|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Maulets
Correu-e: ciutat ARROBA maulets.org (no verificat!) |
30 jul 2007
|
|
Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a càrrec d'un membre del col.lectiu Negres Tempestes |
|
Dillus 6 d'agost a les 20'30 hores
Llibreria Àgora (C/Jardí Botànic, 2)
Palma |
Mira també:
http://www.maulets.org/mallorca
http://www.maulets.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per joan |
30 jul 2007
|
|
Qui fa la presentació? |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per . |
30 jul 2007
|
|
ni cup ni cap partit, maulets exemple a seguir |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per montserrati |
30 jul 2007
|
s'ha fet una nova edicio? aquest llibre fou editat l'any 1987 per edicions el LLAMP.
Saluts als mallorquins |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Llibertari |
31 jul 2007
|
Si s'ha reeditat. Els col·lectius Catarko, la Ciutat Invisible i Negres Tempestes i l'editorial Virus reediten el llibre “Anarquisme i alliberament nacional� del desaparegut col·lectiu Ikà ria dins del marc de la III Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona que es va desenvolupar entre el 25 de juny i l'1 de juliol.
Per a més informació http://www.negrestempestes.org/ |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per A |
31 jul 2007
|
Tambe podrieu re-editar
Rudolph Rocker: Nacionalismo y cultura... |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per catala i anarquista, (que no es el mateix que anarcocatalanista) |
31 jul 2007
|
Aqui, al principat ja s'els coneix com "negres templastes", de pesats que son.O Anarquisme o alliberament nacional, no fotem. Prova d'aixo es que els que el presenten a Mallorca, son els maulets. I a Catalunya els Maulets, MAI de la vida han colaborat amb els anarquistes. Pero pot ser que a les illes provin de enredar-vos.
Salut. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Pel catalanista i anarquista |
31 jul 2007
|
Si et llegeixes bé la notícia, el presenten NEGRES TEMPESTES. Maulets només organitza l'acte.
O Anarquisme o Alliberament nacional? Juas! Que ignorant que ets. Au va, ves i llegeix-te el llibre, que no és massa llarg. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Actualització, ja!!! |
31 jul 2007
|
|
I quan en fareu l'adequació a l'actualitat? Aquest llibre ja està una mica passadet, no? |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per xavi |
31 jul 2007
|
|
On es pot trobar el llibre? |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per ()()()()()()()()() |
31 jul 2007
|
Em vaig comprar el llibre fa algunes setmanes, i crec que és un bon llibre per generar debat sobre la situació de llengues (català, etc.) dins del moviment anarquista. En el llibre es fa una crítica del moviment anarquista, entre d'altres, i de la poca presència del català en l'àmbit anarquista (ja sigui editorial, publicacions, etc.) que considero bastant correcte. Tambés es critica el fet que es pensa que català=burges, espanyol=obrer sense tenir en compte que també hi ha un proletariat, la mateixa classe obrera, catalanoparlant. Segons la meva opinió aquest fet es deu a un anarquisme que moltes vegades no promou suficientment l'us d'altres llengues que no siguin el castellà, no per odi envers altres llengues (cosa que s'ha dit alguna vegada des de sectors indepes, i és simplement estúpida) pero potser per comoditat o més facilitat per arribar a altres àmbits, cosa que per altra banda ja es produeix a la nostra societat. És d'agrair que en aquesta edició s'hagi afegit un epíleg on s'analitza i critíca objectivament (i segons la meva opinió acertadament en relació a les ¨migracions¨, argument burgès i antiquat) aquest llibre segons la perspectiva actual, vint anys després.
És un llibre interessant més enllà de si et consideres indepe o no, jo com a anarquista crec que és bo per generar debat i crítica constructiva dins dels ambients llibertaris. Ja que moltes vegades el tema identitari no està massa analitzat per escriptors anarquistes.
I encara que no em considero indepe, ni espanyol, penso que està bé que els/les anarquistes afrontem aquest tipus de debat sobre la identitat i l'anarquisme.
