|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Carta de Barcelona sobre precarietat i salut
|
|
|
per EUiA |
26 jul 2007
|
|
|
CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT:
(Aprovada en les Jornades sobre precarietat i salut organitzades per EUiA i el Partit de l’Esquerra Europea, els dies 29 i 30 de juny. Parà grafs seleccionats.)
El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.
La manera en què la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut, que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem amb un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i els requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justÃcia social i l’equitatâ€?, més el treball digne.
DENUNCIAR LA PRECARIETAT
El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari - persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col•loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bà siques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, en la nostra societat, elements contradictoris.
(...)
La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. AixÃ, la precarietat s’estén des de l’à mbit del treball a la resta d’à mbits de les nostres vides i s’ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com a inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la famÃlia, pèrdua de drets i manca de recursos estables.
(...) Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.
(...)
La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col•lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades, que són part indestriable de la classe obrera de cada paÃs i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tÃmides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat davant els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la qual es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.
(...)
Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i la promoció de la salut exigeixen una acció coordinada molt à mplia: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i els programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats especÃfiques de cada paÃs i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.
LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:
-L’estabilitat en l’ocupació, uns salaris mÃnims adequats i unes condicions de treball dignes.
-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.
-Disposar d’ajuda psicològica pública, gratuïta i “amiga� en els moments de crisi laboral o personal.
-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos.
-Garantir el compliment que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.
(...)
Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contÃnuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs —locals, nacionals, estatals i supranacionals— la consecució d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.
EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT
Els i les participants en aquesta conferència es comprometen:
1) A intervenir en el terreny de la polÃtica de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polÃtiques.
2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allà on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere.
3) A vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior d’aquestes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y prà ctiques d’aquestes societats�.
Per tot això caldrà :
1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i polÃtiques.
2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els mateixos treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia.
3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAÃ?SOS DE LA UE per conèixer les caracterÃstiques concretes de precarietat de cada paÃs i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’Europa.
Des d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i l’acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i els projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona, i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessà ries a fi que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre de la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com l’OMS i l’OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta.
Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans. |
This work is in the public domain |
