|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Molt secret, document de Toni Gonzàlez, Consell holandès de Cultura
|
|
|
per a-nova |
08 set 2007
|
|
Descripció general del model |
Com a norma general, es pot dir que el govern holandès no pren cap decisió
referent a les arts i a la cultura sense consultar abans "comitès d'experts"
independents. L'estructura d'aquests "comitès" està articulada en dos tipus
d'organitzacions: el "Raad voor Cultuur" (www.cultuur.nl) o "Consell de la
Cultura"1, de tipus consultiu, i els "Fons Culturals" de tipus executiu.
Aquesta pràctica la justifica el govern a partir de l'aplicació de dos principis
bàsics que fa seus:
El govern s'ha d'ocupar dels grans principis de política general
El govern ha d'abstenir-se de fer judicis de valor en les àrees culturals i
artístiques
Per aquestes raons, l'any 1995 va fundar l'actual "Raad voor Cultuur" amb la
intenció que l'assessorés en tots els temes referents a les polítiques culturals i
en l'assignació de recursos a les organitzacions culturals del país. Aquest
"Consell" va ser el resultat de la fusió de l'antic "Consell de les Arts" (creat l'any
1947), el "Consell del Patrimoni", el "Consell de la Comunicació" ("Mediaraad") i
el "Consell Assessor de les Biblioteques i Serveis d'Informació".
Per tenir una visió completa de la relació entre l'Administració pública i les
organitzacions culturals, als dos principis anteriors, cal afegir-n'hi un tercer:
En l'àmbit de les polítiques culturals governamentals, s'estableix
l'objectiu prioritari de mantenir la política cultural a distància ("at arm's
lenght") de la seva implementació
Per aquesta raó té molt sentit que hi hagi a Holanda unes 450 organitzacions
artístiques i culturals avaluades pel "Raad voor Cultuur" i que reben subsidis
regulats per convenis quadriennals. Aquestes organitzacions independents
sense afany de lucre són les encarregades d'executar la cultura pública a
Holanda.
A més dels ajuts plurianuals a les organitzacions culturals, un nombre molt
elevat d'ajuts puntuals a projectes i a artistes individuals són concedits per fons
gestionats per fundacions independents, en les quals no hi ha cap intervenció
directa del govern respecte a les decisions preses en matèria d'ajuts.
Així, el model holandès es caracteritza per tenir un funcionament dual. D'una
banda, el govern concedeix directament els fons a la cultura en la modalitat de
1 En tots els documents que produeixen en anglès es tradueix "Raad voor Cultuur" com "Arts
Council". Aquest fet és a causa del fet que adopten el nom del model internacional, encara que
"Raad voor Cultuur" significa "Consell de la Cultura" i té també competències en patrimoni,
museus, biblioteques, etc.
5
convenis quadriennals assessorat pel "Raad voor Cultuur" i, de l'altra, 13
fundacions independents de caràcter semipúblic són les encarregades
d'atorgar fons a projectes artístics i culturals, i a artistes individuals.
D'aquesta manera, es pot considerar el model holandès com un punt mitjà
entre el sistema de finançament de la cultura anglosaxó, basat en el principi
d'"arm's lenght" (distanciament), i el model on els governs decideixen i
executen la política de provisió de fons per a les organitzacions artístiques i
culturals.
Cal dir que actualment el sistema està en procés de canvi i preveuen excloure
del sistema d'avaluació quadriennal del "Raad" les grans estructures cultural
del país i, a la vegada, traspassar les avaluacions a organitzacions culturals
més petites cap als "Fons Culturals" (vegeu capítol final).
6
2. Els plans quadriennals de cultura del govern
holandès
El govern holandès té l'obligació de presentar al Parlament de l'Estat un pla
quadriennal de cultura en un procés que s'anomena "Cultuurnota"
(www.cultuurnota.nl). La "Cultuurnota" revisa cada quatre anys la política
cultural del govern i, paral·lelament, revisa i concedeix els ajuts a les
organitzacions culturals per a aquest període.
El procés d'elaboració de la "Cultuurnota" és el següent:
1. El "Consell de Cultura" realitza un primer informe (pre-advice) de
recomanacions generals per a la política cultural del període
quadriennal. Aquest informe és lliurat al Ministeri de Cultura
2. Sobre la base d'aquestes recomanacions el Ministeri redacta el
document de "Política cultural" que lliura al Parlament per al seu
coneixement i debat
3. Una vegada debatut el document i sobre la base d'aquestes línies
generals de política cultural, el govern obre el període de presentació de
sol·licituds de subvencions a les organitzacions culturals. A aquesta
convocatòria s'acullen totes les organitzacions culturals d'Holanda, de
tots els sectors i de totes les àrees d'activitat: companyies artístiques,
fons de cultura, organitzacions de suport, etc.
4. El Ministeri recull totes les sol·licituds i una vegada han passat una
primera selecció de caire tècnic i legal, lliura tota la documentació al
"Raad voor Cultuur" per fer l'avaluació de les organitzacions i recomanar
un nou marc de suport financer
5. Una vegada el "Consell de Cultura" ha fet les seves recomanacions les
lliura al Ministeri. Aquest té la darrera paraula i hi pot fer les
modificacions que cregui convenients. Tot seguit les lliura al Parlament
per a la seva discussió on es fan correccions. Una vegada torna al
Ministeri es pot considerar que comença el període quadriennal
Si es té en compte que el proper període quadriennal serà de l'any 2009 al
2012, el procés d'elaboració de la "Cutuurnota" tindrà lloc l'any 2007 i 2008
segons el calendari aproximat següent:
En aquest informe s'ha optat per utilitzar el nom de "Ministeri de Cultura" encara que en
realitat es tracta del "Ministeri d'Educació, Cultura i Ciència".