Salut i comunisme llibertari! |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per un mallorquà |
01 ago 2007
|
Miraré a veure si puc anar, no ho tinc clar, ja d'entrada el títol no es gaire clarificador, Alliberament Nacional i Anarquisme. Crec que la defensa d'una llengua o una cultura pròpies, s'han de dur a terme evitant en tot moment l'us polític de la mateixa. Es el principal problema del Independentistes i catalanistes a Mallorca, a on es te una forta identitat popular i un gran interès per la nostra llengua, però que molta gent no passa per allò dels països catalans i noves pàtries quatribarrades.
Que a Mallorca o als diferents territoris es parli el català. No vol dir que hi hagi un sentiment de poble únic, i això donant una volta per Mallorca vos donareu conte.
Però això amb aquest llibre no te res a veure, ido tendrem que anar a la presentació. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per vilafranca |
01 ago 2007
|
|
La gran majoria dels balears i valencians, (per no parlar de Andorra o Perpinya)no es que no se sentin part dels païssos catalans,mes aviat es que estan totalment en contra de formar-ne part. I el que vulgui negar la evidencia que si posi fulles. Es veritat que a Valencia i Balears, hi ha una minoria que ho defensa amb ungles i dents, pero no deixen de ser aixo, una minoria. Ara be, si el que no hem aconseguit els independentistes fins ara, ho aconseguiran els anarquistes contra la voluntat dels interesats...aqui ja no dic res, excepte que es una cossa dificil de creure i no gaire coherent. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per i què? |
01 ago 2007
|
|
la gran majoria de prncipatins quatreprovincians també. Això treu que els qui ho defensem continuem defensent-ho? No. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per vilafranca |
01 ago 2007
|
|
No deixarem de fer-ho mai.Pero que ho vulguin aconseguir els anarcos si mes no, em sembla curios.Tenint en compte que la majoria de Balears i Valencia, no ho vol i ells son assamblearis, populistes i demagogs. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per llibertari llobregatà |
01 ago 2007
|
demagogs?? populistes?? m'encanta que un demagog de dos línies acusi als anarquistes de demagogs i populistes. Al meu parer un anarquista no defensarà mai el concepte d'independència que alguns teniu en ment, si, aquell que encara repeteix per mimetisme del PSAN i tots els que han vingut després allò d' "independència i socialisme" i que es pensen que la falç i el martell són un símbol d'identitat absolutament nostrat i arrelat des de fa segles a la nostra terra.
Tampoc crec que un anarquista mai defensi la construcció d'un estat per alliberar-nos, quan sap que els propis estats són el principi de les nostres cadenes i aquest sistema. Pot ser l'error i tantes palles mentals d'alguns estan en pensar-vos que un poble és únicament lliure si té un estat que el certifiqui com a tal. Els llibertaris hauriem de creure que a la llibertat es pot arribar de moltes més formes i no precissament mitjançant jeràrquies ni creant estats.
Tots aquells que vulguin construir un estat amb els mateixos mecanismes repressors que l'espanyol s'equivoquen al meu parer. Amb la seva policia, la seva legislació i constitucions, els seus impostos, els seus himnes i les seves mandangues, repetint en petit i més nostrat el que tant abominem de l'estat i el sistema capitalista que ens empresona. Fer una fotocopia catalana d'allò que significa el concepte d'espanya és l'equivocació i aquí cauen molts que es diuen independentistes. Això no vol dir que a la contra s'hagi d'acceptar l'estat espanyol ni tampoc que acceptem un estat català per contraposar-lo a l'altra, ni molt menys vol dir continuar amb la dependència, mai un llibertari defensarà dependències, però cal dir que independència de que i en respecte a que i potser a partir d'aquí ens posem d'acord. A un llibertari el concepte d'independència no l'hauria d'espantar i si ho fa és potser perque està molt lligada a certes coses i prejudicis previs. Per altra banda tampoc l'hauria d'espantar a un independentista que es digui revolucionari el concepte llibertari perque aquest si que té una tradició a la nostra terra que mai ha tingut el sovietisme en totes les seves vessants. D'aquest malentés molts viuen i pel que es veu volen continuar vivint quan les coses al meu parer són més fàcils.
