Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Comunicat del PSUC viu: conflicte EUiA Mataró
per PSUC viu Correu-e: psuc ARROBA psuc.org (no verificat!)	09 set 2007
Comunicat oficial de la Secretaria Política
Secretariat del Comitè Executiu del PSUC-Viu Barcelona, 7 de setembre de 2007 El Partit Socialista Unificat de Catalunya (Viu) es veu en la necessitat de sortir públicament al pas de les recents declaracions del Coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles, en relació amb el conflicte suscitat a Mataró arran de les darreres eleccions municipals, declaracions en las què anuncia l’expulsió, de manera totalment irregular i al marge dels procediments estatutaris, de la quasi-totalitat dels membres d’EUiA a Mataró, membres també del nostre Partit. Els motius invocats han estat, d’una banda, el fet que l’organització d’EUiA a Mataró participés a les esmentades eleccions municipals sota l’etiqueta d’Esquerra Unitària, en comptes de fer-ho com a EUiA, amb la qual cosa, òbviament, entrava en competència amb EUiA (i, tal com al senyor Jordi Miralles li agrada de personalitzar, amb “ell mateix�). El segon motiu invocat ha estat el fet que l’organització d’EUiA a Mataró sancionés un dels seus membres que sí va concórrer a les eleccions sota les sigles d’EUiA. Vist així, podria semblar que la postura de Jordi Miralles és raonable. Però, tal com hem informat reiteradament als nostres medis de comunicació, i ha sortit reflectit també en altres medis, els fets són més complexes. L’arrel del problema ha estat la impossibilitat, èticament i políticament parlant, d’arribar a acords electorals entre EUiA i ICV de Mataró, donada la gestió impopular i totalment incompatible amb els valors de l’esquerra (verda o de qualsevol altre color) que va dur a terme l’equip d’ICV a l’ajuntament d’aquesta ciutat durant la passada legislatura municipal. (¿És ecologista i d’esquerres, per exemple, requalificar un edifici d’interès històric ―i reconegut oficialment com a tal― i autoritzar la construcció, al seu lloc, d’un “Corte Inglés�?). Tot això agreujat per l’incompliment sistemàtic, per part d’ICV, dels acords electorals amb EUiA. Donada aquesta situació, l’assemblea d’EUiA de Mataró va acordar, democràticament, no anar novament a les eleccions municipals de maig d’enguany en coalició amb ICV. Va ser, llavors, la direcció nacional d’EUiA qui va ignorar aquest acord d’una assemblea local que, segons els estatuts de l’organització, és sobirana en aquests temes i va prohibir la seva participació electoral amb les sigles d’EUiA. Un cop fet això, i sense discussió prèvia als òrgans col·lectius de decisió, es va presentar una llista d’EUiA en coalició amb ICV on EUiA estava representada per una persona no autoritzada per l’assemblea local, persona que, com és lògic, va ser sancionada per l’organització local. Com és prou conegut, i era previsible, els resultats electorals van ser molt negatius per a tots (amb la conseqüència, entre d’altres, d’una dimissió en cadena dels responsables d’ICV a Mataró, que actualment es troba en mans d’una direcció provisional). Però les responsabilitats polítiques cal buscar-les on realment hi són: en un plantejament oportunista i sense principis per part tant d’ICV com de l’actual direcció d’EUiA, que només es preocupa d’aritmètiques electorals i no de continguts polítics realment oposats a l’actual orientació dretana de la política general i local al nostre país. En allò que respecta especialment a EUiA, és patent l’actitud parcial i tendenciosa de la seva direcció, l’únic criteri de la qual sembla ser la submissió incondicional als interessos d’ICV per tal d’esgarrapar tot el poder institucional que pugui per als partidaris de la seva línia d’actuació. Ho prova, entre altres exemples, el fet que a hores d’ara segueixen sense ser respectats els acords electorals pel que fa a l’assignació de càrrecs entre els membres de la coalició, amb perjudici sempre, no cal dir-ho, dels membres no plenament identificats amb la línia de l’actual direcció. L’actitud inquisitorial de l’equip de Jordi Miralles en el cas de Mataró es fa més escandalosa encara si la comparem amb les posicions que aquest mateix equip ha adoptat en el greu conflicte generat a Esquerra Unida del País Valencià. En efecte, davant d’una escissió promoguda al si d’aquesta organització per persones afins a l’orientació política d’ICV, i que ha comptat amb el recolzament explícit d’aquesta darrera, un membre de l’equip de Jordi Miralles amb càrrec també a Izquierda Unida s’ha pronunciat beatíficament en favor d’una “solució pactada�, en comptes de demanar l’expulsió dels promotors de l’escissió. Tot això forma part, clarament, d’una estratègia promoguda a tres bandes per ICV i per les actuals direccions d’IU i d’EUiA per tal de canviar de soca-rel la natura política d’un projecte que va començar, sota la coordinació de Julio Anguita, volent ser una real ruptura amb la tendència general dels partits d’esquerra europeus, d’una banda, a assumir progressivament els valors socials propis del sistema capitalista i, d’altra banda, a mantenir una relació dirigista amb la seva base social. Per això varem voler instaurar un model d’organització pluralista i participatiu, en el qual els aparells estables rebessin l’empenta dinamitzadora dels moviments socials, convençuts com estàvem, d’altra banda, que al sí dels moviments és on acostumen a sorgir les resistències i forces alternatives al sistema social dominant. Res de tot això podem trobar ara ni a IU ni a EUiA, al menys a les seves respectives instàncies superiors. Considerem legítim, òbviament, que els que estiguin convençuts de la inadequació actual d’aquell projecte intentin d’endegar un altre. El que en cap cas podem acceptar és que això es faci per la via insidiosa de manipular les organitzacions des del seu interior per acabar capgirant-les (com va fer, al seu moment, ICV respecte del PSUC). Dubtem que tant ICV com les actuals direccions d’IU i d’EUiA estiguin encertades en la seva creença que cal enterrar els ideals de transformació social radical i substituir-los per uns altres (difícilment qualificables ja d’“ideals�) consistents en l’administració més o menys honesta (cada cop menys, perquè el sistema ofega) dels afers públics (de l’àmbit dels quals queda exclòs, naturalment, el nucli econòmic de la vida social). En tot cas, no acceptarem de cap manera que aquells que encara creiem en la validesa dels ideals que genèricament podríem anomenar comunistes siguem privats del nostre dret a lluitar per ells amb totes les conseqüències.
Mira també: http://publicacions.psuc.org/dossiers/comofi070907cat.pdf http://www.psuc.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more