|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Vida i mort de Thomas Sankara, aquest vespre a La Torna
|
|
|
per sankara |
26 oct 2007
|
Amb motiu del 40è aniversari de la mort d'Ernesto Che Guevara
i del 20è aniverasari de l'assassinat de Thomas Sankara,
l'Ateneu La Torna us convida a la xerrada
Vida i mort deTHOMAS SANKARA
[el 'Chè' negre, president dels pobres,
de Burkina Faso, la terra dels homes dignes]
Amb Antonio Lozano, escriptor i guanyador del 1r Premi Internacional
de Novel•la Negra Ciutat de Carmona amb “El cas Sankara�.
DIVENDRES 26 D'OCTUBRE DE 2007
20.00 HORES · ATENEU LA TORNA |
|
|
I a les 22.00 a l'Ateneu Julia Romera de Santa Coloma, recital poètic musical Che-Sankara! |
This work is in the public domain |
|
Re: Vida i mort de Thomas Sankara, aquest vespre a La Torna
|
|
per Setmanari Directa |
26 oct 2007
|
Per anar fent boca...
Burkina Faso // 20è aniversari de l’assassinat de l’expresident africÃ
Sankara i el paÃs dels hmes Ãntegres
Jordi Sant Gispert
Barcelona
És més que probable que la denominació d’“Any Sankaraâ€? o de Thomas Sankara no soni a res a una Europa tan llunyana culturalment d’Àfrica com ho està de prop geogrà ficament. Però, 20 anys després de l’assassinat de l’anomenat Che africà , a moltes ciutats africanes encara trobarem samarretes estampades amb el record, no molt llunyà , del Pare de Faso. Més a prop nostre s’ha creat un Comitè Internacional Any Sankara amb l’objectiu de donar a conèixer a tot un món, sovint massa amnèsic, la figura i el funest desenllaç de la vida d’aquest lÃder africà .
Una figura molesta
Eren pocs els presidents d’estats africans que a mitjans de la dècada dels vuitanta s’atrevien a rebutjar les receptes neoliberals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Encara menys els que denunciaven la mà negra d’una França neocolonial amb la vista posada als recursos naturals africans. I només un el que va ser capaç de dir-ho a la cara del mateix president de la República francesa, François Mitterand.
Thomas Sankara (1949-1987) va ser un militar d’idees revolucionà ries decidit a canviar el rumb de la història del seu paÃs. Amb l’ascens al poder el 4 d’agost de 1983, Burkina Faso, aleshores anomenat Alt Volta, entrava en una de les etapes de canvi més radical des que el 1960 havia començat el seu camà com a estat independent.
No estava sol. L’acompanyaven altres militars revolucionaris, Campaoré, Zongo i Ligani, amb els quals havia format anys enrere una organització secreta amb el nom de Grup d’Oficials Comunistes; tenia el suport dels principals partits d’esquerra, el Partit Africà per la Independència i la Unió de Lluita Comunista i, el que és més important, va ser aclamat per un poble emmirallat per les seves idees de canvi que des de feia uns quants anys anaven calant per tots els racons del paÃs.
Fets i paraules
Els que han seguit de ben a prop la trajectòria polÃtica de Sankara en destaquen la seva mentalitat i discurs antiimperialista que travessà les fronteres de Burkina. Sankara defensava la independència real africana de qualsevol tutela postcolonial. Demostrà coherència polÃtica tant en les formes com en els fets. Preocupat per la corrupció i la ostentació de la classe polÃtica africana, va decretar que el cotxe oficial del seu paÃs seria a partir d’aleshores ni més ni menys que un Renault 5. També es va negar a tenir un avió presidencial i, durant les celebracions de cimeres internacionals, demanava a homòlegs de països veïns que el passessin a recollir per l’aeroport de Ouagadougou, la capital. Durant una estada a Nova York en motiu d’una visita al Parlament de les Nacions Unides, va preferir allotjar-se a un hotel del barri de Harlem que al luxós Manhatan, tot al·legant que “la nostra Casa Blanca es troba al Harlem negreâ€?.
Però Sankara va anar més enllà de les paraules i els simbolismes i es va abocar al desenvolupament endogen del seu paÃs, promovent el consum de productes propis, invertint en educació o fent de la sanitat un sector primari. Les dones, per Sankara, també tenien un gran protagonisme en la revolució. Van ocupar llocs importants dins el seu govern i, com a conseqüència, Burkina Faso va ser un dels primers països de l’Àfrica Occidental a prohibir la poligà mia i l’ablació del clÃtoris.
