|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió : amèrica llatina : dones |
|
Mèxic, la impunitat
|
|
|
per Antoni Castells i Talens |
27 des 2007
|
|
Mèxic és, després de l'Irac, el país més perillós per als periodistes d'avui. Si mirem les presons mexicanes, ens adonarem que matar un periodista implica menys riscos legals que no passar un semàfor vermell al Districte Federal |
Mèxic és, després de l'Irac, el paÃs més perillós per als periodistes d'avui. Si mirem les presons mexicanes, ens adonarem que matar un periodista implica menys riscos legals que no passar un semà for vermell al Districte Federal. Perill i impunitat. Perill per a qui informa i impunitat per a qui el mata. I l'efecte d'aquesta situació es transporta per una estranya corretja de transmissió fins a arribar als ajuntaments, als estats, a les institucions públiques locals.
Fa prop més d'un any el governador de l'estat de Puebla, Mario MarÃn, lluitava contra problemes d'imatge. MarÃn havia segrestat, maltractat i empresonat il·legalment durant vint-i-sis hores la periodista Lydia Cacho, que investigava una xarxa de prostitució infantil. Quan Lydia Cacho hagué sortit de la presó, va aparèixer una conversa telefònica del governador amb un dels empresaris denunciats per la periodista. Mario MarÃn li deia que no patÃs, que donarien a Lydia Cacho un cop a la closca (un 'coscorrón', va dir) i que, en agraïment, l'empresari li enviaria dues 'bellÃssimes ampolles de conyac', paraules clau que han estat interpretades a Mèxic com dues prostitutes menors d'edat.
L'escà ndol va fer que 2.000 intel·lectuals i artistes dels Estats Units i de Mèxic, de Noam Chomsky a Demi Moore, demanessin que es jutgés el governador. A final de novembre, el tribunal suprem de justÃcia va sentenciar que les faltes del governador eren lleus i que el judici no procedia. La decisió va commoure Mèxic com poques vegades per la sensació d'impunitat. Alguns diaris van publicar que la més alta instà ncia de justÃcia de Mèxic acabava d'institucionalitzar la prostitució infantil i els atacs a la premsa.
Per rentar-se la imatge MarÃn es va fer convidar a la Universidad de las Américas-Puebla (UDLA), aprofitant que el rector, l'escriptor mexicà Pedro Ã?ngel Palou, havia estat el seu conseller de Cultura. No era una universitat qualsevol, sinó una institució d'elit i de prestigi internacional que té convenis amb la Universitat Pompeu Fabra, la Politècnica de Catalunya o la Universitat de València, per dir-ne algunes. Els editors de La Catarina, un setmanari fet Ãntegrament per estudiants, van publicar una foto de MarÃn i Palou passejant pel campus i els columnistes van criticar la visita amb contundència.
Els articles d'opinió no van agradar ni al governador ni al rector, acostumats a tenir la majoria de la premsa local comprada i ensinistrada, i no entenien que uns postadolescents els qüestionessin. Però Palou tenia una imatge pública com a escriptor que havia de protegir i no podia reprimir obertament el diari.
El primer intent de censura fou substituir la cap del Departament de Ciències de la Comunicació de la universitat, una investigadora amb trajectòria acadèmica i doctorat de la Universitat de Western Sidney, per una ex-funcionà ria sense estudis de postgrau ni experiència docent, ni administrativa, ni acadèmica. Els estudiants que van protestar van ser enviats a la comissió disciplinà ria que els va expedientar sense que sà piguen, encara avui, quin article universitari van violar. Als professors, ens van posar policies universitaris (de vegades amb uniforme i de vegades sense) que ens seguien quan sortÃem del despatx i que fins i tot treien el cap a les classes. A alguns docents, ens van dir que ens acomiadarien, si els estudiants no aturaven les protestes.
El grup d'estudiants encarregats d'organitzar el congrés anual de la universitat havien convidat la Lydia Cacho a parlar al campus sobre llibertat d’expressió i sobre els atacs a dones periodistes mexicanes. El congrés va ser suspès i els estudiants, expedientats i expulsats del consell organitzador.
