|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Dia internacional de suport a John Bowden, pres anarquista!
|
|
per Leeds ABC
Correu-e: leedsabc ARROBA riseup.net (no verificat!) |
16 mai 2007
|
|
|
En John Bowden és un pres anarquista amb una cadena perpètua que fins fa ben poc, després de passar-se més de 25 anys a la presó, estava en règim obert a la presó de Castle Huntly.En John s’ha passat els últims dos anys treballant en comunitats de fora la presó sense ser supervisat, i fent de voluntari en projectes per a gent amb deficiències mentals i gent vulnerable socialment; també s’ha qualificat com a tutor literari per a persones amb dificultats d’aprenentatge. Durant gairebé un any també se li han donat frequents permisos de cap de setmana, i no s’el considerava de cap manera com a un perill pel públic.
Tot això canvià recentment quan un treballador social americà de dretes acusava John Bowden de tenir enllaços amb una organització terrorista i paramilitar. Això és simplement una mentida. Nosaltres som els que anomena “terroristesâ€?, els amics d’en John, els que li donen suport des de la Creu Negra Anarquista, una organització completament legÃtima i legal de suport a presxs, la història de la qual s’allarga fins als temps de la Rússia tsarista.
Ara en John Bowden està sient castigat per desafiar aquestes mentides. Ha sigut traslladat a la presó HMP Glenochil en règim d’aillament, i dures acusacions estan sobre les seves espatlles; acusacions que creiem que han sigut designades per influir en la junta que ha de decidir sobre el seu alliberament. El Servei de Presons Escoceses ha de prendre responsabilitats per això, amb tots els ulls posats sobre aquest, no poden continuar amagant-ho i deixant a en John en una presó de mà xima seguretat altre vegada. Demanem una investigació i una disculpa per totes les mentides que s`han dit.
Sisplau, demanem que mostreu el vostre suport a en John, en aquests moments tan durs per a ell, escriviu-li cartes a la seguent direcció:
John Bowden, 6729,
HMP Glenochil
King O' Muir Road
Tullibody, Clackmannanshire
FK10 3AD. Scotland.
Mostreu també la vostra indignació amb el Servei de Presons Escocès. Envieu-los-hi postals que llegeixin: HANDS OFF JOHN BOWDEN! NO VILIFICATION OF THE ABC. Dirigides a:
Scottish Prison Service Headquarters
Communications Branch, Room 338
Calton House, 5 Redheughs Rigg.
Edinburgh EH12 9HW. Scotland
O, E-mail: gaolinfo ARROBA sps.gov.uk
Feu tantes manifestacions de suport com siguin possibles, Grà cies pel vostre suport!!
En solidaritat,
LEEDS ABC
Per a més informació sobre en John llegiu a sota o bé contacteu Leeds ABC a:
leedsabc ARROBA riseup.net
http://www.myspace.com/leedsabc
http://www.myspace.com/friendsofjohnbowden
Ja fa més d`un quart de segle, en John Bowden, llavors un noi jove, que ja havia passat la majoria de la seva vida sota custòdia de l’estat, va cometre el que es pot carecteritzar com un assessinat estúpid. No hi va haver res mÃnimament polÃtic en aquell acte, ni es va cometre premeditadament ni tampoc va ser per cap guany personal. Va ser el que, desafortunadament, passa massa sovint quan persones es barallen sota els efectes de l’alcohol. Particularment, quan aquestes, han sigut brutalitzades, marginalitzades i deixades a una banda de la societat. En el seu pamflet editat recentment, “Tear down the wallsâ€?(Enderroquem els murs) en John descriu l’assassinat com a “gratuit i sense motiuâ€? i que “reflexava l’extensió de la meva brutalització després de tants anys de maltractament en institucions estatalsâ€?
Les altres dues persones condemnades de l’assassinat, juntament amb en John, van ser posades en llibertat ja fa anys. Possiblement, si en John hagués sigut menys home del que és, si s’hagués arrestrat pel camà del sistema penitenciari, si hagués aclucat els ulls davant la injustÃcia que l’envoltava, si hagués ignorat el patiment d’altres, si hagués abaixat el cap davant el sistema, segurament ell també hagués sortit ja faria temps. Però això no va ser aixÃ.
Poc després del seu empresonament en John diu que “vaig començar a polititzar-me, a emergir de la desesperança, de la violència i de la rà bia que havia carecteritzat la meva vida fins llavors�. Mentre la concienciació i politització d’en John creixia, ell va començar a emergir com a un organitzador dins la presó i com a molt bon portaveu dels drets dels i les preses.
Però les presons no s’administren com democrà cies liberals, s’administren com a estats policials on la dissidència s’il.legalitza i on aquells que s’alçen contra les injustÃcies són l`objectiu de tots els cà stigs. Tot el que en John ha sufert durant els últims 25 anys: pallisses salvatges a mans dels carcellers, aillament, continuats intents d’acabar amb ell psicològicament; s’anomena tortura. Tot i això, totes aquestes atrocitats no han acabat amb en John. Mai no ha tingut por d’escriure en suport d’altres presos i preses que eren brutalitzades en els mòduls d’aillament, per exemple; de mostrar la seva solidaritat a tots aquells i aquelles que patien les injustÃcies dels sistemes penitenciaris d’arreu del món; d’alçar-se i fer-se sentir quan fes falta. Per tot això ha sigut castigat; castigat per ser un escriptor que sap expressar-se bé dins la presó; castigat per tenir un immens coneixement polÃtic i una intel.ligència molt més gran que la dels seus captors; castigat per tenir el respecte d’altres presos i preses i de molts activistxs polÃtics/ques més enllà dels murs de les presons. En John Bowden ha pagat un preu molt alt, no només per aquells pocs moments d’imprudent ebriatat, però per la seva integritat, empatia, solidaritat i radicalisme.
