencis del 1r de Maig
|
|
per autonomia obrera |
04 mai 2008
|
Vaig visitar la mani dels oficials i la de la tarda, i aquesta va ser més concorreguda.
El silenci dels mitjans no és cap accident; crec que és una manera d'intentar salvar la imatge de CCOO i UGT, "sindicats" indispensables per desmobilitzar la gent.
Personalment, el primer de maig em va semblar força interessant. A diversos llocs -a Cotxeres amb els conductors d'autobusos, a la mani de la tarda, al mítin de la CNT en què van parlar gent d'altres sindicats...- crec que es copsava un esperit antisectari.
Suposo que comencem a adonar-nos que, més enllà de les nostres organitzacions, els anticapitalistes hem de col·laborar en les diverses lluites socials que s'estan plantejant per resistir els embats del neoliberalisme i la precaritzación fomentada pels partits de dreta i d'"esquerra" i pels "sindicats" oficials. |
|
Re: Expressius silencis del 1r de Maig
|
|
per autònom |
05 mai 2008
|
Fa anys que va més gent a la tarda que al dematí. Des dels primers experiments dels Maydays a l'actualitat he anat al matí i a la tarda i no hi ha color en l'assistència. La volta de la gent participant està donada, les mòmies d'alliberats i els seus locos seguidores fan pena de veure al matí, de debò, van en processó i amb menys ganes que un heavy a un concert del Ricky Martin.
El silenci mediàtic també ha estat una constant en tots aquests anys i denota que als mitjans de comunicació, molt ben conectats amb aquests sindicats tan sistemàtics com ells, no els interessa dir la veritat sobre aquesta realitat. La llàstima és que al lloc on hauriem de donar la volta de veritat no és en un dia de manifestació sinó en la presència d'un sindicalisme combatiu a tots els llocs de treball, i en aquestes si que no les tenim gens clares, les sigles continuen cegant-nos, per això són tan importants exemples com la lluita dels conductors, Frape o la vaga espontània dels treballadors d'Iberia de fa uns anys. Espurnes de llum que ens fan creure en l'esperança de que un dia els donarem a la volta a tota aquesta colla als mateixos llocs de treball que és on s'ha de donar, i ho farem fins que no puguin amagar la realitat com amaguen la de l'1 de maig.
Ànims i amunt els i les que lluiten |
|
|