Em considero llibertari i em considero català, i no veig cap contradicció en dir que vull que el meu poble sigui lliure com que vull que tots els pobles i totes les persones ho siguin. Em sembla que com a llibertaris ningú vol imposar a ningú coses que no vulguin ser, ni dir-los com diu el vilafranquí als illencs i valencians que han de ser d'aquí o d'allà, t'has confòs si et penses que és això del que tracta aquest llibre. Del que es tractaria al meu parer seria d'introduir en el món llibertari un debat seriòs partint de la base que aquí hi ha una realitat cultural que té un àmbit geogràfic molt clar i concret, que precissament supera estats i comunitats autonomes, una realitat que des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó s'ha parlat una mateixa llengua durant segles i encara es manté viva, tot i constants amenaces i intents d'acabar amb ella, tot i estar separada per estats, comunitats autonomes i interesos mesquins del sistema i dels polítics. Dir això no és voler crear una frontera que construeixi res, sinó acceptar d'un principi l'existència d'una realitat històrica, d'una llengua i una cultura concreta i defensar des d'una perspectiva llibertaria aquest patrimoni i aquesta realitat que és la nostra. Que en aquells territoris on es parla el català aquest no desaparegui i no es perdi aquell patrimoni que dona nom a les muntanyes, rius, flors i coses, que inclús sigui la llengua vehicular de les persones que l'habiten vinguin d'on vinguin i siguin d'on siguin, i això no té res a veure amb tot el que esteu dient alguns ni els intents de confondre bous per bèsties grosses.
No ho veig tan difícil d'assimilar, i simplement caldria fer una mica d'autocrítica de tots els cantons, des d'aquells que conceben l'independència com un procés únicament mereixible perque el dirigeixin ells i que intenten patrimonialitzar l'amor a la teva terra sota aquest concepte, i també com molt bé deia abans el company ()()() reconèixer que part del moviment llibertari ha estat, i en alguns casos continua estant, molt contaminat d'aquest llenguatge nacionalment espanyol i ha considerat el debat per la cultura i la llengua com un debat burgès o de segon ordre, com si no fos un debat tan social com qualsevol altre, com si una persona que habita un lloc i veu com desapareix la seva llengua dels seus carrers i tots els atemptats que aquesta pateix i ell viu en pròpies carns no fos també víctima d'una repressió imperialista.
En resum visca totes les terres i persones lliures, visquin totes les llengues i cultures i mort als estats, als imperis i a les actituts colonials. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per anarquista menorqui |
01 ago 2007
|
Ido noltros volem independencia de espanyols, catalans i mallorquins. Que passa? Aqui fa molt que tambe es parla castella i angles, i no tenim cap intencio d'enfortir especialment vincles amb Logronyo, ni amb Buenos aires, ni amb Londres, ni amb Pensylvania. Tampoc tenim cap intencio de defensar la manera menorquina de ser anarquista. les idees i les practiques son bones o dolentes, amb INDEPENDENCIA de alla on hagin sortit.
Salut |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Llibertari |
02 ago 2007
|
Anarquista menorquí, em sembla que el que comentés no té res a vore amb el que comentava el company anteriorment, em sembla un plantejament força demagog el que dius. No planteja l'existència d'un anarquisme català com a ideologia (com a molt parla de la tradició cultural de l'anarquisme al Principat que es reflecteix en una vesant de la recuperació cultural del segle XIX i que fins i tot modula les concepcions socials i culturals catalanes durant un segle). Plantejar independència com a qüestió cultural no és res estrany en els moviments anarquistes del XIX. Em sembla demagog compara la situació del català amb la de l'espanyol i l'anglés.