Abril de 2007: Lliurament del document de política general (pre-advice)
al ministre de Cultura
Juliol de 2007: Lliurament i discussió del document de política general
del govern al Parlament
Setembre de 2007: Publicació de les bases i obertura del període de
sol·licituds d'ajuts quadriennals
Febrer de 2008: Tancament del període de sol·licituds de subvencions
Maig de 2008: Recomanacions del "Raad" al govern sobre els ajuts
Setembre de 2008: Lliurament de les decisions del govern sobre
subvencions al Parlament
Gener de 2009: Inici període quadriennal
Segons manifesten la majoria de persones entrevistades, el Ministeri
pràcticament mai ha rebutjat les recomanacions positives fetes pel "Raad". Tot i
això, és habitual que aprovi sol·licituds que han tingut recomanacions negatives
(de companyies o organitzacions situades en un segment mitjà de qualitat, mai
en el cas de companyies de mala qualitat). Aquest fet el justifica el govern per
la necessitat de complir objectius que no són purament artístics sinó
instrumentals com ara la diversitat cultural, la cohesió social, etc. Cal dir que les
recomanacions que fa el "Consell de Cultura" es basen només en criteris de
qualitat i de diversitat artística.
Qualsevol organització que quedi insatisfeta amb els resultats del procés pot
interposar una demanda als jutjats. Els jutges poden revocar les decisions del
Ministeri si es demostra que el procés s'ha dut a terme sense garanties de
transparència, igualtat d'oportunitats o no s'han donat les raons adequades. Al
període anterior es van emprendre cent accions legals contra les decisions del
govern.
En aquest procés de presentacions de sol·licituds de subvencions, avaluació
dels projectes i recomanacions del "Raad", i concessió de fons pel Ministeri, hi
participen també els "Fons Culturals". Aquests suporten quadriennalment el
mateix procés que totes les organitzacions culturals per a l'obtenció dels seus
recursos per operar i concedir ajuts. D'aquesta manera, es produeix la
paradoxa que els fons són avaluats per un "Consell" consultiu i ells mateixos
són independents i executius a l'hora d'atorgar els seus ajuts (però això està
canviant com es veurà més endavant).
3. El Consell Holandès de Cultura – "Raad voor
Cultuur"
El "Raad voor Cultuur" és l'organisme assessor de l'Estat holandès en matèria
de política cultural i d'assignació de recursos plurianuals del Ministeri de
Cultura. A més d'assessorar prescriptivament cada quatre anys el govern, duu
a terme un seguiment continuat del nivell de compliment dels projectes de les
organitzacions als quals el Ministeri assigna recursos.
El "Consell de les Arts" és una de les 14 organitzacions assessores del govern
per dissenyar les seves polítiques. L'Estat holandès disposa de "consells
assessors" en diferents àrees de l'acció pública com ara la sanitat, l'educació,
la política internacional, el medi ambient, el transport, etc. Aquests estan
regulats per llei i són considerats com els "Think Tank" de les diferents àrees
de l'acció pública. El "Consell de la Cultura" té la particularitat, respecte dels
altres, d'avaluar i recomanar sobre subvencions a les organitzacions, cosa que
no fan els altres.
3.1. Estructura del "Consell de Cultura"
3.1.1. El "Consell" i els "consellers"
La responsabilitat última de les decisions del "Raad voor Cultuur" recau en els
"consellers", els quals formen el pròpiament dit "Consell". En l'actualitat el
"Consell" està format per 9 persones encara que els Estatuts contemplen que
el nombre màxim de consellers és de 15.
El nombre de membres del "Consell" s'ha anat reduint progressivament des de
l'any de la seva fundació.
Any Membres del "Consell" del "Raad voor
Cultuur"
1995 (fundació) 25 membres
2002 19 membres
2005 (reforma dels Estatuts) 15 membres (nombre màxim)
Actualment 9 membres
Segons afirmen les persones entrevistades, la raó d'aquesta reducció és a
causa del fet que cada vegada més s'ha volgut evitar l'impacte que la
representació sectorial pot tenir en la composició del "Consell". Així, si l'any
1995 es va fundar el "Raad" conseqüència de la fusió del "Consell de les Arts",
el dels Mitjans de Comunicació, del Patrimoni i el de les Biblioteques, es va
considerar que hi havia d'haver representació de totes aquestes àrees de la
9
cultura. Per aquesta raó, per encabir-hi a tothom, el primer va tenir 25
membres.
En el decurs dels anys s'ha constatat la necessitat pràctica de reduir els
membres del "Consell" en la línia de reforçar el paper independent i no
representatiu de les persones que l'integren. D'aquesta manera, s'ha arribat
avui a un "Consell" de 9 membres.
El perfil dels consellers és el de persones reconegudes professionalment en el
món de la cultura, però sense cap vinculació directa amb organitzacions
artístiques i culturals que reben subvenció del Ministeri. No es demana que els
consellers siguin experts en alguna de les disciplines artístiques (a diferència
dels "comitès d'avaluació") encara que es busca una heterogeneïtat entre els
seus membres de manera que hi hagi experts en lleis, finances, crítics,
expolítics, humanistes, etc. Actualment els membres del "Consell" del "Raad"
són: un advocat (presidenta), dos artistes (escriptor i director de cinema), un
antic polític, dos professors universitaris i un periodista/crític. Hi ha dues
vacants per cobrir.
