|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
El President
|
|
|
per Montilla |
11 set 2007
|
|
Missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya |
Les institucions i el poble de Catalunya, al llarg dels anys, hem convertit l’Onze de
Setembre en jornada de record i homenatge d’aquells qui van lluitar i van donar la
vida per la llibertat del nostre paÃs. Però també hem sabut anar convertint la Diada
en motiu d’orgull i celebració del que hem esdevingut com a nació.
Una generació rere l’altra hem anat sumant les aportacions de tots aquells qui
afirmaven lliurement “Catalunya és la meva casa�, “Catalunya és la meva terra�,
“Catalunya és la meva pà tria!�.
Entre tots hem aconseguit que el nostre fos un paÃs d’acollida, obert i generós. I que
tots els catalans, tant els nascuts aquà com els vinguts d’arreu, estimin i respectin la
nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura.
La nostra és la història d’un èxit col·lectiu. De superació de dificultats, de tenacitat
constructiva, de treball assenyat, de solidaritat, d’ambició compartida. Catalunya, en
els darrers cent anys, ha viscut perÃodes lluminosos i creatius i d’altres de molt
dolorosos i plens d’adversitats. Però sempre ens n’hem sortit.
El proper mes d’octubre s’acompliran trenta anys de la recuperació de la Generalitat i
del retorn del president Josep Tarradellas, el seu cent vint-i-cinquè president.
D’aleshores ençà , hem viscut el perÃode més llarg i fecund de normalitat polÃtica i
institucional de la Catalunya contemporà nia, de la mà dels presidents Jordi Pujol i
Pasqual Maragall. Amb ocasió de l’Onze de Setembre d’enguany, el Govern de
Catalunya ha volgut concedir-los la Medalla d’Or de la Generalitat, en senyal de
reconeixement i agraïment.
Els darrers anys han estat certament complexos i plens de canvis. En el terreny
social, Catalunya ha rebut centenars de milers de persones que buscaven a casa
nostra una oportunitat per a les seves vides. La societat catalana està aconseguint
integrar, com sempre hem fet, els nouvinguts, tant pel que fa al respecte dels seus
drets com a l’exigència dels seus deures. Si ho fem bé, treballant des del compromÃs
social, la Catalunya de demà serà més forta.
En el terreny econòmic, l’evidència implacable del món global ens obliga a fer un
esforç permanent per a ser més competitius. Algunes empreses han hagut de plegar,
però afortunadament, se n’han creat moltes de noves i d’altres han tingut
oportunitats de créixer i progressar. I el balanç ens permet seguir avançant en
prosperitat i benestar. Si ho fem bé, treballant amb rigor econòmic, la Catalunya de
demà serà més forta.
En el terreny cultural, alguns creien que la globalització podia amenaçar el futur dels
nostres principals valors culturals o la nostra llengua. Però s’ha demostrat una
vegada més que la llengua catalana tenia una fortalesa extraordinà ria. I que, amb
voluntat per part dels uns i generositat de tots, érem capaços de fer-ne créixer el
coneixement i ús social. Per altra banda, d’aquà a poques setmanes la nostra llengua
i la nostra cultura tindran una oportunitat extraordinà ria per projectar-se al món
grà cies a la Fira de Frankfurt. Si ho fem bé, treballant amb ambició cultural, la
Catalunya de demà serà més forta.
En el terreny polÃtic hem viscut un perÃode molt intens. Fa poc més d’un any que el
nou Estatut va entrar en vigor i hem començat el seu desplegament amb realisme i
decisió. L’Estatut és un gran avenç: reconeix millor que mai en el passat la nostra
realitat nacional; ens dóna més i millors eines per governar-nos; i estableix clarament
que Catalunya ha de disposar de més recursos, tant per exercir les seves
competències com per fer les inversions que necessitem i que durant massa anys
ens han estat regatejades. Els demano que tinguin confiança. Estiguin segurs que si
ho fem bé, és a dir, projectant el nostre horitzó polÃtic des del realisme, per anar més
lluny, la Catalunya de demà serà més forta.
La nostra fita és el progrés econòmic, social, cultural i nacional de Catalunya. És una
fita que ens demana un esforç constant i una actitud positiva per fer front a les
dificultats del camÃ.
Al llarg d’aquests darrers mesos, molts de vostès han patit els problemes generats
per diverses i a vegades reiterades deficiències en el funcionament d’alguns serveis
públics. Els parlaré molt sincerament: hi ha motius per al malestar. I els demano
disculpes una vegada més.
Les molèsties que aquestes incidències han provocat són innegables. En alguns
casos, els problemes són per raons ben concretes com les obres del tren d’alta
velocitat. Però en altres casos, han sorgit a causa de massa anys de poca inversió i
d’un manteniment inferior al que calia.
Però amb la mateixa sinceritat els vull dir que s’està treballant de valent per resoldre
els inconvenients i que, en els propers mesos, la situació millorarà . La preocupació i
l’enuig justificats no ens han de dur al pessimisme. Perquè avui s’està invertint com
mai en la millora de les nostres carreteres i autovies, i en la millora del servei
ferroviari, no només per l’arribada del tren d’alta velocitat sinó, molt especialment, en
el servei de rodalies.
