|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La Península Aràbiga sense aigua
|
|
|
per H2O |
29 jul 2007
|
Kuwait
Jordi Llaonart |
Arà bia sense aigua
A lâ��estiu, els països de la penÃnsula Arà biga sâ��enfronten cada any a una de les dificultats més difÃcils amb què sâ��hagin trobat mai: lâ��escassetat dâ��aigua. Els governs diuen que tenen la situació controlada. Però tot fa pensar que, ben aviat, aquesta qüestió es convertirà en lâ��amenaça principal per al futur de la regió, per sobre de lluites polÃtiques, el terrorisme islamista i les oscil·lacions del preu del petroli.
A prop de casa, els obrers fa mesos que treballen per millorar el clavegueram del barri. En un dels carrers de lâ��obra, cada matà em trobo un gran bassal dâ��aigua que cobreix bona part de lâ��asfalt. Lâ��aigua hi brolla a dojo per una de les noves canalitzacions, però sembla que lâ��Ajuntament de Kuwait i els caps de lâ��obra no creuen urgent dâ��aturar el vessament. â��Tanmateix, és gratisâ�?, deuen pensar. I no van pas errats. A Kuwait els llogaters no paguem la factura de lâ��aigua perquè és inclosa en el preu del lloguer; a lâ��Arà bia Saudita, paÃs veÃ, els consumidors paguen una quota simbòlica i lâ��estat es fa cà rrec del 97% de la despesa; i a lâ��emirat de Dubai la població local pot consumir de franc tanta aigua com vulgui. Per tant, ben poca gent és conscient a la penÃnsula Arà biga que lâ��aigua sigui un bé car i escà s.
Precisament, la gratuïtat de lâ��aigua, que alguns ulemes musulmans defensen aferrissadament amb lâ��argument que és un dret bà sic dels ciutadans, és un dels pitjors enemics dâ��aquest recurs a la regió. Aquesta regió que no és sinó una enorme extensió de terra à rida sense ni un sol riu i que només disposa del 0,4% de les reserves mundials dâ��aigua, però que aquests anys ha tingut un desenvolupament urbanÃstic sense precedents â��asfalt, gratacels i infrastructures espectacularsâ�� que de vegades fa que ens oblidem que, malgrat tot, vivim al desert.
Boom demogrà fic. Els estats petroliers del golf Pèrsic tot just comencen a patir les conseqüències del creixement urbanÃstic i industrial desenfrenat que en pocs decennis ha transformat la regió en un dels centres de negocis més importants del món. Aquà lâ��increment anual de la demanda dâ��aigua és el doble que a la resta del planeta. Un estudi de lâ��ONU de 1996 situava cinc dels sis membres del Consell de Cooperació del Golf (Arà bia Saudita, Bahrein, Emirats Ã�rabs Units, Kuwait, Oman i Qatar) en la llista dels deu països que havien registrat un augment de població més gran de 1950 a 1995. Entre les dades més significatives de lâ��estudi, sâ��hi destaca el fet que els Emirats Ã�rabs Units nâ��han estat el número u mundial amb un creixement del 7,7% anual, i que, en total, es preveu que en els 25 anys vinents, la població à rab passarà de 250 milions a 600 milions.
Com a resultat dâ��aquesta gran concentració humana, trobem, per exemple, que els Emirats Ã�rabs sâ��han convertit en el segon consumidor mundial dâ��aigua per cà pita després dels Estats Units, tot i que no tenen ni un sector industrial prominent ni grans superfÃcies dedicades a lâ��agricultura. AixÃ, és lògic que cada vegada hi hagi més problemes relacionats amb lâ��escassetat dâ��aquest bé, com ara els talls de subministrament.
