|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Forun Social Mundial: debilitats, punts forts i reptes de futur
|
|
|
per Esther Vivas**** |
11 jun 2007
|
|
per Esther Vivas*, del Grup d’Investigació en Participació Ciutadana i Moviments Socials de l’IGOP (Universitat Autònoma de Barcelona) [1] |
Malgrat els seus lÃmits i debilitats, el Fòrum Social Mundial (FSM) continua sent el major espai d’encontre, d’intercanvi i de debat, a nivell internacional, d’aquells actors que s’oposen al model de globalització neoliberal. Després de la seva setena edició, celebrada a Nairobi, és un bon moment per parar i reflexionar sobre la seva trajectòria i els reptes que enfronta en el futur.
Un breu balanç de Nairobi
El FSM celebrat a Nairobi ha significat un toc d’atenció del que podria succeir-lo el Fòrum si no canvien certes dinà miques. A continuació assenyalem algunes d’aquestes amenaces. En primer lloc, es pot assenyalar la possible mercantilització de l’esdeveniment. En aquesta última edició, el comitè promotor va optar per organitzar tots els aspectes logÃstics a partir de la contractació d’empreses privades. Arribant fins i tot a firmar un acord amb la multinacional de la telefonia mòbil Celtel com a patrocinadora oficial de l’encontre. Una qüestió que va despertar les irades crÃtiques dels sectors més militants del FSM que van denunciar aquests fets.
Un altre perill és la possible "oenegització" i moderació i el seu allunyament dels moviments socials de base. A Nairobi, aquesta dinà mica ha estat evident amb l’excessiva sobre representació d’ONG del Nord, de les esglésies i les seves respectives associacions religioses que en comptar amb majors recursos econòmics han copat l’esdeveniment. L’enorme cost per a la inscripció d’activitats i el lloguer d’espais ha estat monopolitzat per aquells que tenien major capacitat financera en detriment d’aquells moviments de base que, malgrat el seu abast local i regional, no tenien suficients recursos econòmics. Això ha influït en el discurs públic del Fòrum que ha estat copat per aquells que instaven a un capitalisme de rostre humà i ha silenciat les veus més radicals i alternatives.
Més errors
En aquest sentit, la llista d’errors i debilitats d’aquesta última edició podria continuar: amb una entrada que va ser excessivament cara per als moviments socials de Kenya i la població local; una lògica ’gegantista’ que va portar a llogar un recinte amb unes dimensions totalment desproporcionades en relació amb el nombre real de participants; i les dificultats amb què es va trobar el sector més movimentista i combatiu del fòrum, l’Assemblea de Moviments Socials, a l’hora de dur a terme les seves activitats que no estaven ni incloses en el programa ni comptaven amb un espai per dur-se a terme.
Però malgrat totes aquestes limitacions és necessari assenyalar la capacitat de resposta dels sectors més radicals que van forçar l’entrada gratuïta de la població local mitjançant accions directes a les portes del recinte; les iniciatives contra la mercantilització de l’esdeveniment amb l’ocupació d’alguns restaurants privats; o l’aprovació en l’últim Consell Internacional del FSM d’un codi de conducta per als organitzadors regionals de l’esdeveniment que impedeixi que es repeteixin aquests errors. Tampoc no podem oblidar alguns aspectes gaire positius com l’augment de la convergència entre moviments sectorials (antiguerra, migracions, dones, contra el deute...) i l’elaboració d’una agenda comuna de mobilització.
Punts forts
I és que malgrat les seves debilitats, un dels principals assoliments del FSM ha estat la seva capacitat de consolidar, al llarg dels seus vuit anys de trajectòria, un espai de convergència i d’encontre de tots aquells actors que s’oposen a la lògica neoliberal. Un ampli ventall d’organitzacions i moviments socials que, malgrat les seves diferències polÃtiques i estratègiques, han estat capaços de convergir, de construir i de mantenir aquest referent comú.
Una altra de les principals fortaleses ha estat la que alguns han considerat la seva principal debilitat: el limitar-se a ser un espai d’encontre i no convertir-se en una organització formal capaç d’elaborar, per exemple, un manifest programà tic. Però és que la diversitat i l’amplitud del FSM arrela en uns acords de mÃnims, la Carta de principis del FSM, que assumeixen tots aquests actors. Es tracta d’un frà gil equilibri que s’ha de mantenir si es vol garantir la continuïtat de l’esdeveniment.
Però aquestes limitacions no han impedit que els sectors més combatius hagin buscat espais propis de convergència. Des dels seus orÃgens i en paral·lel al FSM, s’ha impulsat una Assemblea de Moviments Socials capaç d’elaborar un calendari conjunt de mobilització amb un important impacte a nivell global, com aixà ho va demostrar el cridat a l’acció del 15 de febrer contra la guerra de l’any 2003. Un Assemblea necessà ria i complementà ria a la dinà mica del FSM i que permet anar més enllà , on el Fòrum no pot ni ha d’arribar.
Un altre dels grans assoliments del FSM i del moviment altermundialista ha estat la seva capacitat per acabar amb el discurs únic del neoliberalisme i deslegitimar les institucions internacionals que el promouen. El crit d’“un altre món és possible� ha estat la resposta unà nime d’aquells que s’oposen a la globalització neoliberal i a la mercantilització de la vida.
Del global al local
Si el FSM va sorgir amb una lògica anti Davos i amb un perfil discret en la seva primera edició el gener del 2001, el segon i tercer Fòrum van significar la projecció internacional de l’esdeveniment aconseguint un gran impacte medià tic internacional i un important reconeixement, no solament a nivell intern del moviment, sinó també entre els seus adversaris. En aquest sentit, el Fòrum va anar evolucionant des d’una actitud reactiva a una de propositiva, de la crÃtica a l’elaboració de propostes i alternatives.
Hem d’assenyalar, també, la capacitat de descentralització de l’esdeveniment tant en la seva esfera internacional, amb la celebració del quart FSM a Mumbai (L’Ã?ndia) abandonant el seu lloc de naixement a Porto Alegre; com amb l’organització d’innombrables fòrums socials tant a nivell local com a regional i continental. Una aposta polÃtica que s’ha mantingut i que va donar lloc a un sisè FSM policèntric el 2006, a Caracas, Bamako i Karachi, i a aquesta setena edició a Nairobi. La descentralització ha permès l’enfortiment regional dels organitzadors del Fòrum i el relatiu acostament del mateix a nivell local.
La incògnita sobre el futur del FSM dependrà dels moviments, organitzacions i col·lectius que l’integren i dels passos que facin en un futur. Però el que és clar és que aquest només tindrà sentit en la mesura que sigui capaç de promoure aliances à mplies i alternatives concretes que trenquin amb la lògica capitalista i patriarcal i que tinguin utilitat per a l’organització i l’enfortiment de les lluites reals.
article publica http://revoltaglobal.cat |
This work is in the public domain |
