|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
La manipulació del CAC, al descobert
|
|
|
per tl |
19 set 2007
|
|
Des de Batabat, coproductora juntament amb Zeba Produccions i Televisió de Catalunya, del documental �Terra Lliure, punt final�, volem deixar constà ncia de les greus contradiccions i inexactituds de l�informe 90/2007 elaborat pel Servei d�Anà lisi de Continguts del Consell de l�Audiovisual de Catalunya (CAC). |
|
1. El vocabulari. A les conclusions d�aquest informe es critica �el vocabulari que utilitza la veu en off en relació amb Terra Lliure� perquè quan es refereix a Terra Lliure �usa les paraules grup, organització, organització armada, grup armat i organització clandestina� alhora que �en referir-se als integrants de Terra Lliure, la veu en off els anomena activistes, indepdentistes o militants�. I, �en el cas dels actes violents que duien a terme, la veu en off parla d�accions, accions armades, atacs o activitats�.
Des de Batabat volem deixar clar que el vocabulari utilitzat en el documental és el més consensuat tant acadèmicament i jurÃdicament com periodÃsticament. Com a exemple dâ��això, aquest parà graf del llibre dâ��estil de la BBC, model i referent del periodisme televisiu occidental: â��La paraula terrorista és, en ella mateixa, una barrera per a la comprensió dâ��una descripció informativa. Hem dâ��intentar evitar-la sempre a lâ��hora dâ��informar. AixÃ, si hi ha hagut un tiroteig, parlarem de pistolers. Si ha hagut un segrest, parlarem de segrestadors. Si hi ha hagut un assalt, dâ��assaltants. Si hi ha hagut un robatori, de lladresâ�?. Un criteri que comparteixen la televisió France 3 i els diaris Le Monde, Libération, La Reppublica o The Guardian, entre molts dâ��altres.
Davant dâ��això, tant el director del documental, el periodista David Bassa, com la productora Batabat, vam decidir seguir el criteri internacional amb lâ��objectiu dâ��elaborar un fil conductor â��veu en off- el mà xim de neutre i assèptica possible, fugint del terme â��terroristaâ�? que, tal com expliquen els diccionaris, és un concepte polÃtic.
2. Atemptats. Seguint amb l�informe 90/2007 del CAC, aquest destaca que l�únic cas en què �la veu en off usa la paraula atemptat ho fa en referència als artefactes col·locats en seus de l�MDT o la Crida per part de mebres de grups d�extrema dreta�. Una afirmació errònia, ja que tal com el mateix informe recull en la transcripció del text del documental, la paraula �atemptat� s�usa més vegades i, en concret, a l�hora de parlar del tret a la cama de Jiménez Losantos (pg. 10 de l�informe).
3. Manca de pluralitat. Lâ��informe lamenta que dels 102 entrevistats, â��les intervencions dels actors favorables a la lluita armada i, concretament, a Terra Lliure (57) són superiors a les desfavorablesâ�?. Una dada (57 de 102) que sâ��explica pel fet que el documental no pretenia resseguir o explicar la lluita armada a Catalunya sinó que pretenia resseguir i explicar la història concreta de Terra Lliure. I és per això que, efectivament, hi ha més entrevistats integrants o propers a lâ��organització protagonista del documental. Perquè lâ��objectiu era, precisament, aquest: que, per primer cop a la televisió, els fundadors, dirigents i militants dâ��aquella organització dissolta el 1995 expliquessin els motius que els van dur a lâ��opció armada, el funcionament intern de lâ��organització, la seva evolució i les negociacions polÃtiques finals.
4. Fonts dâ��informació insuficients. El Consell â��considera que les fonts d'informació són insuficients i esbiaixades i que, per tant, el reportatge té deficiències pel que fa al compliment de les missions de servei públic de TVCâ�?. Davant dâ��això, Batabat vol destacar el gran esforç de producció periodÃstica fet per aconseguir una bona contextualització dels protagonistes, amb entrevistes a lâ��expresident Jordi Pujol, lâ��exdelegat del govern espanyol Francesc Martà Jusmet, el jutge de lâ��Audiència Nacional Baltasar Garzón, aixà com de diversos historiadors i politòlegs que en fan una anà lisis acadèmica. Des de Batabat es vol deixar constà ncia de les nombroses entrevistes personals fetes a responsables policials (tant de la Guà rdia Civil com de la Policia Nacional) i polÃtics (tant dels anteriors governs catalans com dels anteriors governs de lâ��Estat) que, des de bon inici, van manifestar la seva negativa a parlar davant les cà meres.
5. Manca de vÃctimes. El CAC també constata â��una representació insuficient de les vÃtcimesâ�?. Davant dâ��això, Batabat vol tornar a constatar que va parlar amb diversos familiars de lâ��única vÃctima mortal de Terra Lliure, però tots ells van negar-se a ser entrevistats per televisió. I, tot i això, malgrat aquesta negativa i malgrat el fet que la majoria de vÃctimes de Terra Lliure eren lleus, el documental dóna veu a una de les vÃctimes de lâ��atemptat amb més ferits perpetrat per Terra Lliure, que alhora és una de les vÃctimes que més seqüeles va patir. I pel que fa a la vÃctima més medià tica, Federico Jiménez Losantos, també va negar-se a ser entrevistat, després dâ��haver-hi insistit en desenes de trucades i una visita infructuosa a la Cadena COPE, a Madrid.
Lamentem haver de fer totes aquestes explicacions com a resposta a un informe que sâ��ha fet públic sense que en cap cas el Servei dâ��Anà lisi de Contiguts del CAC sâ��hagi posat en contacte ni amb el director del documental ni amb les productores que el van coproduir. Estem segurs que si aixà hagués estat, sâ��hauria evitat la publicació de dades errònies i dâ��anà lisis fetes sense tenir en compte el procés de producció periodÃstica i documental de tot un any de feina en un tema tan complicat com aquest.
Batabat SCCL, 17 de setembre del 2007 |
This work is in the public domain |
|
|