Es valora el caràcter independent i no representatiu dels seus membres.
Segons comenta el director del "Raad voor Cultuur" els consellers decideixen
sobre la base dels seus principis i no per la seva representativitat.3
En aquest sentit, no poden ser membres del "Consell":
Membres de "consells d'Administració" (boards) d'organitzacions
que reben ajuts del govern (actualment aquest fet està canviant
en la línia d'una major permissivitat)
Directors o personal assalariat d'organitzacions que reben ajuts
del "Raad"
Polítics en actiu
Funcionaris de l'Estat
Són contundents en afirmar que qualsevol persona que pugui plantejar conflicte
d'interessos no pot ser membre del "Consell".
Els membres dels consells són nomenats per la "Corona" cosa que fa efectiva
el "Consell de Ministres". El procés de selecció dels nous membres del
"Consell" és el següent:
1. El Ministeri de Cultura publica als mitjans de comunicació la sol·licitud de
propostes per a les places vacants del "Consell"
3 Cal assenyalar el valor de l'individualisme protestant que impregna la representativitat de les
persones en l'àrea cultural anglosaxona i que és la base del funcionament dels "boards" de les
organitzacions culturals sense afany de lucre.
10
2. Un "Comitè de Selecció" format per 4-5 persones independents
designats pel Ministeri revisa les persones que s'han presentat en el
termini legal
3. Si el "Comitè de Selecció" no troba la persona adequada entre les
presentades en la convocatòria pública pot demanar directament a
persones concretes que hi presentin la seva candidatura
4. El "Comitè de Selecció" proposa un candidat al Ministeri i aquest fa el
nomenament
Cal dir, segons manifesten les persones entrevistades, que el més habitual és
no seleccionar cap persona presentada a la convocatòria pública als mitjans de
comunicació i que es faci la tria a partir dels criteris del "Comitè".
Els membres del "Consell" tenen una remuneració (allowance) estipulada en:
Consellers 1.200 €/mes Equivalent a 3 dies de treball al mes
President 8.000 €/mes Equivalent a 3 dies de treball a la
setmana
Els membres del "Consell" es reuneixen entre 10 i 11 vegades l'any. Es
considera que el temps que no estan reunits realitzen tasques de
documentació, informació o representació.
3.1.2. Estructura executiva i "comitès"
L'estructura executiva i d'assessorament del "Raad voor Cultuur" està formada
pel "Secretariat" i els "comitès". El primer és l'estructura de personal pròpia de
l'organització i la segona és l'estructura de pressa de decisions sobre els ajuts i
les recomanacions en política cultural.
Al "Raad", hi treballen 35 persones, de les quals 24 són tècnics i 11 són
personal administratiu. Tot el personal són funcionaris de l'Estat adscrits al
Ministeri de Cultura. La persona al càrrec de la direcció és el "Secretari
General". Els 24 tècnics actuen també com a secretaris dels diferents
"comitès".
El director del "Raad" és nomenat pel "Consell" i ha de tenir l'aprovació del
Ministeri.
Els "comitès" són els encarregats de dur a terme les anàlisis i les valoracions
de les organitzacions culturals i les polítiques culturals. Els "comitès" actuen pel
principi conegut com a "peer evaluation" (revisió per col·legues o pars4).
4 La traducció de "peer evaluation" al català no està molt clara així que seguirem utilitzant la
paraula utilitzada internacionalment.
11
"Peer evaluation" fa referència a l'avaluació o revisió d'un treball o projecte d'un
professional per altres professionals experts del mateix sector (peers o
col·legues). Aquest principi, àmpliament utilitzat en l'avaluació de treballs
científics, es considera el sistema principal de jutjar sol·licituds de subvenció en
les organitzacions culturals que funcionen pel principi d'"arm's lenght".
El "Raad" està organitzat en "comitès" que corresponen a les competències
culturals i artístiques, però també n'hi ha d'altres de tipus "horitzontal".
Actualment els "comitès" són els següents:
Arts visuals i disseny Teatre
Dansa Música
Cinema Literatura
Arquitectura i monuments Arts amateurs i educació
Museus Arxius
Arqueologia Mitjans de comunicació
Biblioteques Política cultural internacional
Política intercultural E-cultura
Els "comitès" estan formats per 4-5 membres; persones independents, expertes
en les disciplines anteriors. A diferència dels consellers, aquests poden formar
part d'organitzacions artístiques i culturals.
En aquest sentit, no hi ha restricció a la participació de professionals de les arts
i la cultura. Però si una persona membre dels "comitès" presenta un conflicte
d'interessos en avaluar una organització, aquesta persona s'absté de participar
en l'avaluació tot absentant-se de la sala on hi ha reunit el "Comitè". Els
membres dels "comitès", en el moment de la seva incorporació, estan obligats
a fer una declaració de les organitzacions amb les quals mantenen algun tipus
de vincle de manera que, quan una d'aquestes organitzacions s'ha d'avaluar, el
membre del "Comitè" surt de la sala.
Les recomanacions dels "comitès" i els noms dels seus membres es fan públics
i accessibles a tothom, per la qual cosa es publiquen en paper i a Internet. Per
evitar que els membres dels "comitès" puguin sofrir danys en la seva carrera
professional per alguna organització que rep una valoració negativa, els
membres dels "comitès" poden optar per renunciar a participar en una
avaluació i aquest fet queda registrat en el document de valoració de
l'organització.