Com que el diari universitari no callava, una nit freda de gener un grup de policies universitaris entraren a la redacció de La Catarina i la clausuraren sense donar explicacions. Jo, que havia estat l’assessor acadèmic del diari durant la visita de MarÃn, vaig sortir del despatx i vaig fer fotos dels estudiants que sortien del diari sota la mirada dels policies. L'endemà , en represà lia, l'administració em va cancel·lar el compte de correu i va prohibir l'accés a la meva pà gina web.
Les pressions internacionals, sobretot de diaris universitaris dels Estats Units (Europa va romandre inactiva), van obligar el rector a tornar a obrir la publicació, però la repressió no es va aturar.
L'administració va instal·lar cà meres de vigilà ncia dins el campus, els estudiants tenien els mòbils intervinguts fins a situacions surrealistes. Un estudiant del diari en trucava un altre i li sortia la centraleta de la universitat. La vigilà ncia va sortir fora del campus i els professors que havÃem demostrat la nostra disconformitat tenÃem policies seguint-nos al carrer. Al maig uns professors es van reunir a casa d'un col·lega per veure què calia fer. Interceptant els correus electrònics, el rector es va assabentar del lloc de la reunió, hi va enviar un policia, va fer apuntar les matrÃcules dels cotxes, i al cap de pocs dies va acomiadar els professors assistents.
A mi, em van acomiadar unes quantes setmanes més tard, per email, quan feia les vacances d'estiu a Barcelona. Encara no me n'han donat cap raó. Després de l'acomiadament, a casa meva, a Puebla, em van venir a visitar dos pinxos unes quantes vegades. Per sort no m'hi van trobar mai, però una persona de confiança els va seguir i va veure com anaven a la universitat i lliuraven un informe als policies de l'entrada.
Resultat: Mario MarÃn continua essent el governador de Puebla, el rector ha deixat la feina i ha trobat plaça d’investigador a la Sorbona de ParÃs, i el Departament de Ciències de la Comunicació de la Universidad de las Américas s'ha quedat sense professors. Aquest és el Mèxic del segle XXI. I el setmanari La Catarina? La Catarina va ser restructurada l'estiu passat. Tots els estudiants que hi treballaven en van ser expulsats i ara la redacció és plena de joves sense experiència periodÃstica que reprodueixen els comunicats de premsa oficials de la Universidad de las Américas. I perquè facin bondat, alguns dels antics periodistes de La Catarina han estat amenaçats de mort.
Antoni Castells i Talens
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2677317
El cas Lydia Cacho:
Poder y pederastia
http://www.jornada.unam.mx/pederastia
Cobertura completa...
http://www.jornada.unam.mx/pederastia/?pagina=1
"Los demonios del Eden",Lydia Cacho (ebook)
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display/244741
http://d.turboupload.com/d/424912/CL_Demonios.rar.html |
Mira també:
http://www.lydiacacho.net
|
Comentaris
|
Año negro para defensores de derechos humanos
|
|
per VÃctor Ballinas |
28 des 2007
|
Aumentaron agresiones, amenazas de muerte, campañas de desprestigio y difamación
En México es larga la lista de agravios en contra de defensores de derechos humanos registrada a lo largo de 2007, y van desde agresiones, amenazas de muerte, campañas de desprestigio, difamación y atentados, hasta ejecuciones. Por esta situación, el presidente de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), FlorentÃn Meléndez, señaló en abril pasado que “en el paÃs, como en el resto de América Latina, hay un alarmante Ãndice de impunidad en las agresiones contra los defensoresâ€?.
Durante su visita de trabajo al paÃs, en abril pasado, el titular de la CIDH presentó en la cancillerÃa el informe Situación de los defensores de los derechos humanos en las Américas, y llamó al gobierno “a adoptar medidas inmediatas y efectivas para proteger la vida y la integridad fÃsica de estos actores socialesâ€?.
No obstante, la situación de los defensores no cambió, al contrario, se recrudecieron las agresiones en su contra, tanto que incluso se perpetró un asesinato, persecuciones y encarcelamientos. Las organizaciones civiles y sociales denunciaron estos hechos; en promedio se dio a conocer un ataque al mes.