Salut |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per x |
02 ago 2007
|
|
Ni el fet diferencial llinguistic, ni la territorialitat mai han sigut rellevants a la tradicio del anarquisme a Catalunya, ni al segle XIX (que fora de la capital no era gaire important), ni a l'epoca de la semana tragica, ni quan es va crear la FAI (que era d'ambit peninsular), ni al 36 que es va establir una relacio mes forta amb Arago, ni tan sols als 70-80 que tan aquest llibre com l'anarcoindependentisme varen passar sense pena ni gloria, entre el ocea de tendencies politicas de la epoca. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per felicitats |
02 ago 2007
|
La unió per lluitar per coses concretes entre col·lectius anarquistes i independentistes és el més possitiu que pot sortir d'aquest debat. Tantdebó serveixi per trencar prejudicis i per ajuntar per treballar idees revolucionàries, encara que només sigui en comptades ocasions.
Salut |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per ()()()()()()()()() |
02 ago 2007
|
Segurament tinguis raó però et recordo també els casos del MIL, Caracremada, Salvador Seguí etc. que estaven formats per anarquistes ¨catalans¨. El fet que en el passat no s'hagi valorat suficient el tema identitari (no m'agrada parlar de nacionalitats), gent com Bakunin estava a favor de la independencia dels pobles eslaus. En tot cas, jo em considero anarquista i només anarquista, i considero que defensar una patria-estat és estúpid, això no vol dir que jo no defensi la cultura de cadascú i estigui en contra de la supressió de les diferents identitas per part d'altres Estat que voloen homogeneitzar la cultura, llengua, etc. En el llibre es parla de la cultura catalana com una cultura del canvi, en el sentit que en un model anarquista, la cultura s'adapta als valors anarquistes (en contra del patriarcat, la religió) i això implicaria un canvi a l'estructura i la percepció de la societat, si s'arribés a una societat anarquista aquests canvis repercutirien en tots els costums de la nostra vida perque sense aquests canvis no hi hauria una societat anarquista. Una persona anarquista que parli en català no implica que defensi la cultura catalana com algo ben definit i immutable. Per exemple, quan la Columna Durruti va arribar a Aragó, era l'epoca de la festa de la Virgen del Pilar, i com es tracta d'una festa religiosa el poble no sabía si festejar-la o no, aleshores es va decidir fer la festa sense cap tipus de religiositat. La revolució anarquista implicaria canvis, que són canvis de valors més que d'altre cosa.
Respecte a la tradició de l'anarquisme català, diré que ja des de temps d'Anselmo Lorenzo es reconeixia que l'Estat espanyol oprimia a les diferents identitats de la peninsula. I tampoc crec que l'anarquisme a l'Estat Espanyol estigui en contra de altres llengues que no siguin el castellà (sería estupid pensar-ho, totes/ts sabem que no és aixì) pero considero que també s'ha de defensar el català com a llengua, com a eina per a la comunicació que és pel que serveixen les llengues. Jo crec que la relació que fa el llibre quan parla dels Països Catalans va més encaminada a acceptar que és en aquestes zones on es parla català, i això es cert, encara que hi han zones on ja gairebé no es parla (Estat Francés). En qualsevol cas a mi no m'interessen ni els erois de la pàtria, els colors d'una o d'altra bandera, etc. Jo vull la independència de la classe treballadora perque ella mateixa pugui decidir el seu futur, més enllà de qualsevol patria. Defensar una llengua no implica dir que un és considera patriota o el que sigui, significa canviar l'òptica i apendre que hem d'intentar coneixer les més llengues que puguem perque són un patrimoni cultural de tots/es i punt.
I la gent que diu que els/les anarquistes sóm espanyolistes és que no ens coneix, perque els anarquistes que conec que parlen castellà ,no han mostrat mai odi envers el català ni molt menys. També s'ha de dir que moltes vegades en els àmbits anarquistes, algunes persones cauen en l'error de pensar que per parlar en català estàs a favor dels P.P.C.C. o ets menys anarquista. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per ni fronteres ni banderes |
02 ago 2007
|
Estic d'acord amb el to general del company anterior. De totes maneres, amb el que discrepo es amb lo de que parlar el catala estigui mal vist, en alguns ambits anarquistes. Aixo es mentida, i qualsevol que es ballugui una mica en aquest ambient, ho sap. El que pasa es que en alguns ateneus o c.s.o.'s predomina el castella perque potser alla predominan els castellanoparlants. No hi ha gent anarquista a Catalunya (potser alguna rara excepcio)catalanoparlant que es talli de fer-lo servir. La prova es que a les assemblees i xerrades i debats,es parla catala o castella segons el que parli i trii cadascu, fins i tot sovint es veu el contrari, gent que sense parlar el catala amb fluidesa, al menys ho intenta.
