La insuportable lleugeresa d’una bombolla de sabó és lògica i acceptada per tothom com un aspecte més de la vida, com un recordatori de la pròpia existència que sen’s mostra en tota la seva bellesa i esplendor gràcies –entre d’altres aspectes- a la seva perennitat. Una lleugeresa, però, que mai pot ser traslladada a l’escenari de la nostra existència, ja que de la mateixa manera que les bombolles de sabó dels nostres espectacles requereixen que sempre hi hagi un escenari i una platea que doni sentit a la nostra feina i il·lusions... els homes i dones requerim preservar i estimar l’escenari que ens permet donar sentit a la nostra vida. Un escenari que avui es troba amenaçat per un projecte que, tal com indica el seu nom, no és res més que una apressió més d’un cos que, com tots nosaltres, l’únic que necessita és que el deixin respirar en pau.
PEP BOU 20 d’octubre de 2007 |