Actualment el nombre total de persones que participen als "comitès" del "Raad"
són 65 persones.
La selecció de membres dels "comitès" es duu a terme pel Ministeri a proposta
del "Consell" del "Raad voor Cultuur".
Els membres dels "comitès" cobren del Ministeri de Cultura una bestreta
(allowance) de 200 € i el president del "Comitè" 260 € per reunió.
12
3.2. Competències sobre sectors i organitzacions
Tot fent una ullada a la llista dels "comitès" es pot veure que el "Raad voor
Cultuur" té competència a tots els àmbits de l'acció cultural.
D'una banda, hi estan integrades totes les disciplines creatives: arts
visuals, arts escèniques, música i òpera, literatura, disseny, arquitectura,
cinema i "arts amateurs" (popular i tradicional)
De l'altra, també decideix sobre els ajuts a les organitzacions dels
sectors de la comunicació, la conservació del patrimoni, museus, arxius,
biblioteques i "arts i educació" (no educació de les arts)
Cal matisar aquest ventall tan ampli de competències sobre els sectors
culturals. Tot i que les competències del Ministeri de Cultura en matèria cultural
són molt àmplies i du la veu cantant en el disseny de les polítiques culturals, en
termes de finançament es fa càrrec d'un terç de la despesa pública total en
cultura.
Els ajuntaments i les províncies gasten al voltant dels dos terços de la despesa
nacional en cultura (els ajuntaments el 62%). Aquests són competents en la
presentació i l'exhibició de la cultura. Per tant, la gran majoria dels equipaments
culturals com ara teatres, museus, biblioteques, arxius i monuments depenen
econòmicament dels municipis i no del govern. Breument, els municipis es fan
càrrec dels "continents" i el govern central dels "continguts". En relació amb
museus, biblioteques, monuments o teatres, en general, el govern central
només hi dedica petites partides per a projectes específics per al seu
desenvolupament.
Així, el govern central es fa càrrec de:
Suport a la creació artística. Inclou: companyies, orquestres, centres de
creació i producció, centres de recerca artística, festivals, etc.
Organitzacions de suport i desenvolupament dels sectors culturals i
artístics. Aquestes organitzacions inclouen, els fons de finançament de
projectes artístics i culturals, associacions dels sectors, organitzacions
de desenvolupament, centres de formació, centres d'informació i
recerca, projecció internacional, suport a la distribució, etc.
També es fa càrrec de grans espais de centralitat estratègica com la
"Biblioteca Nacional", el "Servei Nacional d'Arqueologia", els museus
més importants i gairebé tots els centres d'educació superior com ara els
conservatoris
13
3.3. Activitats i seguiment dels projectes
El darrer període (2004-2008), el "Raad voor Cultuur" va donar consell sobre
850 sol·licituds de subvenció de les quals va valorar positivament unes 450.
A més de les recomanacions en política cultural preceptives per la
"Cultuurnota" i les avaluacions d'organitzacions i concessió d'ajuts, el "Raad
voor Cultuur" realitza estudis sobre temes concrets de la cultura i les polítiques
culturals de cara a orientar el govern en temes nous de la política cultural.
Aquests estudis són lliurats al Ministeri i també en fa difusió pública.
En els darrers anys, per iniciativa del "Consell de les Arts", s'han dut a terme
estudis de temes diversos com ara: art i educació, futur dels mitjans de
comunicació públics, patrimoni immobilitzat de la Segona Guerra Mundial, futur
dels museus, E-cultura, etc.
L'activitat d'avaluació d'organitzacions culturals no acaba en el moment de
lliurar la valoració cada quatre anys al Ministeri de Cultura. El "Raad" fa un
seguiment de les seves activitats durant tot el període.
Per al sector de les arts escèniques compta amb 24 persones externes a
l'entitat que són els seus "ulls i orelles". Aquestes persones, especialistes en
les diferents disciplines, assisteixen a les representacions o concerts dels grups
als quals es fa el seguiment. Posteriorment, lliuren un informe (track record)
que passa a l'expedient del grup.
A més, cada tercer i quart any del període, l'organització subvencionada manté
una reunió amb el "Comitè" encarregat d'avaluar-la on es fa un repàs de la
feina duta a terme i si aquesta s'ajusta als objectius que es van determinar en
la sol·licitud.
A diferència dels "Fons Culturals", el "Raad" no duu a terme accions de
projecció internacional. El "Consell" s'encarrega d'avaluar les organitzacions de
suport que tenen aquesta funció, però, per ell mateix, no fa aquesta activitat.
3.4. Pressupost i finançament
El "Raad voor Cultuur" fa recomanacions sobre subvencions a les
organitzacions culturals pel valor total, l'any 2005, de 764 M€, dels quals 81 M€
són distribuïts a projectes i artistes individuals mitjançant els "Fons Culturals".
Valor dels fons a la cultura assessorats pel "Raad" 764 M€
Valor dels fons distribuïts pels "Fons Culturals"
(inclosos a la partida anterior)
81 M€
Pressupost estructura del "Raad" 3,4 M€
14
El "Raad" no gestiona altres fons que no siguin els del Ministeri de Cultura i
disposa per al seu funcionament d'un pressupost de 3,4 M€.
3.5. Ubicació i estructura territorial
El "Raad" disposa d'una única seu a la ciutat de la Haia, capital administrativa
de l'Estat, i no té oficines regionals ni altres delegacions fora de la seu central.
