Grup d'Ecologisme Polític del GOB
Els 288 km2 de sòl artificialitzat que ja hi ha a Balears polaritzen una intensitat metabòlica insostenible i injusta, quantificada per exemple en termes de petjada ecològica (Murray, 2002). La redistribució del seu ús, amb la penalització de la desocupació d'habitatges i la reconversió urbana són molt preferibles a la urbanització de més sòl rústic, com la que es promou per part del nou govern presidit per Francesc Antich.
[* Article escrit per A. Bauzà, M. Blàzquez, I. Murray i S. Vives, del Grup d'Ecologisme Polític del GOB]
Les polítiques de contenció urbanística, "moratòria" turística i urbanística, accés a l'habitatge, així com la protecció d'espais naturals marquen la polèmica política a les Illes Balears. Un repàs històric de l'ordenació del territori les lliga a l'interès per mantenir així l'atractiu turístic (Rullan, 2006), fisionòmic o paisatgístic, a partir del compromís ciutadà per la defensa del territori i la contenció fisiològica o metabòlica de la insostenibilitat (Blázquez, 2006).
Tanmateix, una ullada a la trajectòria d'artificialització del territori balear mostra l'acceleració d'aquest procés. Ho establim amb l'anàlisi de la urbanització, la construcció d'infrastructura viària i ferroviària, l'obertura de pedreres i la construcció de camps de golf (Murray, Blázquez i Rullan, en premsa). Els primers anys de transformació turística, de capitalisme fordista -de producció i consum en massa als centres de l'economia-món capitalista- entre 1956-1973, aquests usos artificials del territori creixen a raó d'1 hectàrea al dia, és a dir es "consumeix" un metre quadrat de sòl cada 9 segons. El darrer període, d'acumulació flexible -més globalitzada i financera- o "postfordista" del capital entre 1973 i 2000, el ritme s'ha accelerat fins a "segellar" 1,6 hectàrees cada dia, a raó d'un metre quadrat de sòl cada 5,4 segons. Segons les previsions dels plans vigents, la tònica es manté, si de cas amb una lleugera acceleració final: vers 2015, es preveu que es puguin ocupar 1,7 hectàrees diàries per usos artificials, a raó d'un metre quadrat de sòl cada 5,1 segons.
El sòl artificialitzat a les Illes Balears
Font: a partir de les dades de Murray, Blázquez i Rullan, en premsa.
El nou govern anomenat de "centre-esquerra" -criticat pel seu "semiprogrès"-, presidit per Francesc Antich i amb Jaume Carbonero de Conseller d'Habitatge, ha proposat plans de creixement urbanístic que possibilitin la construcció d'habitatges assequibles a canvi de créixer encara més (Rullan, 2007b). Es tracta d'un projecte que defineix condicions per a la classificació de nou sòl urbanitzable, amb una proporció important per a la promoció d'habitatge de preu taxat (HPO) o de promoció pública. Les dificultats d'accés a l'habitatge, pel seu encariment exorbitant, es deuen al seu ús com a inversió financera (Fernández Duran, 2006), amb l'agreujant de la "residencialització" turística de les Illes Balears (Vives, en premsa).
La proposta "Carbonero" pretén resoldre el problema tot fent créixer encara més l'artificialització del territori, amb més "consum" de sòl rústic que es transformaria de forma duradora amb la urbanització, morfologia que intensifica la insostenibilitat metabòlica (Naredo, 2006).
Aquesta opció descarta, al menys, altres tres possibilitats menys insostenibles de fer accessible habitatge barat: forçar l'ocupació d'habitatges buits, l'edificació i urbanització de sòl urbà vacant i la reconversió urbana.