PD:
D'aquest llibre lo mes vomitiu es la portada, barrejant la senyera amb la A d'anarquia.
La resta del llibre no m'ha convençut pero trobo que es interesant. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Llibertari |
03 ago 2007
|
|
Senyor x, el que comentava és que en el redreçament cultural català que es dona al XIX es quan comença a veures el pensament lliberatari al Principat lligat a la recuperació cultural que es dóna. Un exemple seria la redacció dels Segadors, Josep Llunas i ja a principi del segle XX Papasseit. Aquest lligam entre el redreçament cultural i els nous corrents anarquistes que afloraven al Principat és evident. De fet és evident fins al naixement de la CNT. No intentar vertir una opinió, simplememnt reflectir un tros d'història que es pot conèixer i rellegir a l,'Ateneu Enciclopèdic, per exemple. Simplement intentava fer un raonament objectiu de la història de l'amnarquisme al Principat. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Un anarquista mallorquà |
03 ago 2007
|
Estic d'acord amb els comentaris que han fet els companys. L'anarquisme con ideologia i filosofia de vida no ha estat ni estarà mai en contra de la defensa i promoció de la cultura popular, de les tradicions dels pobles, dels fets diferencials etc. A l'illa de Mallorca, col·lectius amb una tradició que durà ja més de 20 anys, com l'ateneu Llibertari Estel Negre, han empleat, fomentat i defensa't la cultura i llengua pròpia de l'illa (el Català). I podeu estar segurs que des de tot l'estat nomes, (per la informació que jo tinc) han rebut opinions positives dels col·lectius i companys anarquistes.
Ara be, també hem de dir, que l'enfrontament amb els col·lectiu independentistes han estat constants, la critica a la celebració del 31-D, o la utilització constant de les senyeres etc.
Aquesta defensa de la cultura i tradicions pròpies, des de un punt no excloent, també s'està fomentant per altres col·lectius llibertaris com l'Ateneu Llibertari d'Inca, Cultura Obrera, o la federació local de CNT-ait, passant pel moviment okupa, des de el ex-CSOA s'Escola o el ex-CSOA Les Vies, ocupació aquesta que va ser un punt de trobada de diferents sensibilitats tant llibertaries com independentistes.
Això de criticar als anarquistes com espanyolistes ningú a aquesta terra s'ho creu
Salut |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per MIsèries |
03 ago 2007
|
|
Bé, a Tarragona els que esedien anarquistes, tot i parlar sempre en català tre ells, quan feien un acte públic canviaven de llengua i NOMÉS parlaven en espanyol. Era ridícul però era així. No cal parlar només de prohibicions sinó tambéd'aquesta diglòssia que alguns movments interioritzen en el cap dels individus que hi participen. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per x |
03 ago 2007
|
La grandisima majoria de publicacions anarquistes a Catalunya previes a 1910, quan va apareixer la CNT, eren en castella, per la sencilla rao de voler intentar arribar a la major part possible de obrers, que en aquell moment eren castellanoparlants majoritariament degut a la inmigracio.Per la mateixa rao la majoria de les octavetes i fulletons de la epoca que es conserven son tambe en castella.