I
gualment, els "Fons Culturals" disposen d'una única oficina central a la Haia o
Amsterdam o Rotterdam, sense delegacions a d'altres ciutats o províncies del
país.
3.6. Relació amb les organitzacions representatives dels
sectors de la cultura
Encara que històricament hi havia una vinculació més estreta amb les
organitzacions representatives dels sectors culturals, actualment no hi ha cap
tipus de relació institucionalitzada ni de participació en comissions o "comitès".
Des del "Raad voor Cultuur" manifesten que el funcionament ha evolucionat
gradualment cap a una menor presència de persones representatives dels
sectors i una major presència de persones a títol individual (experts dels
"comitès" i membres del "Consell") sense cap tipus de representativitat sobre
cap grup artístic, social o polític.
Això sí, sovint organitzen reunions temàtiques a les quals conviden les
organitzacions representatives dels sectors, encara que ho fan de manera
puntual i sense cap tipus d'obligació marcada pels Estatuts.
15
4. Els Fons de Cultura
La segona pota en què se sustenta el model holandès de concessió d'ajuts a la
cultura són els "Fons Culturals". Aquests són tota una sèrie de fundacions
semipúbliques que tenen la funció de concedir ajuts a projectes de creació,
projectes culturals i a artistes individuals.
Els "Fons Culturals" tenen un funcionament independent del Ministeri i del
"Consell de les Arts". A diferència del "Consell de les Arts", aquests fons es
basen en el principi d'"arm's lenght" pel qual tenen capacitat executiva en la
concessió d'ajuts a projectes i a artistes. La relació de dependència amb el
Ministeri és la següent:
El "Consell de les Arts" fa les seves recomanacions respecte del
pressupost assignat com ho fa amb la resta d'organitzacions culturals en
conveni quadriennal
Reben l'assignació pressupostària anual acordada per al període
quadriennal
Els membres dels "consells" de les fundacions són nomenats pel
Ministeri
El Ministeri determina els criteris generals de la política dels fons (per
exemple, actualment imposa quotes de manera que en el termini de cinc
anys, el 50% dels ajuts a artistes individuals ha d'anar dirigit a artistes
que provenen de cultures no holandeses o immigrants)
Els "Fons Culturals" van començar a aparèixer a la segona meitat dels anys
vuitanta. L'estructura legal dels fons és d'organitzacions privades sense afany
de lucre i responen al dret públic.
Els fons concedeixen ajuts a artistes individuals per realitzar treballs creatius o
de recerca i a projectes concrets d'organitzacions culturals. La decisió i la
quantia dels ajuts concedits depèn exclusivament de la direcció i del "Consell"
del fons, els quals demanen l'assessorament d'experts del sector tot aplicant
els principis de "peer evaluation" (avaluació dels iguals).
En l'actualitat hi ha a Holanda els "Fons Culturals" següents:
Fons de Literatura (Fonds voor de Letteren) (1969)
(http://www.fondsvoordeletteren.nl)
Fons de Música Creativa (Fonds voor de Scheppende Toonkunst) (1982)
(www.fondsscheppendetoonkunst.nl)
16
Fons d'Arts Visuals, Disseny i Arquitectura – Fons BKVB (Fonds voor
Beeldende Kunsten, Vormgeving en Bouwkunst) (1987)
(www.fondsbkvb.nl)
Fons per a la Producció i la Traducció de la Literatura Neerlandesa
(Nederlands Literair Produktie- en Vertalingen Fonds: NLPVF) (1991)
(www.nlpvf.nl)
Fundació Mondriaan per a la presentació d'obra artística d'arts visuals,
disseny i arquitectura (Mondriaan Stichting) (1993)
(www.mondriaanfoundation.nl)
Fons per a la Promoció de l'Arquitectura (Stimuleringsfonds voor
Architectuur) (1993) (www.archfonds.nl)
Fons del Cinema (Nederlands Fonds voor de Film: NFF) (1993)
(www.filmfund.nl)
Fons per a Biblioteques d'Invidents (Fonds voor het Bibliotheekwerk voor
Blinden en Slechtzienden) (1995)
Fons per a la Programació d'Arts Escèniques i Màrqueting (Fonds voor
Podiumprogrammering en Marketing: FPPM) (2002) (www.fppm.nl)
Fons per a les Arts Amateurs i les Arts Escèniques (Fonds voor
Amateurkunst en Podiumkunsten) (2002) (www.fapk.nl)
Els tres fons següents tenen regulat el seu funcionament per una llei diferent a
la dels "Fons Culturals":
Fons de la Premsa (Bedrijfsfonds voor de Pers) (1974)
(www.bedrijfsfondspers.nl)
Fons de Promoció de la Ràdio i Televisió (Stimuleringsfonds
Nederlandse Culturele Omroepprodukties) (1988)
(www.stimuleringsfonds.nl)
Fons per a Projectes Especials de Premsa (Stichting Fonds Bijzondere
Journalistieke Projecten) (1990) (www.fondsbjp.nl)
La majoria de fons tenen funcionaments molt similars de manera que en farem
una petita introducció a tres, amb els quals hem tingut entrevistes.
17
5. Fons per les Arts Amateurs5 i les Arts Escèniques
Aquest és un fons en procés de transformació (vegeu final de l'informe). Va ser
fundat l'any 1992 pel Ministeri de Cultura que va desprendre's de les
competències en ajuts a projectes d'arts escèniques tot, segons diuen,
"privatitzant-los".
L'estructura és molt similar a la del "Raad". Un "Consell" format per set
membres és el responsable últim de les decisions del Fons.
