Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats
La solidaritat amb Jaume Roura arriba a Vila-real
per Esquerra Independentista - La Plana Baixa	25 set 2007
La protesta antimonàrquica que l’Esquerra Independentista de Girona va protagonitzar el passat dia 13, cremant simbòlicament una fotografia del Borbó, ha despertat, un cop més, la ira de l’espanyolisme més cavernícola. L’ofensiva mediàtica ha estat absolutament desproporcionada i la citació de l’Audiència Nazi-onal s’ha produït amb una celeritat inusitada (quan la investigació encara està en marxa i, de fet, encara queda per identificar una de les dues participants en l’acció… deu ser cosa del “procediment abreujat�); però, si es pensen que amb sentències judicials i amb sancions econòmiques aconseguiran silenciar-nos, han begut oli: la seua histèria i la seua repressió l’únic que fan és demostrar-nos que ens tenen por i, per tant, motivar-nos més encara…
En aquest context, el passat dissabte les organitzacions polítiques i sectorials de l’Esquerra Independentista existents a la Plana Baixa (Assemblea de Joves de la Plana Baixa-CAJEI, COS, Endavant, Maulets i SEPC) vam aprofitar el concert de l’Aplec de la Plana per a manifestar la nostra solidaritat amb el company Jaume Roura (acusat d’“injúries greus a la corona� i sobre el qual pesa una petició fiscal de dos anys de presó) i, a més de fer difusió entre el públic de la campanya d’adhesions i d’autoinculpacions que s’ha iniciat a nivell nacional, vam acordar amb Titot, el cantant d’Ara Mateix, que durant l’actuació pujarien un parell de companyes amb una pancarta (amb el lema “Jo també sóc antimonàrquica� i el logo de la corona en flames, a imitació de les que s’havien usat a Girona) i ell diria unes paraules sobre el tema… I així ho vam fer: a pesar del “canguelo� crònic dels aspirants a polític professional, que van intentar impedir-nos-ho, les companyes van pujar a l’escenari i, en mig dels aplaudiments del públic, van sostenir la pancarta, mentre Titot no sols ens recordava l’actual cop repressiu sinó que, fins i tot, s’atrevia amb el “cant d’estil�, improvisant una lletra (“Havien cremat una fotografia…�) que ironitzava sobre la contundència de la nostra resposta (“…anit ja en van cremar més de cinquanta�). Una acció senzilla i modesta; però que, almenys, va servir per a deixar constància que la solidaritat amb les companyes represaliades és una obligació primera de totes les revolucionàries, conscients com som que qualsevol dia podem ser nosaltres les víctimes d’aquesta repressió selectiva. SOLIDARITAT AMB LES QUE LLUITEN! LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!! CREMEM LA MONARQUIA! ELS CATALANS NO TENIM REI!! Vila-real, 24 de setembre de 2007
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more