reACCIOna DAVANT LA VIOL�NCIA DE G�NERE
En els darrers anys hi ha hagut una preocupació creixent envers la violència de gènere. Constantment en veiem les notÃcies a la premsa i el debat sobre el tema és present també en molts mitjans de comunicació. Hem presenciat com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg dels anys. Inicialment sâ��anomenava â��violència domèsticaâ�?, referint-se només en lâ��à mbit privat i familiar, i actualment ha derivat en un altre concepte: La violència de gènere.
Si l�anomenem aixà hem d�assumir el carà cter estructural de la violència de gènere, una violència que troba el seu origen en les desigualtats que genera un sistema econòmic patriarcal i capitalista i que es manifesta en diversos à mbits i envers diferents col·lectius de persones, tot i que el que en pateix més les conseqüències és el col·lectiu de dones.
Per part de les institucions es continua tractant el problema com a una �disfunció� de la societat, aplicant mesures policials i assistencialistes que s�ocupen de d�apaivagar les conseqüències més visibles però que en cap cas procuren de solucionar el problema des de l�arrel.
Sâ��intenten atacar els sÃmptomes amb els mateixos instruments que els han provocat: lâ��Estat liberal burgès i els seus aparells són còmplices i defensors de la divisió sexual del treball, basada en la institució familiar que el capital utilitza per a socialitzar els costos tot privatitzant-ne els beneficis. No podem buscar la protecció en el botxÃ.
Mentrestant, els rols socials i els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir lâ��estereotip de vÃctima i agressor: ara toca assenyalar els veritables culpables.
Per això, avui nosaltres ens reunim per a recordar el carà cter polÃtic de la violència de gènere. Perquè allò personal també és polÃtic, les nostres vides privades, els nostres patiments i les opressions que patim a causa del gènere també són polÃtica. Tant si és fÃsica, psÃquica o estructural és violència i el patriarcat nâ��és lâ��estructura que la manté. Perquè violència de gènere també és:
- Rebre una pallissa per part del teu company i després sentir-te culpable.
- Maltractar-te i matar-te de gana per aconseguir un cà non estètic imposat, buscant sentir-te desitjada.
- Rebre la catalogació de malaltia mental quan la relació entre el teus òrgans sexuals i el teu gènere no segueixen el patró establert.
- El tractament d�histèrica quan expresses la teua rà bia, que t�acaba fent callar i tornar al teu paper de submissa i agradable.
- L�assetjament sexual i laboral a la feina pel fet de ser dona.
- Estar condemnada a una doble escala salarial, la precarietat i la dependència econòmica, en ser considerada pel patriarcat capitalista font d'ingressos secundà ria de la famÃlia.
- La prostitució en el matrimoni com a supervivència econòmica.
- La bogeria com a diganosi del teu malestar en una societat injusta i els sedants com a solució.
- Que el teu entorn, fins i tot la gent que estimes, no tâ��accepti per la teva opció sexual, que no encaixa amb el model de famÃlia heterosexual.
- La desesperació dâ��un home en atur que perd la identitat com a mantenidor de la seva famÃlia.
- Viure el divorci com a mà xim fracàs personal
- La frustració d'un home que ha fracassat en el seu rol masculÃ, assignat per la societat, i acaba usant la força com a últim recurs del patriarca.
En un sistema basat en la desigualtat i l�explotació, la violència és inevitable i té moltes cares, per això reACCI�na davant la violència de gènere.
Plantem cara al patriarcat!
Destruïm el capitalisme! |