A més a més, va crear els Tribunals Populars de la Revolució, encarregats de jutjar els possibles casos de corrupció pública. S’oposà als privilegis de certes autoritats tradicionals que interpretava com frens al desenvolupament del paÃs. Tot i aixÃ, aquest fet li comportà problemes ja que els abusos i la ineficiència d’alguns quadres militars que actuaven en nom de la revolució, van pretendre alterar una estructura social que no es podia canviar de la nit al dia.
Sankara va voler retornar la dignitat al seu poble i descontent amb el nom que havia adoptat el seu paÃs, ja que aquest deixava traslluir una independència fictÃcia (el nom d’Alt Volta provenia de l’època colonial francesa), durant la celebració del primer aniversari de la revolució, va decretar-ne un canvi: a partir d’aleshores el paÃs abandonava l’antiga denominació i passava a dir-se Burkina Faso. Burkina, en moré, significa terra; i Faso, en diula, homes Ãntegres. Les dues llengües més importants del paÃs donaven nom a Burkina Faso, la Terra dels Homes Ã?ntegres.
La prematura mort del lÃder revolucionari
A les 8 del vespre del 15 d’octubre de 1987, Thomas Sankara es dirigia a una reunió amb els principals oficials impulsors de la revolució. L’últim any, la relació entre ells s’havia tornat tensa, sobretot entre Sankara i Blaise Campoaré, els dos ideòlegs de la revolució de 1984. Quan la reunió tot just començava, amb l’absència de Campoaré, els guardaespatlles d’aquest entraren a la seu del govern i afusellaren tots els assistents, excepte un. Un cop d’eat intern, rà pid i infalible. Els cossos de Sankara i els seus companys van ser enterrats als afores de la capital sense enrenou. L’esforç i el conseqüent domini marcial de la ciutat van aplacar qualsevol mostra de rebuig al paÃs, tot i que a l’oest es creà una resistència amb uns quants Comitès de Defensa que la revolució seguiria el seu camÃ, lluny dels excessos ideològics del seu antic company. Tanmateix, no va poder silenciar l’eco de la mort del Sankara. A les principals ciutats africanes se succeïren manifestacions a favor del lÃder revolucionari, que per molts havia esdevingut un model a seguir.
La relació de l’actual president de Burkina Faso, Blaise Campoaré, amb la mort de Thomas Sankara, sembla, 20 anys després, inqüestionable. Queden, però, multitud d’interrogants oberts, la majoria dels quals apunten cap a l’exmetròpoli i a la profrancesa Costa d’Ivori de Houphoüet-Boigny. La França de Miterrand, com també ho havia estat la de De Gaulle, no estava disposada a què les idees revolucionà ries de Sankara arrelessin a l’Àfrica Occidental i tot sembla indicar que patrocinaren, de forma encoberta, l’allunyament de Campoaré de Sankara i l’assassinat d’aquest.
El record de la mort de Sankara té un regust agredolç. Fa uns anys es va formar un col·lectiu jurÃdic internacional, amb seu a Montreal que amb el nom JustÃcia per Sankara va presentar una demanda en nom de la famÃlia de l’expresident davant la Comissió de Drets Humans de l’ONU. Aquest organisme finalment va donar la raó als demandants i va exigir, entre altres coses, que el govern de Campoaré iniciés un procés judicial que permetés aclarir les circumstà ncies de la mort de Sankara i que es modifiqués de la seva acta de defunció la causa de “mort naturalâ€?, fet en el qual l’actual govern encara es basa per no admetre a trà mit cap denúncia pel seu assassinat. Fins al moment, el govern burkinabés respon amb el silenci.
Destacats
Thomas Sankara va ser un militar d’idees revolucionà ries decidit a canviar el rumb de la història del seu paÃs
Va preferir allotjar-se a un hotel del barri de Harlem que al luxós Manhatan, tot al·legant que “la nostra Casa Blanca es troba al Harlem negre�
Burkina, en moré, significa terra; i Faso, en diula, homes Ãntegres
La França de Miterrand no estava disposada a què les idees revolucionà ries de Sankara arrelessin a l’Àfrica Occidental |