A continuación, se enlistan algunos casos:
Las organizaciones no gubernamentales denunciaron el 26 de febrero que entre las 9:20 y 9:30 de la mañana fue arrojada una nota al Centro de Investigaciones Económicas y PolÃticas de Acción Comunitaria, en San Cristóbal de las Casas, Chiapas, con el siguiente mensaje: “Disfruta tu último dÃa. Te mataremos; estoy buscándote y ya te encontramosâ€?.
El 9 de abril, en Monterrey, Nuevo León, fue torturado y asesinado en sus oficinas Santiago Rafael Cruz, de 29 años de edad, quien era organizador de asalariados migrantes y trabajaba para la oficina del Foro Laboral del Obrero Campesino.
Cruz tenÃa apenas mes y medio en esa oficina y antes habÃa estado cuatro años en Ohio, Estados Unidos, ya que su labor consistÃa en ayudar a los trabajadores agrÃcolas que cada año viajan desde México hacia Carolina del Norte como trabajadores huéspedes.
El Centro Nacional de Comunicación Social (Cencos) difundió el 11 de julio una alerta relacionada con el activista ambiental Santiago Pérez Alvarado, quien además es promotor de derechos humanos, que “fue acusado de secuestro por defender los recursos naturales de los pueblos indios y campesinos en el estado de México�. La detención de Pérez Alvarado ocurrió el 4 de julio y fue remitido a la prisión de Temascaltepec, donde un juez le dictó auto de formal prisión acusándolo de secuestro.
El siguiente caso se registró el 19 de junio, y tiene que ver con Cristina Auerbach Benavides, quien asesora a familiares de mineros muertos en Pasta de Conchos.
Auerbach Benavides es integrante del Equipo Nacional de Pastoral Laboral y fue amagada por dos hombres armados en el estacionamiento de su casa, de donde se llevaron su camioneta, documentos importantes sobre el mencionado caso y una memoria USB con copia del expediente de la mina.
El 23 de agosto, AmnistÃa Internacional difundió una alerta por el acoso y agresiones en contra de Fair Pineda, abogado del Frente Amplio Opositor, y Armando Mendoza Ponce, quienes se oponen al proyecto minero en Cerro San Pedro, San Luis PotosÃ. “El organismo indicó que consideraba que la vida de Pineda y Mendoza estaba en peligro, ya que fueron perseguidos la madrugada del 5 de agosto y desde entonces se intensificaron los acosos contra ellosâ€?.
El 8 de noviembre fue detenido “arbitrariamenteâ€? Manuel Olivares, director del Centro Regional de Derechos Humanos José MarÃa Morelos y Pavón, organización integrante de la Red Nacional de Organismos Civiles de Derechos Humanos Todos los Derechos para Todos. La detención ocurrió en Chilapa, Guerrero, debido a que el activista participó en un bloqueo vial para exigir a las autoridades respuesta a las demandas de redes de agua potable, revestimiento de caminos y comisarÃas municipales.
Melanie del Carmen Salgado López, integrante de la organización de derechos humanos Comité Cerezo, “fue agredida y amenazada por un desconocido el 12 de diciembre pasado, cuando se dirigÃa a su casaâ€?. Anteriormente ya habÃa recibido amenazas por correo electrónico y su domicilio habÃa sido asaltado y registrado en mayo de 2006.
El indÃgena tzeltal Juan Méndez Hernández, del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas, denunció que el 27 de agosto llegó a su domicilio un desconocido, “quien preguntó por mÃ, y como le respondieron que no me encontraba les dijo a mis hijos que me advertÃa que tuviera mucho cuidado porque me iban a matar y que ello ocurrirÃa entre el 7 y el 8 de septiembreâ€?.
La más reciente agresión ocurrió el 20 de diciembre pasado y fue dirigida contra el Centro Diocesano para los Derechos Humanos Fray Juan de Larios, de la diócesis de Saltillo, Coahuila, donde dos hombres sometieron a Mariana Villarreal Contreras, del área jurÃdica de la agrupación, a quien encerraron en el baño; los individuos, quienes llevaban guantes y el rostro cubierto, revisaron los expedientes de los casos de defensa de derechos humanos seguidos por el obispo Raúl Vera.
http://chiapas.indymedia.org/display.php3?article_id=153245 |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