Exemples de publicacions:
Acracia-Revista sociologica-Barcelona-1887
La revolucion social-Organo comunista anarquico- Barcelona-1889
El proletario-Periodico quincenal anarquista-St Feliu de Guixols-1890
La alarma-Reus-1901
Ravachol-Periodico anarquista-Sabadell-1892
La revancha-Periodico comunista anarquico-Reus-1893
La nueva idea-Gracia-.1895
El productor-Periodico anarquista-1893
El eco de ravechol-Periodico anarquista-Sabadell-1893
El porvenir social-Barcelona-1895
La union obrera-Semanario de estudios sociales-St Martin de Provencçals 1896
La huelga general. Barcelona 1901
Los desheredados-Periodico defensor de la federación de trabajadores-Sabadell-1904
Espartaco-Periodico defensor del ideal anarquista-Barcelona1904
El nuevo espartaco- Periodico defensor del ideal anarquista- Barcelona-1905
Salud y fuerza-Revista mensual-Barcelona-1906
La cuña-Periodico defensor de los obreros del ramo de madera-Tarragona 1906
Solidaridad obrera-Periodico sindicalista- Organo de las sociedades obreras-bcn 1907
Y d’altres…
Publicacions anarquistes en catala es posible que hi hagessin mes, jo nomes he trobat la magnifica:
La tramontana-Periodic politic vermell-1893
Tambe hi havia algunes altres publicacions de satira politica que s’autocalificaven com regionalistes, republicanes, federalistes, o catalanistes, pero en cap cas com anarquistes (Cu-Cut, La tralla,La campana de gracia i altres…)
Fonts:
La mirada roja.(1880-1913).Lily Litvak1988. Ed del Serbal
La pedagogía obrerista de la imagen.E. Olive.1978.Ed. Jose J. de Olañeta coleccio visions |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per x |
03 ago 2007
|
|
El comentari que he fet abans es respecte del que ha fet el senyor Llibertari sobre "el redreçament cultural català que es dona al XIX es quan comença a veures el pensament lliberatari al Principat lligat a la recuperació cultural que es dóna" i volia afegir que el desenvolupament de les idees llibertaries a Catalunya te mes relacio amb la corrent internacional dels moviments obrers i els resons de les revolucions europees que amb la reneixança i "redreçament cultural". I la aparicio de la CNT no va trencar cap tendencia cultural com demostren el llistat de publicacions previes a la seva aparicio. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per trementinaire |
03 ago 2007
|
"La grandisima majoria de publicacions anarquistes a Catalunya previes a 1910, quan va apareixer la CNT, eren en castella, per la sencilla rao de voler intentar arribar a la major part possible de obrers, que en aquell moment eren castellanoparlants majoritariament degut a la inmigracio.Per la mateixa rao la majoria de les octavetes i fulletons de la epoca que es conserven son tambe en castella"
Efectivament, és una dada inqüestionable, però jo em pregunto, ara també podria servir aquest argument de fer-ho en castellà perque així arribariem al màxim d'obrers? Ho pregunto, perque no estic d'acord en aquest argument i perque aquesta frase de "en castellano nos entendemos todos" o nos entendemos más gente és el que fa que les llengües minoritàries, siguin quines siguin, per activa o per passiva, desapareguin. I és aquí potser on està l'arrel de l'assumpte que sota aquest en principi benintencionat objectiu d'arribar a més persones renunciem a les cultures pròpies i adoptem les més esteses i imperialistes. Perque no ho fem en anglés i així segurament hi haurà molts més milions d'obrers de tot el món que ho entendran? seria absurd al meu parer però té exactament la mateixa lògica que l'altra. Busquem la majoria o la coherència i la defensa de les cultures minoritzades? |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per x |
03 ago 2007
|
