Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Carta de Barcelona sobre precarietat i salut
per EUiA	26 jul 2007
CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT: (Aprovada en les Jornades sobre precarietat i salut organitzades per EUiA i el Partit de l’Esquerra Europea, els dies 29 i 30 de juny. Paràgrafs seleccionats.) El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut. La manera en què la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut, que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem amb un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i els requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i l’equitat�, més el treball digne. DENUNCIAR LA PRECARIETAT El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari - persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col•loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, en la nostra societat, elements contradictoris. (...) La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’àmbit del treball a la resta d’àmbits de les nostres vides i s’ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com a inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables. (...) Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball. (...) La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col•lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades, que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat davant els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la qual es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat. (...) Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i la promoció de la salut exigeixen una acció coordinada molt àmplia: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i els programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones. LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA: -L’estabilitat en l’ocupació, uns salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes. -El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció. -Disposar d’ajuda psicològica pública, gratuïta i “amiga� en els moments de crisi laboral o personal. -Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos. -Garantir el compliment que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral. (...) Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs —locals, nacionals, estatals i supranacionals— la consecució d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu. EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT Els i les participants en aquesta conferència es comprometen: 1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques. 2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere. 3) A vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior d’aquestes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats�. Per tot això caldrà: 1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i polítiques. 2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els mateixos treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia. 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PA�SOS DE LA UE per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’Europa. Des d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i l’acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i els projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona, i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre de la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com l’OMS i l’OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta. Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more