|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Comerç just en territori hostil
|
|
|
per de Gemma Garcia / Roger Palà |
28 ago 2007
|
|
|
Els productes de comerç just proliferen, des de fa uns quants anys, als prestatges de les grans superfÃcies comercials. Cafè, galetes, begudes, te... Tota una à mplia gamma dâ��opcions que representen un sector comercial emergent que les grans corporacions de la distribució alimentà ria no es volen deixar perdre. El debat sobre la presència dâ��aquests productes als supermercats, però, és una de les disputes més enceses entre els moviments socials i ONG que treballen en lâ��à mbit del consum alternatiu.
Dâ��una banda, se situen les organtizacions que veuen el comerç just des dâ��una perspectiva global: aixÃ, un producte que mereixi lâ��adjectiu de just no hauria de distribuir-se mai en un supermercat perquè aquestes corporacions no són precisament un paradigma de la justÃcia social. Altres organitzacions, en canvi, defensen malgrat tot la presència del comerç just a les grans superfÃcies sempre que el producte que es distribueix reuneixi els està ndards del que es considera comerç just, perquè són lâ��espai més habitual de consum alimentari.
Les grans cadenes de distribució han trobat en aquesta mena de productes un filó de mà rqueting importantÃssim: empreses com Eroski, Alcampo, Bonpreu, Carrefour o Mercadona, entre dâ��altres, distribueixen productes de comerç just en col·laboració amb ONG com Setem o Intermón. Les vendes totals dâ��aquests productes a lâ��Estat espanyol van registrar, durant lâ��any 2005, un creixement del 28,4% respecte lâ��any anterior, arribant gairebé als quinze milions de vendes anuals, segons un informe de Setem. Entre 2005 i 2006, les vendes de productes de comerç just dâ��Intermón Oxfam als supermercats i hipermercats van augmentar el 37%, segons dades de la pròpia organtizació
Perspectiva global
A Catalunya, la Xarxa de Consum Solidari treballa des de lâ��any 1996 per una perspectiva â��global i alternativaâ�? del comerç just. La Xarxa és una referència per als sectors del moviment de comerç just més radicals i transformadors, que defensen una visió integral oposada a lâ��ús que en fan les grans superfÃcies de distribució. Segons Esther Vivas, coordinadora de lâ��Ã�rea de Sensibilització de la Xarxa, els supermercats â��instrumentalitzen el comerç just tot utilitzant-lo com a estratègia de mà rqueting empresarialâ�?. Dâ��aquesta manera, sâ��atribueixen â��una imatge responsable i compromesaâ�?. La visió que defensa la Xarxa engloba tot el cicle dâ��un producte, des del productor fins al consumidor final, una perspectiva integral que també passa per treballar en aliança amb altres moviments socials crÃtics amb el model de globalització neoliberal. AixÃ, la Xarxa treballa per a â��vincular el comerç just a la defensa del dret a la sobirania alimentà ria i a la promoció dels circuits curts i el comerç de proximitatâ�?, explica Vivas.
Per fer front al model actual i canviar els hà bits de consum, des dâ��aquesta entitat promouen una xarxa de botigues i cooperatives de consumidors de productes ecològics i de comerç just, en base als circuits curts de comercialització i a la presa de consciència del consumidor. La Xarxa vol demostrar que â��fora de les grans superfÃcies comercials, el consumidor pot trobar productes dâ��alimentació, artesanies, llibres i materials diversosâ�?.
L�objectiu és sensibilitzar
David DÃaz de Quijano, cap de comunicació de Setem Catalunya, considera que â��el fet de vendre productes â��justosâ�� al costat de productes â��no justosâ��, ja sigui en grans superfÃcies o en petits comerços, ara mateix no és una contradicció sinó que és una situació que pot ajudar el consumidor a preguntarse què hi ha darrera dels productes â��no justosâ��â�?. Per Setem, els avantatges bà sics de col·locar els seus productes en grans superfÃcies es tradueix en més vendes â��i, per tant, increment de beneficis econòmics per a les cooperatives del sudâ�?. Setem afirma també que vendre a les grans botigues permet â��el fà cil accés dels productes als consumidors, ja siguin sensibilitzats o noâ�?. DÃaz de Quijano explica que â��advoquem per un comerç just en tots els passos, però les grans superfÃcies són una realitat que no podem obviar. El que hem de fer és vetllar perquè no exerceixin la seva pressió sobre els proveïdors i treballadors, i si és aixÃ, denunciarhoâ�?.
Fernando Contreras, responsable de mà rqueting del departament de comerç just d�Intermón Oxfam a Catalunya, considera que �col·locant productes de comerç just en els supermercats estem oferint una alternativa de consum responsable per a la gran majoria dels consumidors�. Contreras explica que �som conscients que les prà ctiques d'algunes d'aquestes empreses podrien millorar, per això també treballem perquè potenciïn la seva responsabilitat social corporativa�. Contreras afirma també que �estar presents en aquests centres comercials ens permet incrementar el coneixement del comerç just entre la població. Aixà es converteix en un element quotidià vinculat a la compra, no només exclusiu de botigues més minorità ries�.
Segons el el responsable de mà rqueting del departament de comerç just dâ��Intermón Oxfam, â��l'experiència, a la resta d'Europa, compta amb alguns anys d'avantatge, ens indica que no existeix un perill real de convertir-ho en una estratègia de mà rqueting mentre ens mantinguem vigilants, com ho estem fent, als usos abusius que es puguin donar del concepteâ�?. En canvi, David DÃaz, de Setem, considera que â��un dels perills que pot afectar el moviment és si es fa una mala utilització del segell de productes de comerç justâ�?. â��Per aconseguir-ho hem de procurar seguir mantenint en el futur el control del comerç just, per tal que les empreses que volem que hi participin no se n'apropiïn en benefici propiâ�?.
�Empresa y sociedad�
Lâ��Associació Nacional espanyola de Grans Empreses de Distribució (ANGED) aglutina setze empreses, entre les quals hi trobem Carrefour, El Corte Inglés o Alcampo. Totes tres comercialitzen amb comerç just i el promouen des de les fundacions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Carrefour compta amb una fundació pròpia. Alcampo i El Corte Inglés formen part de la Fundación Empresa y Sociedad, que està integrada per més de seixanta empreses espanyoles, entre les quals destaquen multinacionals com BBVA, Nike, Telefónica, Inditex, La Caixa, o Repsol YPF, que compten amb denúncies de diverses organitzacions per no respectar els drets humans o el medi ambient. Ni El Corte Inglés ni Carrefour han contestat les nostres preguntes sobre el debat de la presència del comerç just a les grans superfÃcies.
*article publicat a La Directa, núm. 56, 4 de juliol del 2007
La Directa
www.setmanaridirecta.info |
This work is in the public domain |
|
|