Com veus jo escric en catala. I soc partidari de en principi fer-ho tot(cartells, enganxines, etc)en catala. Pero, entenc que aqui, hi ha gent que s'expressa millor en castella i mentres, ho intenti o al menys tingui una actitut respectuosa amb els que ho fem en catala, trobo que no hi hauria d'haver cap problema. Lo del comentari anterior, com ja he explicat era per demostrar que la aparicio de la CNT no va suposar cap ruptura amb la tendencia cultural mes catalana. No va cambiar gaire el percentatge de textes en castella pel fet de que els treballadors de Catalunya es confederesin amb els de la resta del Estat per fer front a una patronal i a unes lleis d'ambit estatal. De fet, mes endevant es va incrementar una mica les publicacions en catala. No se si intentar arribar a la majoria d'obrers inmigrants fent-ho en castella, va ser un error de la epoca o no. Pero el cas es que es un fet que desmenteix el revisionisme historic que defensa que ha hagut una tradicio de monolinguisme llibertari a partir d'un moment determinat a Catalunya, contra un monolinguisme catala que es el que hauria de ser. En aquella epoca els esforços anarquistes linguistics anaven cap a difondre el esperanto y a que els idiomes eren eines per difondre idees internacionals. Fins i tot gent com Josep Llunás fundador i director de "La tramuntana"pare del anarcosindicalisme catala i amb una sensibilitat mes catalanista, va escriure obres en castella i va dirigir la revista "El Productor" editada a Barcelona pero en castella, tambe el Cels Gomis va escriure molt a publicacions catalanes en castella com "Acracia" o "El Productor" i va escriure obres en castella com “El catolicismo y la cuestion social�1886, “Las Madres�1887 “Cantares castellanos�1892, Anselmo Lorenzo colaborava sovint amb “La Tramontana�.Es per aixo que es traduia tot el que es podia a quant mes idiomes millor, i com ara fem alguns, en cada moment segons el que podia ser mes util per difondre les idees, en una llengua, o altre,o altre. A vegades es fa ara com abans, textes en angles, catala, frances, espanyol, o arab segons a qui interesa arribar i els mitjans que tenim per fer-ho. Si es un text sobre la llei d'extrangeria es bo que estigui tambe an arab, castella, etc Si es una questio laboral del marc legal estatal i per exemple fem enganxines a mitges amb un colectiu de saragossa, es fan en castella, per aprofitar-les aqui i alla i que surti millor de preu... per exemple. Com diu una dita popular mexicana, una mica lletja i sanguinaria per cert: “Segun el sapo, la pedrada...� En cada moment el que sigui mes coherent, logic, i util segons el col.lectiu que ho tiri endavant. I el que cregui que no hauria de ser aixi, es que no coneix be la forma de treballar dels grups d'afinitat que ha caracteritzat historicament els moviments llibertaris a Catalunya.. Aixo es solament la meva opinio.
Salut. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per ()()()()()()()()() |
03 ago 2007
|
Jo no crec que hagi sigut un error que les publicacions de la CNT al 1910 fossin en castellà, ja que la majoria de persones a les que anava endreçades les publicacions eren anarquistes de zones com Andalusia, Asturies. El fet que la CNT publiqués en castellà es pot entendre si ens fixem a la gent a la que anaven endreçades les publicacions, es a dir, treballadors que provenien de terres on no es parlava en català. A més tampoc es pot negar que el castellà es pot entendre a tot l'Estat, com l'angles a la resta del món, i aquest és un tema que s'ha de valorar. Jo no estic en contra del castellà, i penso que ho he deixat ben clar, la meva crítica només vol dir que el moviment llibertari no hauria de limitar-se al castellà com a llengua vehicular (amb això em refereixo al món editorial en especial) a les zones on hi ha també altres llengues. En qualsevol cas fer servir enganxines en castellà perque han sobrat o perque surten bé de preu és entendible i raonable, aqui no és vol criticar a qui parla castellà simplement es vol valorar que també hi han sectors que parlen també altres llengues i que no valorar això sería com ignorar a part de la població.
Si canviem la nostra manera de veure les coses i pensem que les llengues són eines per comunicar-nos amb la gent i que quantes més coneguem amb més persones ens podrem comunicar, aixì s'acabaria amb aquest debat. El que ha dit ¨X¨ sobre l'actitud respectuosa amb altres llengues m'ha semblat encertat.