A diferència del "Consell de les Arts" i dels altres fons, aquest té un "Consell
Assessor" format pels presidents dels "comitès" i d'altres persones. El "Consell
Assessor" fa recomanacions al "Consell" del Fons sobre temes generals de la
seva política.
El procés de pressa de decisions sobre la concessió d'ajuts el realitzen els
"comitès". En l'actualitat hi ha 11 "comitès" corresponents als diferents àmbits
en què actuen. Els "comitès" estan formats per un president i 5 membres, tots
ells experts dels diferents subsectors en consideració. Els "comitès"
assessoren el "Consell" en la pressa de decisions encara que aquest delega en
el director del Fons la decisió final. El principi d'avaluació es basa en la "peer
evaluation".
5.1. Competències i activitats
En matèries relacionades amb la creació amateur:
Dansa Música i Música-Teatre (òpera, etc.)
Teatre Literatura
Audiovisual Arts visuals i nous mitjans de
comunicació
En arts escèniques:
Dansa Teatre Música i Música-Teatre
(òpera, etc.)
5.2. Perfil dels consellers
5 A Holanda inclouen en la denominació amateur el que a Catalunya entra dintre de "popular i
tradicional" i al Regne Unit "community arts".
18
Els membres del "Consell", de manera semblant al "Raad", han de ser
persones independents sense cap càrrec en organitzacions susceptibles de ser
subvencionades. Són nomenats pel Ministeri a proposta del mateix "Consell".
El director del Fons és nomenat pel "Consell del Fons" i ha de tenir l'aprovació
del Ministeri.
Els membres dels "comitès" són professionals en actiu, experts en una
determinada àrea de les arts escèniques. En cas de produir-se un conflicte
d'interessos, aquests membres no participen en la deliberació del projecte que
presenta el conflicte.
Els membres del "Comitè d'Assessorament" són nomenats pel director del Fons
per delegació del seu "Consell".
Els membres del "Consell" del Fons reben una remuneració per reunió de 200
€.
5.3. Pressupost
El pressupost anual del Fons és de 16 M€
El Fons concedeix ajuts per valor de 14 M€ anuals
L'origen dels recursos són del Ministeri de Cultura a excepció de 0,8 M€ per a
projectes internacionals atorgats pel Ministeri d'Exteriors.
5.4. Línies d'ajuts
Els ajuts que concedeixen estan únicament destinats a projectes de creació en
el camp de les arts escèniques professionals (teatre, música i dansa) i les arts
amateurs (teatre, música, dansa, arts visuals i audiovisual).
Complementari a aquest Fons, n'hi ha un altre dedicat a la distribució i a la
creació de públic (Fons per a la Programació d'Arts Escèniques i Màrqueting).
Al novembre d'aquest any aquests dos fons es fusionaran.
Hi ha establerts quatre programes d'ajuts:
Arts amateurs: dirigits a cobrir les despeses de les activitats artístiques
d'artistes, grups i clubs amateurs.
Producció i recerca: dirigit a artistes individuals professionals, institucions
culturals i productors per cobrir les despeses de producció i recerca.
Beques i estipendis: dirigits a joves artistes que han aconseguit les més altes
qualificacions a les acadèmies d'art i a professionals en actiu. Aquest programa
és per a cursos d'especialització o estades internacionals. També es
19
concedeixen estipendis per a períodes de reflexió, exploració i reorientació de
les carreres de professionals ja consolidats.
Programa internacional: dirigit a artistes que volen desenvolupar projectes
internacionals d'exhibició o producció. El programa internacional està dividit en
quatre subapartats: art amateur, gires internacionals d'artistes o grups
professionals, projectes de col·laboració internacional i festivals internacionals a
l'interior d'Holanda.
20
6. Fons de les Arts Visuals, Disseny i Arquitectura –
FONS BKVB
Aquest Fons va ser fundat l'any 1988 a iniciativa del Ministeri de Cultura.
El funcionament i l'estructura és molt similar al Fons de les Arts Escèniques
amb petites diferències.
6.1. Competències i activitats
El Fons concedeix ajuts a artistes individuals per a la creació, recerca i estudi
en arts visuals, disseny i arquitectura.
A més dels diferents programes d'ajuts, el Fons duu a terme activitats o
"programes pilot" per desenvolupar una àrea concreta de la creació artística.
Aquests programes pilot poden ser encàrrecs concrets a artistes per realitzar
una obra, la realització d'una plataforma de difusió (com és el cas de la
plataforma de la moda), estudis o publicacions.
6.2. Programes d'ajuts
El Fons BKVB ofereix un ampli ventall de programes d'ajuts per a artistes.
Estan dividits en dos grans grups: ajuts bàsics i ajuts incentius. Els primers
tenen per objectiu que els artistes puguin mantenir un nivell bàsic de pràctica
professional i els segons van dirigits a incentivar la creació contemporània.
Els ajuts bàsics són els següents:
Estipendis bàsics: contribució a mantenir un nivell de vida bàsica per a
l'artista o cobrir les despeses professionals
Ajuts de producció: Contribució per a les despeses bàsiques de
producció (lloguer de l'estudi, viatge de treball, material de promoció,
etc.)
