|
|
|
Quan li van tallar al poeta les seves mans
|
|
|
per LQSomos |
21 feb 2008
|
|
a tortura és un mecanisme utilitzat per a reduir a algú a l'obediència, per mitjà de dany físic o mal tracte psicològic, limitacions o prohibicions; el mal tracte psicològic inclou des de la privacación sensorial, física |
|
Allà on tot aquell setembre
no va arribar per a dur-se la tempestat.
Allà on mil poesies van cridar
quan li van tallar al poeta les seves mans.
LEÓN GIECO. ELS CHACAREROS DE DRACS.
La tortura és un mecanisme utilitzat per a reduir a algú a l'obediència, per mitjà de dany fÃsic o mal tracte psicològic, limitacions o prohibicions; el mal tracte psicològic inclou des de la privacación sensorial, fÃsica (aïllament, falses execucions, falta d'aliments i aigua etc). L'objectiu pot ser variat: obtenir una confessió o informació. La vÃctima es troba indefensa davant el victimario qui exerceix amb sadismo qualsevol d'aquestes accions intimidatorias per a produir un estat de desconnexió i desmoralització per part del sotmès.
Quan aquest mecanisme és utilitzat institucionalment, és a dir, quan l'Estat ho posa en vigència de forma paral·lela i il·legal per a aconseguir fins que comporten beneficis externs, s'imposa un terror institucional. Per això es diu TERRORISME D'ESTAT a la imposició de polÃtiques (de govern, culturals, econòmiques, etc) per part d'un grup predominant en un determinat moment, per mitjà de la força. La imposició utilitzant la força disseminant el terror a través de segrests (una forma de tortura) i la tortura en si mateixa, va anar el mecanisme utilitzat per a aplanar el camà i aconseguir les fins encoratjades pels esbirros interns d'un sistema extern.
Aquests mecanismes comprenien des de la separació de la vÃctima del seu grup de pertinença (ja fora per segrest de la persona assenyalada, o per apropiació dels fills de la vÃctima en el moment de la seva captura o per naixement en el temps de retenció il·legal), tant com l'aplicació de violència fÃsica (cops, simulacres d'afusellament, aplicació de “picanaâ€?, i altres refinats mecanismes creats per sádicos humans per a danyar a altres humans), però també acompanyats d'una ensulsiada psicològica amb tractament humillante, eliminació de la connexió espai-temporal.
Des de temps remots els humans han aixecat civilitzacions a l'una que han perfeccionat els mecanismes de destrucció d'altres semblants. Basti recordar alguns, els mes coneguts: des de la Santa Inquisició a les tortures infringides pels soldats nord-americans als iraquians que defensen el seu territori, a les guerres santes que sempre va haver una Església que va beneir les armes, o els sotmesos per portación de turbantes en la presó de Guantánamo (de la qual tan poc es parla pels mitjans controlats pels interessos nord-americans, no?), als detinguts-desapareguts pel procés militar instal·lat en 1976 a Argentina… i hi ha tant mes per a nomenar. Hi ha tant mes… si fins a avui SOA WATCH segueix en la lluita per aconseguir que l'ESCOLA DE TORTURADORS o Escola de les Américas, per on van passar tants lÃders americans i van treure excel·lents qualificacions tants militars llatinoamericans que després van ser eficaços multiplicadors en els seus països d'origen. Per això des de http://www.soaw.org/ es contÃnua esclarint, dià riament, perquè la veritat no sigui una veritat a mig fer. L'avui Escola per a la Cooperació Hemisfèrica no és avui mes que un eufemisme que encobreix aquella tenebrosa Escola, à dhuc latent en el seu interior.
Quan a Amèrica Llatina van arribar al poder governs que van desafiar les polÃtiques imposades des de Washington, trobant-nos en el que es coneix com la Guerra Freda, qui no van ser aliats o satèl·lits serien ostatges promptes a ser sotmesos. Sotmesos per les males, per força. Sotmesos per les “Bonesâ€? amb dòlars.
La distensió dels seixanta que va intentar la convivència pacÃfica amb les consegüents conferències de desarmament, no van evitar que igualment es despleguessin polÃtiques armamentistas. Que la United Fruit Company (empresa raó d'Estat) seguÃs la seva polÃtica d'expansió econòmica per Centreamèrica i que servÃs de pantalla per a enderrocar presidents menjo Jacobo Arbenz titllat el seu govern de “comunistaâ€? per aprovar lleis que beneficiaven a pobles originaris o als treballadors. Va caure el govern de Arbenz i amb ell milers de guatemaltecos hagueren d'exiliar-se a Mèxic, altres a Argentina. Les economies llatinoamericanes entre 1950-1960 van ser camp d'experimentació de mecanismes econòmics que gens mes van buscar resoldre les crisis d'acumulació per les quals passava el sistema, i bolcar els seus diners per a obtenir el gran guany alhora que frenar les protestes socials per mitjà dels esbirros entrenats en la SOA que es convertirien en la millor mà d'obra barata per a reprimir a les seves propis connacionales, sota la supervisió d'experimentats instructors.