Salut |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per xiquet |
03 ago 2007
|
|
Quin debat més bonic, respecós, cadascú opinant fins i tot coses verses i divergents. Realment dóna gust entrar aquí i llegir. Els nens deuen estar de vacances, no? |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Rom |
05 ago 2007
|
No ser d'on treieu aquesta idea de que la classe obrera anterior a l'aparició de la CNT (1910) a Catalunya, era majoritàriament castellanoparlant i provinent de terres de parla castellana de l'estat espanyol. Tinc entés que les primeres onades migratòries a Catalunya provinents de terres de parla castellana (principalment murcians i aragonesos, en un primer moment) es produeixen a partir dels anys '10 i '20 i posteriorment es dóna l'altra gran onada migratòria entre 1950 i 1975 amb fort protagonisme d'andalusos. Però aquesta no és raó suficient perque un poble renuncï a la seva llengua; de fet considero que la raó de fons que fa que els anarquistes hagin prioritzat i (sovint continuin fent-ho) el castellà en comptes del català es deu a la particular opressió nacional que patim, la qual condueix a la interiorització de la repressió per part de la població en general, cosa que no escapava als anarquistes de l'època, i porta a desenvolupar tota mena de justificacions psicològiques (en les que s'afirma una mena de inferioritat o menor legetimitat de la llengua minoritzada) per tal d'autoconvèncer-nos de la correcció dels prejudicis i comportaments adquirits(de submissió linguística, p.e.) per tal d'adaptar-nos a la situació d'opressió. Per il.lustrar aquesta argumentació fixem-nos en el cas del poble gallec que no ha estat pràcticament receptor d'immigrants espanyols, essent un poble d'emigrants, i tanmateix, a causa de la situació d'opressió nacional (política, econòmica i militar), en les ciutats la població adopta majoritàriament el castellà com a llengua de preferència assignant-li un major prestigi social que al gallec (que se la etiqueta com a llengua d'ús de "paletos").
És cert que l'anarquisme històricament fou partidari de la difusió de llengües internacionalistes i no imperialistes com l'esperanto i altres, però sospito que en aquest aspecte en la pràctica s'imposava el principi de realitat per sobre del principi transformador que porta a què en les trobades internacionals s'acabés tal i com passa actualment utilitzant llengües dominants com el francés, el castellà i l'anglés. No obstant, l'esperit esperantista de fraternitat internacional és positiva i acord amb l'ideal internacionalista anarquista, per a poder entendre´s entre pobles i persones amb distintes llengües pròpies.
L'anacoindependentisme (o dit d'un altre manera, l'assumpció de la lluita d'alliberament nacional per part del moviment anarquista) és la particular forma en què un poble nacionalment oprimit té d'ésser internacionalista (que implica respecte i igualtat entre nacions). Lluitant contra l'homogenització cultural (a fi als interessos imperialistes-globalitzadors capitalistes), per la llibertat i la diversitat. |
|
Re: Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Palma
|
|
per Germinal |
05 ago 2007
|
|
Estic d'acord amb la major part del comentari, exceptuant la conclusio final sobre l'anarcoindependentisme. Personalment penso que es com dir que(i perdoneume per l'exemple caricaturesc, pero grafic, crec jo) "l'anarcosionisme" es la manera particular anarquista jueva de ser internacionalista. Pel fet d'haver estat oprimits. Ja se que no existeix aixo, pero fins el final dels 70 principi dels 80 no existia tampoc l'anarcoindependentisme, i pel que jo se, no va tindre gaire exit en aquella epoca. Es ara que s'esta mitificant, segons el meu parer, erroniament. Els cultes a la patria, la mitificacio del passat comu, no ajuda a l'emancipacio de l'humanitat. Al contrari, l'erradicacio dels patriotismes i les religions, ajudaran a centrar-se en la lluita per la destruccio de tots els estats,i del sistema capitalista. I es en aquest moment quan reeixiran totes les cultures que hagin estat oprimides. Hem de lluitar per que no desapareixi la nostra cultura, el nostre idioma, pero tampoc han de desapareixer la resta de cultures i idiomes. Nomes possant l'enfasi en la destruccio de l'estat es quan serem tots , pobles i persones lliures de debo. |
|
|