Segons l'actualització de les dades del Cens de l'Habitatge de 2001 (INE, 2007 i IBAE, 2007), hi ha 537.912 habitatges a les Illes Balears (als que cal afegir devers 423.259 places d'allotjament turístic); un 37,4% dels quals no són d'ús d'habitatge principal: 107.059 es declaren com a segones residències i 94.261 es declaren directament com a buits. El distanciament entre la capacitat d'allotjament residencial i la població de dret ratifica aquesta anàlisi. Perquè no es grava l'opulència de tudar aquest bé tan escàs? La força del neoliberalisme fa possible que l'acumulació cobdiciosa, també amb "totxo", aguditzi el deteriorament ecològic i la injustícia social.
Evolució de la població de dret i de la capacitat d'allotjament de l'habitatge (a raó de 4 places per habitatge) a les Illes Balears
Font: INE, 2007 i Rullan, 2007
El sòl ja artificialitzat ocupa unes 28.746 hectàrees a les Illes Balears, de les quals 3.282 són buides de construcció, "vacants" per a un potencial creixement urbanístic, per la via de la consolidació del sòl urbà. A més, altres 2.399 hectàrees són ja sòl urbanitzable en procés de conversió en nou sòl artificial. La normativa urbanística vigent (Directrius d'Ordenació del Territori i Plans Territorials insulars) limita l'augment d'aquest tipus de sòl a les Illes Balears un màxim de 2.071 hectàrees més, que s'han d'ubicar forçadament a les perifèries dels nuclis urbans (Murray, Blázquez i Rullan, en premsa). La propietat d'aquests sols que ja estan "sentenciats" (38.120 hectàrees que suposen augmentar l'artificialització existent en un 32,6%) ha estat acumulada pels inversors i promotors immobiliaris, que els retenen per fer-ne pujar el preu. La legislació vigent (Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo) dóna prioritat a la funció pública del sòl, que s'urbanitza en funció de l'interès general, en particular de l'accés a l'habitatge, "obstruït" per la gestió i retenció especulativa de sòl. Però la socialdemocràcia "semiprogresista" no gosa aplicar-la per fer sortir al mercat aquest sòl sentenciat; el "virus liberal" ho deixa en mans de la "mà invisible" de la cobdícia, fonament del neoliberalisme, que en fa noves formes d'acumulació de capital i reforçament del poder de les elits econòmiques (Harvey, 2007; Amin, 2007).
La tercera alternativa al creixement és la "reconversió". Però l'ús que se n'ha fet a les Illes Balears ha estat tan escandalosament clientelar i perversa (vegis la campanya "ni un metro quadrado más de hormigón" de Ecologistas en Acción) que a dia d'avui ja ha suposat la intervenció de la Fiscalia anticorrupció per investigar presumptes delictes en relació amb l'establiment de les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca (Mestre i A., 16/11/2007). Només a Mallorca, 683 hectàrees de nou sòl urbanitzable pot haver-se classificat per afavorir l'especulació urbanística, amagat rera el lloable concepte de reconvertir.
El fre a la insostenibilitat ha de començar al nostre propi corral, perquè en som els principals responsables: el capital transnacional balear exporta la "balearització" (Buades, 2007), el nostre consumisme excedeix la capacitat ambiental (Murray, 2002) i els nostres governs s'imposen als empobrits per apropiar-nos dels recursos naturals i no compartir amb ells la riquesa que acaparam amb la nostra opulència (Fernández Duran, 2003). La fam i la guerra (Oliveras, 2004) són els principals problemes socials, originats pel nostre "engreixament bulímic". Només el "règim metabòlic" -amb el decreixement- és una solució solidària i responsable. Cal començar per calmar, contenir i decréixer per tal de redistribuir (Latouche, 2003).