Al nivell d'incentius hi ha les línies següents:
Estipendis per començar: contribució per iniciar o desenvolupar la
carrera professional
Ajuts a projectes: per a la realització d'un projecte de creació o recerca
Ajuts de treball: per a professionals amb experiència que vulguin
concentrar-se durant un període de temps (màxim un any) en un treball
concret de reflexió, recerca o reorientació de la carrera
21
Ajuts per a inversions
Ajuts a publicacions
Ajuts a la pràctica: contribució a les despeses professionals de
dissenyadors i arquitectes
A més hi ha dues línies més d'ajuts, una dirigida a crítics, teòrics i estudiosos
per a recerca, publicació o simposis, entre d'altres. Una altra línia d'ajuts va
dirigida a artistes per dur a terme estades en residència a l'estranger.
6.3. Estructura del Fons
Com tots els "Fons de Cultura", el Fons BKVB està dirigit per un "Consell",
format per 6 persones nomenades pel Ministeri de Cultura a proposta del
mateix Fons. El Ministeri pot rebutjar alguna persona proposada del "Consell"
del Fons, però segons afirmen, això no s'ha produït mai. En les quatre reunions
que es duen a terme a l'any, el "Consell" aprova els comptes i les grans línies
de la política general.
El director (actualment directora) del Fons és aprovat pel Ministeri a proposta
del "Consell" del Fons.
El Fons BKVB té ocupades 19 persones, la majoria a temps parcial.
El sistema d'assessorament sobre la concessió dels ajuts està format per 23
"comitès", anomenats "grups de treball", que funcionen sota el principi de "peer
evaluation". Cada grup està format per cinc persones professionals experts de
les diferents àrees en què el grup té assignada la competència. En total
l'estructura d'experts assessors del Fons BKVB és d'uns 100 professionals.
Qui decideix sobre la concessió dels ajuts és la directora del Fons per
delegació del "Consell", a partir de les recomanacions dels "comitès". Les
decisions concretes dels ajuts no han de ser aprovades pel Ministeri.
El perfil dels membres dels grups de treball és de professionals del sector:
artistes, crítics, comissaris, etc. amb coneixements generals del sector i
especialitzats en una branca específica. El Fons busca en la selecció dels
membres abastar la major diversitat possible de perfils professionals del sector.
Els membres dels grups no poden demanar ajuts durant el temps que dura la
seva vinculació al Fons. La vinculació al Fons és per períodes de dos anys
renovables tres vegades.
Els honoraris dels membres dels grups de treball és de 250 € per reunió.
22
6.4. Pressupost
El pressupost del Fons és de 20 M€ l'any, dels quals 1,6 M€ està dedicat al
manteniment de l'estructura i la resta per a ajuts i activitats.
El pressupost és aprovat i concedit pel Ministeri de Cultura per un període de
quatre anys, després d'haver passat l'avaluació del "Raad voor Cultuur".
6.5. Relacions amb les associacions del sector
En aquest moment no hi ha cap relació institucional amb les associacions del
sector. Segons comenten, les associacions estan perdent força i si fa deu anys
hi havia un "Consell" representatiu en el qual participaven les associacions del
sector ara aquest model ja no funciona. Tampoc no hi ha establerts contactes
regulars.
23
7. Fundació Mondriaan
L'objectiu principal de la Fundació Mondriaan és ampliar l'interès i la demanda
de les arts visuals, el disseny i el patrimoni artístic holandès a l'interior
d'Holanda i a l'estranger. La Fundació Mondriaan contempla disciplines
artístiques similars al Fons BKVB, però diferents funcions. Si aquest darrer
s'ocupa del suport a la creació en arts visuals, disseny i arquitectura, la
Mondriaan és responsable de la presentació, la distribució i l'adquisició de
l'obra artística.
7.1. Competències i activitats
Fundada l'any 1994 pel Ministeri de Cultura, la Fundació Mondriaan concedeix
ajuts a organitzacions culturals per a la realització d'exposicions, la presentació
d'obres artístiques, iniciatives de projecció internacional, compra d'obres
artístiques, organització d'esdeveniments, publicacions, etc.
A més de la concessió de subvencions, realitza activitats per iniciativa pròpia
com poden ser les relacionades a la projecció internacional de l'art holandès o
la coordinació de la presència holandesa a la Biennal de Venècia, entre
d'altres.
Reben al voltant de 1.500 sol·licituds d'ajuts l'any, de les quals concedeixen
prop de 600.
A diferència d'altres fons, la Mondriaan concedeix ajuts per a projectes a dos i
fins a tres anys.
7.2. Pressupost
La Fundació Mondriaan està dotada d'un pressupost del Ministeri de Cultura de
20 M€ l'any, dels quals 1,4 M€ són per a despeses d'estructura.
7.3. Estructura
I
gual que els altres fons, la Mondriaan té un "Consell" de sis persones
independents no vinculades directament als sectors culturals, anomenat pel
Ministeri a proposta del mateix "Consell".
El "Consell" anomena el director de la Fundació que té responsabilitat completa
sobre les decisions de la Fundació per delegació del "Consell".
24
També hi ha una sèrie de "comitès d'experts" que assessoren la direcció pel
principi de "peer evaluation". Els membres dels "comitès d'experts" són
seleccionats per períodes d'un any, renovables dues vegades.
25
8. Debats actuals per millorar el model
La majoria de persones entrevistades consideren que el model holandès és bo.
Valoren molt positivament el sistema mixt de pressa de decisions sobre ajuts a
la cultura. Tot i que l'opinió generalitzada és que la política ha d'estar separada
de la gestió de la cultura, hi ha persones que defensen el model holandès en
considerar que amb el principi "arm's lenght" es corre el perill que els polítics es
desvinculin de la cultura i que, d'aquesta manera, no apostin per al seu
finançament. El fet que la política s'ocupa de les grans infraestructures culturals
és valorat com un mal menor a assumir, a canvi de mantenir una classe política
no desvinculada de la política cultural.
