|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Entrevista treballador Mercedes Bon Pastor
|
|
|
per xxx |
03 des 2007
|
|
Entrevista extreta de l'Informa't de desembre. |
Entrevistem en Jordi Jiménez, treballador de la Mercedes Benz i membre del Comitè
d'Empresa per la FTC-IAC.
Ens podries explicar la situació actual del conflicte?
L'empresa ha presentat l'ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) per forçar i obligar al comitè a negociar el pla social alternatiu que oferien. Nosaltres volem continuar treballant i tenir solucions. No volem xifres, sinó conservar la feina. Els acusem que el que volen és oferir una oferta de treball que no és real, sinó que compten que hi haurà gent que ja d'entrada dirà que no, perquè per problemes familiars és impossible que algú es plantegi d'anar-hi perquè té fills, perquè té cura d'algun familiar...
Esteu en contacte amb l'administració?
Avui ens hem reunit amb la regidora del Districte. I parlar amb Treball, o el senyor Huguet, és una opció que ell mateix ens va oferir quan hi vam parlar, es pot coordinar una reunió a quatre bandes i buscar alternatives. Com que MB té un holding a l'Estat espanyol que inclou immobilià ries, serveis financers, etc., l'empresa pretén fer un negoci rodó a costa nostra. Potser hi ha qui, a nivell polÃtic, està interessat en això.
Teniu constà ncia que la direcció hagi intentat comprar la gent per intentar trencar la unitat de la plantilla?
No, el que està fent l'empresa és mirar de trencar aquesta unitat a través del pla social, mirant si hi ha col·lectius de gent que es vegin reflectits en una situació concreta i en un moment donat la gent comenci a mirar per ella mateixa. La decisió de l'assemblea va ser que tothom pogués decidir el que volia fer, continuar treballant, agafar alguna oferta de l'empresa, etc.
La FTC no va signar el conveni, per què?
Perquè tot i que l'assemblea hi va votar a favor, en el redactat final del text definitiu es modificava el que s'havia acordat en el pre-acord: s'introduïa més flexibilitat de la que s'havia parlat, i s'ometien altres parts del pre-acord. En les reunions que es van fer aquella setmana pel redactat final del conveni no es va convocar a la comissió negociadora formalment. Nosaltres només vam poder ser presents en una reunió. Ara estem en vies de denúncia d'aquells articles que nosaltres no considerà vem que s'havien acordat.
Abans de la vaga ja treballà veu de forma assembleà ria a la fà brica?
Com a organització, ho intentem. És una aposta nostra, no pas de CCOO i UGT. Nosaltres com a organització diem que s'ha de passar tot per l'assemblea; qui va forçar perquè es decidÃs en referèndum vam ser nosaltres.
Quina pèrdua de drets laborals ha patit l'empresa?
Si agaféssim el conveni de l'any 80 i el d'ara, al·lucinarÃeu; per exemple, la quantitat de diners que per qüestions de rerefons social, a part dels llocs de treball que hi havia abans i de la feina que es feia: motor i caixa de canvi, amb el que suposa això a nivell professional. Pel que fa a la retallada, també hi hauria el tema de la flexibilització. Amb el temps, hem passat de reivindicar treballar 35 hores setmanals, a treballar-ne 53 o 48. El conveni propi i les millores sobre la mitjana s'han anat perdent pels pactes als que han estat arribant principalment els sindicats majoritaris.
Quina trajectòria sindical té l'empresa?
Després de la legalització dels sindicats van sortir CCOO i UGT. Arrel d'un col·lectiu de persones que vèiem quina era la tendència d'aquestes centrals sindicals majorità ries, es va
crear el Colectivo de Trabajadores, al 84. Cap al 2001 es va crear la FTC per unir tots aquests col·lectius en un sindicat més potent i a nivell de Catalunya.
Quan fa que està la FTC al comitè?
Des que es va crear, el Colectivo ja hi era. Malgrat ser minoritaris, sempre hem estat allà . La distribució exacta del comitè són 7 per CCOO, 3 per la FTC i 3 per UGT. I la tendència nostra és a l'alça.
El fet de treballar en assemblea ajuda que els treballadors estiguin molt més conscienciats?
SÃ, però amb un col·lectiu de treballadors que són dels anys 70 endavant, no tens el bagatge de les lluites de fa anys. Nosaltres ens hem trobat tots els drets allà damunt la taula, i potser això fa que no els fem assolits per nosaltres. Ara molt gent se n'està adonant i està valorant molt més el seu lloc de treball ara que està lluitant per mantenir-lo.
Hi ha hagut algun tipus de represà lies a la plantilla per la vaga?
Hi va haver un cas que van cridar dos companys al despatx, i la nau sencera hi va pujar. Les escales tremolaven, van haver de baixar. Intenten espantar. No sabem què era, però si tu en lloc de fer una comunicació a tothom et dirigeixes només a dues persones, ja els estàs acusant d'alguna cosa. La resposta de la gent va ser “tothom�.
De cara al futur, quines mobilitzacions teniu previstes?
El previst és que ara la pressió li hem de fer a l'Administració, perquè estem dins d'un ERO, i que al final serà el departament de treball qui aprovarà o no aquest expedient, per molt que per nosaltres és evident que no es pot aprovar perquè no té fonament, i a més l'empresa ho diu obertament, que ha presentat aquest ERO per obligar a parlar del pla social, no se n'amaguen pas. Nosaltres entenem que la pressió l'hem de fer a l'Administració perquè s'ha de posar del costat dels treballadors. |
This work is in the public domain |