L�estiu passat les restriccions van afectar durant més de quatre mesos diversos districtes de Gidda, la capital comercial saudita. La gravetat de la situació va despertar l�interès de les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que en un informe recent alertava els països del Pròxim Orient que el 2050 la disponibilitat d�aigua s�haurà reduït a la meitat, i instava les autoritats a prendre mesures drà stiques per a evitar una catà strofe. El govern d�al-Riyad va respondre la crisi de Gidda amb l�anunci d�un pla ambiciós �valorat en més de 5.000 milions de dòlars� per a satisfer la demanda dels 21 anys propers i que preveu de construir-hi de preses, grans dipòsits per a acumular reserves i moltes més plantes dessalinitzadores.
El greu inconvenient de les plantes dessalinitzadores és que són cares de mantenir, necessiten quantitats enormes dâ��energia per a funcionar i, a més, perjudiquen lâ��ecosistema marÃ. Però continuen essent la millor resposta a la demanda creixent. En total, trobem al Pròxim Orient la meitat de les 11.000 plantes que hi ha a tot el món. La majoria són a lâ��Arà bia Saudita, que és el mà xim productor mundial dâ��aigua dessalinitzada (la meitat de lâ��aigua que es consumeix en aquest paÃs té lâ��origen a la mar i la resta prové dâ��aqüÃfers sobreexplotats).
Solucions urgents. La demanda regional creix dâ��un 6% anualment, cosa que fa preveure que caldrà una inversió de prop de 100.000 milions per a mantenir aquest sistema de purificació dâ��aigua durant els 10 anys vinents. Per això, de mica en mica, sâ��alcen veus que reclamen un canvi en la cultura de lâ��aigua que permeti de trobar solucions més eficients i barates a llarg termini. El cap del Centre dâ��Investigacions del Golf (CIG), amb seu a Dubai, ha assenyalat que â��la principal estratègia per a lâ��ús sostenible de lâ��aigua és protegir i conservar els recursos disponiblesâ�?. Per una altra banda, algunes autoritats, com el ministre de lâ��Aigua dels Emirats, han reconegut que la manca dâ��aigua ja és el principal repte econòmic, social i ambiental a què sâ��enfronta el món à rab. â��El problema de lâ��aigua a la regió no és només un assumpte ecològic. Constitueix també un problema econòmic i de seguretatâ�?, ha assegurat el polÃtic. Però, de moment, les recomanacions dels experts no arriben amb prou força als poderosos, que semblen ignorar que si no es prenen mesures urgents la natura no podrà suportar el ritme marcat pels interessos comercials: per exemple, a lâ��emirat dâ��Abu Zabi, actualment es consumeix 26 vegades més aigua que la que hi ofereixen les fonts renovables.
El programa de lâ��ONU per al medi és un dels organismes que sâ��ha posat a treballar i ja monitoritza lâ��impacte ambiental dâ��aquesta tragèdia a les principals ciutats dels 22 països à rabs. Per una altra banda, els governs locals anuncien plans de conscienciació que tenen ben poc ressò social i programes de reducció del consum dâ��aigua que poden ser més o menys encertats, depenent del paÃs. A lâ��Arà bia Saudita, el govern ha reduït els subsidis als pagesos per mirar de retallar la producció agrÃcola, que sâ��emporta el 87% del consum nacional dâ��aigua. A Qatar, sâ��ha anunciat que sâ��instal·laran comptadors a les mesquites per controlar lâ��aigua que els fidels usen durant el procés de purificació previ a les oracions.
Tanmateix, aquestes solucions són parcials i no sâ��arribarà a un consum eficient de lâ��aigua fins que no es posi un lÃmit al creixement urbanÃstic, i els consumidors assumeixin el cost real de la dessalinització i la distribució dâ��aquest bé escà s. Per això, podem dir que no sembla que els governants siguin conscients que el món camina en un compte enrere que ens porta a lâ��esgotament dels recursos i que, com més esperin a reaccionar, més drà stiques hauran de ser les mesures que hauran de prendre per frenar això que, a hores dâ��ara, sembla irreversible.
Kuwait
Jordi Llaonart
Publicació original de. clica sota,
http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma |
This work is in the public domain |
|
|
