|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Manifest per la Llei de Memòria Històrica: Votació al Congrés de Diputats (19 de setembre)
|
|
|
per R. |
17 set 2007
|
MÀXIMA DIFUSIÓ, PREGUEM MÀXIMES ADHESIONS
Adhesions a l’adreça electrònica:
lleidememoriaja ARROBA gmail.com
Un compromís ètic inajornable: La Llei de la Memòria Democràtica |
Han transcorregut gairebé cinc anys des què el Congrés dels Diputats va condemnar el cop militar que, l’any 1936, va determinar la guerra civil i la posterior implantació de la Dictadura.
Han passat tres anys des què el Govern central va decidir estudiar “la situació dels que, com a conseqüència del seu compromÃs democrà tic, van patir actuacions repressives durant la guerra civil i el franquisme i fins la restauració de les llibertats democrà tiquesâ€?.
Ha transcorregut un altre any des què el Govern central va presentar el Projecte de Llei del que ja no s’anomena, com s’havia fet, “per a la recuperació de la memòria històrica�.
El Projecte, manifestament insuficient, continua sense tramitar-se quan està a punt d’esgotar-se la legislatura.
El nostre Estat social i democrà tic de Dret, la societat democrà tica, les associacions cÃviques i, sobre tot, les vÃctimes “que van patir la repressió de la dictadura franquistaâ€? ja no poden esperar més.
El Govern i els Grups parlamentaris han de saber que si durant els propers mesos el Projecte, abastament reformat, no s’aprova, no hauran volgut, com diu el Preà mbul, “tancar les ferides encara obertes entre els espanyols�.
L’aprovació de la Llei és la condició per superar definitivament situacions discriminatòries que encara pateixen el que “havent-se esforçat per aconseguir un règim democrà tic� van ser injustament perseguits i sancionats, fins i tot, fins a perdre la vida.
El Govern i les forces polÃtiques saben que no seran reparats i rehabilitats fins que no s’adoptin les “mesures legalsâ€?anunciades l’any 2004. Fins aleshores, no podran ser considerats ciutadans de ple dret.
Per tot això, reclamen del Govern i de tots els Grups parlamentaris la tramitació i aprovació de la Llei sempre que s’ajusti a les següents exigències mÃnimes:
1. Coincidint amb els acords adoptats pel Consell d’Europa i la posició majorità ria del Parlament Europeu, la condemna formal de la dictadura franquista, com a règim imposat per la força de les armes contra la voluntat popular, caracteritzat per la sistemà tica i generalitzada violació dels drets humans.
2. Declarar pública i solemnement que tot l’aparell repressiu del franquisme –Consells de Guerra i Tribunals especials- i la seva actuació, per motius ideològics o polÃtics, va estar viciada de soca-rel per la seva il·legitimitat d’origen i per la mancança de totes les garanties i drets propis d’un judici just, il·legitimitat i il·legalitat extensible a totes les seves resolucions i sentències.
3. La declaració anteriors, sens perjudici de les accions judicials individuals, ha de fonamentar que el Ministeri de JustÃcia i el Fiscal General de l’Estat, d’acord amb l’ordenament vigent, impulsin i plantegin davant el Tribunal Suprem els recursos pertinents per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret de les esmentades sentències.
4. Que el Govern i les Administracions Públiques assumeixin activament com a polÃtiques públiques la preservació de la Memòria Democrà tica, especialment la localització dels represaliats desapareguts, la conservació, ordenació i accessibilitat dels arxius històrics i la desaparició de la simbologia franquista de les vies i edificis públics.
Ja no hi pot haver més dilacions. Només el compliment d’aquestes mÃnimes exigències serà el signa que el Govern i els partits amb representació parlamentà ria tenen una autèntica voluntat de respondre als compromisos contrets i reparar el deute històric de la democrà cia amb els que amb més esforç i amb més sacrifici van contribuir a restaurar-la.
PROMOTORS DEL MANIFEST:
Pere Portabella, Cineasta.
Rosa Regás, Escriptora.
José A. MartÃn PallÃn, Magistral emèrit del Tribunal Suprem.
Borja de Riquer, Catedrà tic de Història de la UAB.
Carlos Jiménez Villarejo, Jurista.
Almudena Grandes, Escriptora.
Mercedes GarcÃa Aran, Catedrà tica Dret Penal de la UAB.
Luis GarcÃa Montero, Poeta
Mirta Nuñez Diaz-Balart, Professora de Història de la UCM.
�ngel González, Poeta.
Francisco Espinosa Maestre, Historiador, Sevilla.
José Manuel Caballero Bonald, Escriptor.
�rcángel Bedmar Gonzalez, Historiador.
Jordi Borja, Urbanista.
LLuis Bielsa, Amical de Catalunya d’antics guerrillers espanyols a França.
Enric Pubill, Associació catalana d’expressos polÃtics.
Associació d´Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya.
Ã?ngel Rozas, President de la Fundació Cipriano GarcÃa.
Manuel Miralles Sangro, Luis Otero Fernández y Fernando Reinlein GarcÃa, Foro MilÃcia i Democrà cia (FMD).
Associació de la Memòria Social i Democrà tica (AMESDE).
Manuel Perona Medina, president de l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya.
José Antonio Moreno, President del Foro per la Memòria.
Pedro Peinado, La Gavilla Verde.
Esglesia Evangélica de Catalunya
Carme Molinero, Catedrà tica de Història de la UAB.
Gervasio Puerta, President de la Associació d´expresos i represaliats polÃtics antifranquistes de Madrid.
Conxita Mir, Catedrà tica de Història.
Gemma Calvet Barot, Advocada.
Antonio Doñate MartÃn, Magistrat jubilat.
Nuria Vives Ferrer. Professora de Filosofia.
Pere Ysás, Catedrà tic de Història de la UAB.
Veure en lÃnia : Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya
http://www.memoriacatalunya.cat |
This work is in the public domain |
|
Re: Manifest per la Llei de Memòria Històrica: Votació al Congrés de Diputats (19 de setembre)
|
per matias guarro esteve
mge0633@yahoo.es |
26 set 2007
|
|
vull quedar unit, amb aquestes lletres, al Manifest, i amb aquesta intenció deixo patent el meu recolzamentment |
