|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : sanitat : amèrica llatina |
|
Una resposta a la crisi global dels preus dels aliments
|
|
|
per Via Campesina, un moviment internacional de camperols i camperoles, petits i mitjans productors |
02 mar 2008
|
Una resposta a la crisi global dels preus dels aliments: L'agricultura familiar sostenible pot alimentar el món
Comunicat de premsa - La Via Campesina ( moviment camperol internacional) |
Una resposta a la crisi global dels preus dels aliments: L'agricultura familiar sostenible pot alimentar el món
Comunicat de premsa - La Via Campesina ( moviment camperol internacional)
(Roma, febrer de 2008). Els consumidors d´arreu del món han vist que els preus dels aliments bà sics s'han incrementat dramà ticament durant els passats mesos, creant unes extremadament difÃcils condicions de vida, especialment per a les comunitats més pobres. Durant l'any passat, el blat ha doblegat el seu preu, el blat de moro ha pujat prop del 50% que fa un any.
No obstant això, no hi ha crisi productiva. Les estadÃstiques mostren que la producció de cereals mai ha estat tan alta com a 2007 (1).
Els preus s'han incrementat perquè una part de la producció és ara derivada a agrocombustibles, les reserves globals de menjar estan en el seu moment més baix dels últims 25 anys a causa de la desregulació dels mercats marcada per l'OMC i el clima extrem que han patit alguns països exportadors com Austrà lia. Però els preus també s'han incrementat perquè les companyies financeres especulen amb el menjar de les persones, ja que anticipen que els preus dels productes agrÃcoles seguiran pujant en el futur pròxim. La producció d'aliments, el seu procés i la seva distribució quedaran cada vegada més sota el control de les empreses transnacionals que monopolitzen els mercats.
La tragèdia dels agrocombustibles industrials: poden alimentar cotxes, però no persones.
Els agrocombustibles (combustibles produïts a partir de plantes, productes agrÃcoles i forestals) es presenten com una resposta a l'escassetat de combustibles fòssils i a l'escalfament global. No obstant això, molts cientÃfics i institucions reconeixen que la seva energia i el seu impacte mediambiental seran limitats o fins i tot negatius.
No obstant això, tothom dels negocis està apressant-se a invertir en aquest nou mercat que està competint directament amb les necessitats alimentà ries de les persones. El govern indi està parlant de plantar 14 milions d'hectà rees de jatropha, el Banc de Desenvolupament Inter. Americà diu que Brasil té 120 milions d'hectà rees que podrien ser conreades amb cultius d´agrocombustibles, i un grup de pressió d´agrocombustibles està parlant que 379 milions d'hectà rees estan disponibles a 15 països africans (2). L'actual demanda de blat de moro per a produir etanol gairebé representa el 10% del consum mundial, el que empeny els preus a l'alça.
Els agrocombustibles industrials són un sense sentit econòmic, social i mediambiental. El seu desenvolupament ha d´aturar-se i la producció agrÃcola ha d'enfocar-se priorità riament cap a l'alimentació.
Tots els camperols no es beneficien dels preus alts
Els preus rècord dels aliments a tot el món colpegen els consumidors, però contrà riament al que es podia esperar, no beneficien a tots els productors. Els ramaders estan en crisi a causa del augment del preu dels pinsos, els productors de cereal s'enfronten a aguts increments dels preus dels fertilitzants i els camperols sense terra i els treballadors agrÃcoles no poden donar-se el luxe de comprar aliments. Els camperols venen els seus productes a un preu extremadament baix comparat amb el que els consumidors paguen.
Els primers en beneficiar-se de l'augment dels preus agrÃcoles són l´agroindustria i les grans distribuïdores, perquè incrementen els preus dels aliments molt més del que haurien. Descendiran els preus quan pròximament els preus dels productes agrÃcoles baixin? Les grans companyies són capaces d'emmagatzemar grans quantitats d'aliments i alliberar-los quan els preus dels mercats estiguin alts.
Els petits camperols i els consumidors necessiten preus justs i estables, no l´actual alta volatilitat. Els petits camperols no poden produir si els preus són massa baixos, com ha estat el cas durant les últimes dècades. Per tant, necessiten regulació dels mercats i l'oposició a les polÃtiques de l'OMC.
La liberalització del mercat agrÃcola condueix a la crisi
L'actual crisi revela que la liberalització del mercat agrÃcola condueix a la fam i a la pobresa.