L'Aliança per al Progrés va intentar altra via, la de la diplomà cia del dòlar, per a assolir que Amèrica es rendÃs davant els dòlars, construÃs els camins que servirien per al transport de les riqueses que s'acomiadaven del nostre sòl i anaven camà dels centres de poder, no per a industrialitzar-nos com havia estat el declamat objectiu.
Quan a Amèrica els temps van canviar per a bé o per a malament, però perquè gens quedés igual %[1] , les protestes socials es van canalitzar influïdes pel maig Francès, i alguns governs van tornar a per a governar per als desatesos de sempre: el poble. Processos com el de BolÃvia (quan Paz Estenssoro va arribar a l'abril de 1952 amb el MNR al poder i va realitzar una veritable revolució a la qual va posar fi el Gral. Barrientos, el mateix que estava a les ordres de Washington i de la CIA quan van capturar al Che). O el precursor Pedro Albizu Campos a Puerto Rico que va pagar carÃsimo la seva gosadia d'obtenir per al seu paÃs la recuperació de terres, recursos minerals, i la dignitat d'un poble sumit en l'explotació. Albizu Campos va sofrir fins i tot la irradiació de substà ncies cancerÃgenas quan va ser dut a presó (veure: http://lists.econ.utah.edu/pipermail/reconquesta-popular/2002-
Aquesta mateixa polÃtica de tortura va dur a l'ofec per asfÃxia econòmica a la petita illa del Carib que, fins a avui, resulta un afront per als seus torturadors. Des de 1961 la imposició del bloqueig va privar a Cuba de l'indispensable. De l'indispensable econòmicament parlant, però també de l'indispensable en termes de recursos humans perquè molts es van anar després del miratge del món millor allèn l'oceà . La dignitat de qui van suportar dempeus els embats que els sotmetia el bloqueig, no invalida la sortida a molts altres que van ser convençuts pels cants de sirenes de el “món lliureâ€?, el mateix que sosté la presó de Guantánamo en territori robat a Cuba.
Però de tots els processos d'implantació de tortures per al control i la dominació, la qual a Xile va dur a la mort a milers enmig d'atroces tortures de les quals el cas emblemà tic va ser el del poeta i cantant VICTOR JARA.
Per a conèixer les circumstà ncies de la seva detenció i la seva mort, recomano llegir la nota del testimoniatge de Boris Navia en http://www.panoramacultural.net/
El que certament ha de ser motiu d'aquesta breu investigació, és reflexionar seriosament sobre capacitat humana d'arribar fins a les estrelles, de crear un sistema de sÃmbols que li permet establir el seu pensament i transmetre'l i fins i tot donar sentit, adreça i impuls a una investigació que salva milers de vida, i alhora aquesta altura pot amagar la bajeza de l'escòria de la tortura, negació absoluta dels assoliments. Quan es cremaven llibres es torturava a la cultura, a la pervers pervivència i evolució del pensament. Quan es privava de la filiació biològica a tants nens nascuts en la captivitat del que eren vÃctimes els pares, es torturava a la Humanitat en un ésser humà . Quan s'aplicava la picana elèctrica o qualsevol altre mecanisme destinat a infringir dolor fÃsic, es torturava la dignitat que ens va fer ser éssers humans quan vam evolucionar de homÃnidos a homos, i adquirim humanitat.
Si l'home va ser capaç de passar de l'explicació mitològica a la filosofia, i a la ciència, per a entendre i desentranyar la naturalesa dels fenòmens que no entenia, i per a produir o controlar fenòmens, o per a detenir l'avanç d'una nanoscópica criatura que provoca milers de morts, acaricia i besa a un fill o a la seva mare, doncs com funciona el seu cervell, en quin lloc fa eclosió el gen que li permet destruir el que d'humà té.
Allà on tot aquell setembre
no va arribar per a dur-se la tempestat.
Allà on mil poesies van cridar
quan li van tallar al poeta les seves mans.
Uy, uy, uy, si fins al condor va plorar.
Uy, uy, uy, si fins al condor va plorar.
Allà on molts vents han passat
i cap va poder detenir-se a descansar.
Allà on molts pensaments
no tenen paraules ni crits ni silencis.
Allà on va quedar estavellada
l'arrel d'un poble amb els seus profetes morts.
Allà on mil poesies van cridar
quan li van tallar al poeta les seves mans.
LQSomos. Mónica Porto. Febrer 2008.
[1] Estan canviant els temps, per a bé o per a malPer a mal o per a bé…gens ha de quedar igual…
(Cielito dels nois, de Daniel Viglietti) |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/Tortura/Contralatortura.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/MonicaOporto.htm
|
This work is in the public domain |