Els ciutadans de Catalunya tenen tot el dret a esperar i exigir que els serveis públics
funcionin millor i de manera més eficient. No només a Barcelona i a la seva
conurbació metropolitana, sinó a tot el paÃs.
N’estic segur: Si fem les coses bé -i les farem bé-, és a dir, des del compromÃs, amb
rigor, amb ambició i des del realisme, la Catalunya del futur esdevindrà més
equilibrada i serem més forts.
De tot el que els he parlat, com a president de Catalunya, n’he assumit, en tot
moment la responsabilitat. Com l’han assumida el Govern i tots i cadascun dels
servidors públics. Però aquesta exigència, aquest sentit de la responsabilitat, d’una
manera o altra, l’ha d’assumir tothom, cadascú al nivell que li correspon, a l’empresa,
al comerç, a la universitat, a les escoles, als centres de salut, als serveis públics en
general.
Perquè si com a paÃs abdiquem de la nostra responsabilitat col·lectiva, correm el risc
de perdre la batalla pel futur. És la meva confiança en aquesta responsabilitat
col·lectiva, la que em fa afirmar que no hi ha motius per al defalliment. Al contrari: hi
ha motius per a l’esperança en el nostre futur.
Crec que som més a prop que mai del somni de convertir Catalunya en un paÃs
d’homes i dones lliures que doni les mateixes oportunitats a tothom. Avui podem
tornar a pensar en la Catalunya gran, orgullosa de les seves arrels i de la seva
identitat lingüÃstica i cultural, oberta a noves veus, segura del seu futur. És des
d’aquesta convicció que els he volgut parlar aquesta nit. I és des del convenciment
que Catalunya està en condicions d’esdevenir la pà tria rica i plena que anhelem, que
els convido a participar activament en els actes cÃvics de la nostra Festa Nacional,
demostrant el mà xim respecte per totes les expressions i manifestacions de la nostra
pluralitat
Visca Catalunya! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El President
|
|
per Brams |
11 set 2007
|
Tenim un president
que no ens el mereixem
llegeix el diari Avui, porta barretina,
puja al Pedraforca tot xiulant
La Santa Espina.
De dia és president,
de dia és honorable,
de nit quan no hi ha gent
si li creuen els cables.
I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
no vegis quines orgies
munta el president Pujol.
I cardant pels despatxos,
fent-se palles al balcó,
tots els consellers borratxos
o bé amorrats al piló.
A la Marta la florista
me li fot algun polvet
i ella no aparta la vista
d´aquell lliri sempre dret.
JORDI PUJOL, SEXE, DROGA,
I ROCK´N´ROLL
Amb en Lluís que pren-amfetes
van de tripis fins al cul
i es fan un munt de petes
de marihuana i de ful.
Duran Lleida i Cullell
fan el que en Jordi els mana
no duen coca de forner
duen coca colombiana,
i els veig tan feliços
quan la coca han esnifat
tot corrent pels passadissos
de la Generalitat.
En contra del que semblava
ni sardana ni gregorià
a en Jordi el que li agrada
és el hard-core i l´ska.
En Pujol a la guitarra
amb perruca fins als peus,
Roca tica ka bataka,
Gasòliba fa les veus.
En Maragall d´enveja es mor
des d´allà l´Ajuntament
en sentir-los tocar el rock,
el rock del President. |
|
Re: El President
|
|
per Bocadill de jamó i quès |
11 set 2007
|
Tenim un president
que no ens el mereixem
llegeix la Vanguardia, porta una pantoja,
puja al Acensor tot xiulant
les cançons dels estopa.
De dia és president,
de dia és honorable,
de nit quan no hi ha gent
si li creuen els cables.
I a l'Apol·lo tots els dies
poc després que es pongui el sol
no vegis quines orgies
munta el president Montilla.
I cardant pels despatxos,
fent-se palles al balcó,
tots els consellers borratxos
o bé amorrats al piló.
A la Marta la florista
me li fot algun polvet
i ella no aparta la vista
d´aquell lliri sempre dret.
PRESI MONTI, SEXE, DROGA,
I ROCK´N´ROLL
Amb en Lluís que pren-amfetes
van de tripis fins al cul
i es fan un munt de petes
de marihuana i de ful.
Joan Saura i Carod
fan el que en Monti els mana
no duen coca de forner
duen coca colombiana,
i els veig tan feliços
quan la coca han esnifat
tot corrent pels passadissos
de la Generalitat.
En contra del que semblava
ni sardana ni gregorià
a en Monti el que li agrada
és el hard-core i l´ska.
En Monti a la guitarra
amb perruca fins als peus,
Tura tica ka bataka,
el Castells fa les veus.
L'Artur Mas d´enveja es mor
des d´allà l´Ajuntament
en sentir-los tocar el rock,
el rock del President. |
|
|