Els països s'han convertit en extremadament depenents dels mercats globals. A 1992, els camperols indonesis produïen suficient soja per a abastir el seu mercat domèstic. El tofu basat en soja i el ‘tempeh’ són una part important de la dieta dià ria a tot l'arxipèlag. Seguint la doctrina neoliberal, el paÃs va obrir les seves fronteres a les importacions, permetent que l'entrada de soja nord-americana barata inundés el mercat. Això va destruir la producció nacional. Avui, el 60% de la soja que es consumeix a Indonèsia és importada. Els preus rècord de la soja nord-americana del passat gener van conduir a una crisi nacional quan els preus del ‘tempeh’ i del tofu (la “carn dels pobresâ€?) es van doblar en poques setmanes. El mateix escenari es pot aplicar en molts països, com amb la producció de blat de moro a Mèxic.
La desregulació i la privatització dels mecanismes de salvaguarda estan contribuint també a l'actual crisi. Les reserves nacionals d'aliments han estat privatitzades i ara funcionen com les companyies transnacionals. Igualment, els mecanismes de preu garantit exposen als camperols i als productors a una extrema volatilitat dels preus.
Temps per a la Sobirania Alimentà ria!
A causa de les expectatives de creixement de la població mundial fins al 2050 i a la necessitat d'enfrontar-se al canvi climà tic, el món haurà de produir molts més aliments en els anys pròxims. Els camperols són capaços d'assumir aquest repte com ho han fet en el passat. De fet, la població mundial es va doblar durant els passats 50 anys, però els camperols van incrementar la producció de cereals més rà pidament fins i tot.
La Via Campesina creu que per a protegir les necessitats vitals, els llocs de treball, la salut de les persones i al medi ambient, l'alimentació ha de romandre a les mans dels petits camperols sostenibles, i no pot deixar-se sota el control de les grans companyies d´agronegocis o de cadenes de supermercats. Els OMG i l'agricultura industrial no proveiran de menjar saludable, i deterioraran més fortament el medi ambient. Per exemple, la nova “revolució verdaâ€? promoguda per AGRA a l´Africa (noves llavors, fertilitzants quÃmics i grans programes de reg) no resoldran la crisi alimentà ria, però al contrari, l'aguditzarà . Per comptes, recents investigacions mostren que les petites explotacions camperoles ecològiques són al final tan productives com les explotacions camperoles convencionals, i fins i tot algunes estimacions suggereixen que la producció global d'aliments podria fins i tot incrementar-se més del 50% amb agricultura ecològica (3).
Per a evitar una major crisi alimentà ria, els governs i les institucions públiques han d'adoptar objectius polÃtics especÃfics que protegeixin la producció de la més important energia del món: el menjar!
Els governs han de desenvolupar, promoure i protegir la producció local per a ser menys depenents dels preus mundials del menjar. Això significa que cada paÃs o cada sindicat ha de tenir el dret de controlar els aliments importats i el deure d´aturar cada forma de dúmping dels preus del menjar.
Els governs han també d´establir (o donar suport) mecanismes de gerència de les provisions com uns buffer stocks (inventaris amortidors) i assegurar uns preus mÃnims per a crear unes condicions estables per als productors.
Segons Henry Saragih, coordinador general de la Via Campesina i capdavanter del sindicat camperol indonesi (SPI) “els camperols necessiten la terra per a produir menjar per a la seva comunitat i el seu paÃs. Ha arribat l'hora per a portar a terme autèntiques reformes agrà ries per a permetre que els petits camperols donin al món per a mejarâ€?
Ibrahim Coulibaly, president de la Coordinació Nacional de l'Organització de Camperols va dir: “enfront de l'extrema pujada dels preus del menjar, el nostre govern ha estat d'acord amb la demanda de les organitzacions de camperols de desenvolupar i protegir els mercats alimentaris locals en comptes d'augmentar la importació. L'augment de la importació de menjar ens farà més depenents dels brutals alts i baixos del mercat mundial.�
La Via Campesina creu que la solució a l'actual crisi dels preus del menjar es troba a la sobirania alimentà ria. La sobirania alimentà ria és el dret de la gent a menjar saludable, culturalment adequada produïda amb mètodes ecològicament responsables i sostenible, és el dret dels governs a definir el seu propi menjar i les polÃtiques agrÃcoles del paÃs sense perjudicar l'agricultura d'altre països. La sobirania alimentà ria posa les aspiracions i les necessitats de la gent que produeix, distribueix i consumeix el menjar al centre del sistema de producció alimentà ria i de les seves polÃtiques més que les demandes dels mercats i de les empreses. La sobirania alimentà ria dóna prioritat a les economies i als mercats locals i nacionals i enforteix als camperols i a l'agricultura de conducció familiar i la producció alimentà ria.
Per a més informacions i per a entrevistar als delegats camperols internacionals a Roma:
Delegació de la Via Camperola a Roma: +393487276117.
e-mail : viacampesina@viacampesina/.org
www.viacampesina.org
(1) Chambres d'Agriculture - France: http://paris.apca.chambagri.fr
(2) Grain: www.grain.org
(3) “Shattering Myths: Can sustainable agriculture feed the world?�: www.foodfirst.org
Next > |
This work is in the public domain |