Tot i això, és clar que els elements claus del model holandès depenen de les
decisions del Ministeri, encara que sempre està assessorat per experts dels
sectors culturals. D'altra banda, cal afegir que el govern holandès no gestiona
directament cap organització cultural sinó que proveeix fons per al seu
funcionament. A més, dicta les línies de política general, sense participar en els
òrgans de gestió que, en la seva totalitat, són organitzacions sense afany de
lucre.
Encara que no hi ha una relació directa entre les estructures de finançament de
la cultura i les organitzacions representatives del sector, es pot afirmar que, en
el procés de pressa de decisions dels ajuts, hi participen més professionals del
sector que qualsevol altre sistema representatiu. A grosso modo podem
calcular que uns 500 professionals de la cultura participen en els processos de
concessió de fons en els "comitès" i els "consells" de les organitzacions
competents.
El model holandès es troba actualment en procés de reforma. Fa un parell de
mesos el Parlament va aprovar els canvis que, en el moment que s'està fent
aquest informe, estan en procés de disseny per a ser implementats l'any 2008.
Les raons del canvi les fonamenten a partir de veure la realitat de la manera
següent:
El nombre de recomanacions del "Raad voor Cultur" ha crescut molt en
els darrers períodes (en l'actualitat se n'avaluen més de 800 sol·licituds) i
es tem per la qualitat dels informes i la sobrecàrrega de feina del "Raad"
i del Ministeri
No té sentit que el "Raad" faci recomanacions sobre les grans
infraestructures culturals de l'Estat. La renovació de l'ajut ha de ser
automàtica
Cal eliminar de la discussió política del Parlament els ajuts a un nombre
important de petites i mitjanes organitzacions de tal manera que es
redueixi la possibilitat de favoritismes
26
A partir d'aquests raonaments s'ha pensat la reforma en la direcció següent:
Al voltant de les 50 més grans estructures culturals de l'Estat deixaran
de tenir l'obligació de presentar sol·licitud d'ajuts quadriennals al
Ministeri i, d'aquesta manera, tampoc no passaran l'avaluació del "Raad
voor Cultuur". Aquesta avaluació se substituirà per una comissió de
seguiment ("visiting commitee") format per experts independents
nacionals i internacionals
De les aproximadament 450 organitzacions que reben ajuts quadriennals
del Ministeri, unes 175 (la majoria de les arts escèniques) passaran a
rebre ajuts quadriennals dels "Fons Culturals". Aquest fet fa que els
"Fons Culturals", principalment el Fons de les Arts Escèniques, passen a
concedir subvencions per quatre anys. El criteri per mantenir-se en
l'òrbita del Ministeri serà en funció de la dimensió de les organitzacions i
del seu interès cultural
Es crea un nou Fons de les Arts Escèniques resultat de la fusió de tres:
l'actual de les Arts Escèniques i Arts Amateurs, el Fons per a la
Programació d'Arts Escèniques i Màrqueting i el Fons dels Compositors.
Com a resultat s'obté un Fons independent que engloba el suport a la
creació i a la difusió en teatre, música i dansa amb capacitat de concedir
ajuts a projectes i convenis quadriennals. Com manifesten els
responsables de l'actual Fons de les Arts Escèniques, es crea un
veritable "Consell de les Arts Escèniques" basat en el principi d'"arm's
lenght"
En definitiva, un canvi que pretén reduir la càrrega del "Raad" mitjançant
l'exclusió de les grans infraestructures i el traspàs de les petites organitzacions
a l'òrbita dels "Fons Culturals".
27
9. Persones entrevistades i bibliografia utilitzada
Per realitzar aquest informe s'han mantingut entrevistes amb les persones i
organitzacions següents:
Sr. Aad Hovervorst. Subdirector d'Arts del Ministeri d'Educació, Cultura i
Ciència d'Holanda. La Haia (2 de maig de 2007)
Sr. Michiel de Graef. Responsable de Teatre del Fund for Amateur Art
and Performing Art. La Haia (2 de maig de 2007)
Sra. Mayke Jongsma. Coordinadora d'Ajuts del "Fonds BKVB".
Amsterdam (2 de maig de 2007)
Sr. Kees Weeda. Secretari general del Consell de la Cultura d'Holanda
("Raad voor Cultuur"). La Haia (3 de maig de 2007)
Sr. Rod Berrends. Subdirector i coordinador d'Arts Escèniques del
Consell de la Cultura d'Holanda. La Haia (3 de maig de 2007)
Sr. Bram Bruijze. Responsable de Relacions Internacionals del Consell
de la Cultura d'Holanda. La Haia (3 de maig de 2007)
Sra. Gitta Luiten. Directora de la Fundació Mondriaan. Amsterdam (4 de
maig de 2007)
Com a documentació bibliogràfica s'ha utilitzat:
Cultural Policy in the Netherlands. Ministry of Education Culture and
Science. Boekmanstudies. Amsterdam, 2006
Is the Dutch system about to die on the vine? Aad Hogervorst.
Conferència en el marc del 3r Simposi en Gestió Cultural de l'Associació
de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya. Novembre de 2005
Compendium: Cultural Policies and Trends in Europe. Country Profiles:
The Netherlands (www.culturalpolicies.net)
Webs i documents de les organitzacions estudiades (els enllaços figuren
al text)
28 |
This work is in the public domain |
|
|