De tornada al cas balear, i respecte de la contenció urbanística, n'hi ha que critiquen aquesta proposta d'elitista, perquè sense tenir la valentia d'aplicar cap de les altres tres propostes optimitzadores i redistributives -de l'habitatge buit, el sòl vacant i la reconversió-, es limita l'accés a l'habitatge barat que es vol construir en promoció pública i preu taxat. La resposta es deriva de l'exposat: el parc d'immobles i l'estoc de sòl ja transformat no està optimitzat i, tanmateix, està tan clar que ja superam els límits de la insostenibilitat que no tenim cap excusa per seguir creixent. És evident que el problema de l'accés a l'habitatge existeix per a un nombre creixent de persones, en particular pels joves i els immigrants dels països empobrits. La proposta "Carbonero" pretén resoldre aquest problema social a canvi de més creixement que agreuja el deteriorament ecològic, per comptes de combatre d'arrel la inequitat mitjançant la penalització de la retenció d'habitatges i de sòl. Reconvertir, redistribuir i decréixer són la única solució per a pal·liar la crisi social i ecològica que s'ha derivat de la lògica d'acumulació capitalista.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Amin, Samir (2007). El virus liberal. Barcelona: Editorial Hacer.
Blázquez, Macià (2006). "Calmar, contenir i decrèixer: polítiques provades (1983-2003) i possibles de planificació urbanística". Territoris: Revista del Departament de Ciències de la Terra, Núm. 6, pags. 159-174.
Buades, Joan (2007). Exportando paraisos. La colonización turística del planeta. Palma: La Lucerna.
Ecologistas en Acción. Ni un metro más de hormigón. Sobre les Illes Balears a http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article9049.
Fernández Duran, Ramon (2003). "¿Marte versus Venus, o Dólar versus Euro? La Constitución Europea: la dificultad de convertir a la UE en una superpotencia mundial (que respalde el euro)". Archipiélago: Cuadernos de crítica de la cultura, núm. 58, pags. 59-68.
Fernández Duran, Ramon (2006). El tsunami urbanizador español y mundial. Sobre sus causas y repercusiones devastadoras, y la necesidad de prepararse para el previsible estallido de la burbuja inmobiliaria. Barcelona: Virus.
Harvey, David (2007). Breve historia del neoliberalismo. Madrid: Akal, Cuestiones de antagonismo.
IBAE. [http://www.caib.es/ibae/ibae.htm].
INE. [http://www.ine.es/].
Latouche, Serge (2003). "Por una sociedad de decrecimiento". Le Monde Diplomatique, novembre 2003. [http://es.geocities.com/sucellus23/684.htm]
Mestre, J.F. i A.F. (2007). "La fiscalía investiga ´pelotazos´ urbanísticos en el Plan Territorial
La Guardia Civil analiza los cambios de titularidad de un millón de metros cuadrados recalificados en 2004 en Mallorca". Diario de Mallorca, 16/11/2007. [http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1716_2_308540_].
Murray Mas, Ivan (2002). "La petjada ecològica de les Balears (1989-1998)". Estudis d'Història Econòmica. Número 19, monogràfic Economia ecològica i ciències socials, coordinat per Ivan Murray i Antoni Albert Artigues, pàg. 103-150.
Murray, Ivan; Blázquez, Macià i Rullan, Onofre (en premsa). "Evolució i tendències en l'ocupació del sòl". Aguiló, Eugeni i Riera, Antoni Llibre blanc del turisme de les Illes Balears.
Naredo, José Manuel (2006). Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Más allá de los dogmas. Madrid: Siglo XXI.
Oliveras, A. (2004). Contra la fam i la guerra. Barcelona: Angle editorial.
Rullan, Onofre (2007). L'ordenació territorial a les Balears (segles XIX-XX). Palma: Edicions Documenta Balear (Quaderns d'Història Contemporània de les Balears, 54).
Rullan, Onofre (2007b). "5.000 habitatges dins sòl rústic?". Ultima Hora, 13/11/2007, p. 39. Disponible a http://www.uib.es/premsa/novembre07/dia-13/12258650.PDF.
Vives, Sònia (en premsa). "Les implicacions socials de la lògica financera de l'habitatge. El cas de Palma". Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales. Barcelona: Universitat de Barcelona. |