Una vegada rera altre, les idees polÃtiques d’en John, i el seu contacte amb activistxs polÃtics/ques, ha sigut ressaltat pel sistema penitenciari com a factor de risc i com a raó per a mantenir-lo empresonat. Tanmateix, després de més d’un quart de segle rera reixes, John Bowden, ara ja de 50 anys, ha progressat a través del sistema penitenciari fins a una presó de règim obert anomenada Castle Huntly, a Escòcia. Ha estat treballant fora dels murs de les presons, ha estat regularment en permisos de cap de setmana i estava sient preparat per a un possible alliberament al Juny d’aquest any. Tot això, però, ha canviat recentment, amb el seu trasllat una altre vegada a la presó de mà xima seguretat HMP Glenochil, en condicions d’aillament.
En el tancat món del sistema penitenciari, on la justÃcia és fa estranya, i on rutinà riament els abusos passen desapercebuts, la vida de qualsevol persona es troba en mans dels corruptxs i incompetents/es. A vegades, fins i tot les i els elements de categoria més baixa assumeixen autoritats de déus, i la paraula de qualsevol empleat/da de la presó, sense importar el seu cà rrec, té molta més importà ncia que la de qualsevol pres/a.
Recentment a Castle Huntly, un nou-arribat treballador social de dretes, va submetre un informe sobre en John Bowden, per a ser considerat quan la seva sol.licitud d’alliberament de la cadena perpètua sigués escoltada per la junta encarregada de la seva condicional. En aquest informe Matthew Stillman diu: “Bowden ha escrit per una auto-anomenada pagina web anarquista anomenada Brighton ABC (Creu Negra Anarquista) i diu que dóna suport a les seves accions i ideals. Una ullada a aquesta pà gina web posa en dubte la naturalesa d’aquest grup. Els i les membres d’aquest grup semblen ser majorità riament eco-terroristes o paramilitars involucrats en el que ells veuen com batalles contra els sistemes polÃtics i els seus principis.â€?
En qualsevol altre situació, on algú fes un informe com aquest, sense cap mena de fonament i clarament difamatori, en contra una organització legÃtima de suport a presxs, el mÃnim que podrien esperar és que s’enriguessin a la seva cara. Desafortunadament, en el kafquesc món de les presons, les paraules d’aquest individu tenen molt de pes i comporten un greu perill. És per això que és important que siguin desafiats.
Mentre els mitjans alternatius escollien comunicar això com un atacat a en John Bowden, a la Creu Negra Anarquista (ABC), a grups de suport a presxs i a activistes polÃtics d’arreu del món, el Dundee Courier (diari Escocès) escollia un altre apropament. En portada posaven: “Assassà de Castle Huntly té lligams terroristesâ€?. Aquest diari simplement va decidir inventar-se una història sobre la fantà stica percepció d’Stillman, calumniant la CNA, i sens dubte escollint John Bowden com un “objectiu fà cilâ€?.
Aferrant-se a aquesta publicitat com a excusa, el Servei de Presons Escocès (SPS) immediatament va traslladar en John a condicions d’aillament a la presó de Glenochil, on ha sigut informat que romandrà durant tres mesos. Mentre, estranyament, ells diuen que això no és un trasllat de cà stig, està clar que en John està sient castigat perquè el centre d’atenció ha sigut posat en les difamatòries i malicioses calumnies del treballador social de Castle Huntly.
Per algú que ha defensat altres, en innumerables ocasions, durant el seu temps a la presó, normalment a un preu molt alt per a ell, i que ara està sient castigat pels seus ideals i per a no renunciar de la CNA, en John Bowden es mereix tot el mà xim de suport possible.
Com a mÃnim, sisplau, envieu una carta a en John a la seva nova adreça i una postal que digui “hands off John Bowdenâ€? (deixeu lliure en John Bowden) a l’SPS. Tota mena d’accions de suport constructives són encoratjades. Sisplau mostra solidaritat amb en John Bowden ara que tan ho necessita.
“Per haver-me posat en contra i per haver resistit tractaments il.legals i inhumans a la presó, i haver retingut una mÃnima integritat i humanitat en el procés, ara segurament hauré de romandre empresonat molt més del que ara ja fa molts anys un jutge conservador va considerar un perÃode apropiat. Però l’infern es glaçarà abans que abandoni aquella part de mi que ha tingut el coratge i la integritat de lluitar i resistir fins i tot quan la lluita semblava inútil.â€? John Bowden (extret de “Tear down the wallsâ€?)
CARTA DE JOHN BOWDEN:
El 18 de abril de 2007, 9 meses depués de mi traslado a Castle Huntly Open Prison y menos de un mes antes de una importantÃsima audiencia de libertad condicional donde se tenÃa que decidir la procedencia de mi puesta en libertad después de 25 años en la cárcel, se me colocó en aislamiento y al siguiente dÃa se me trasladó a una cárcel de máxima seguridad.
De forma increÃble, se me acusaba de involucrarme en una “organización terroristaâ€? del exterior, una acusación reflejada en la portada del periódico local “Dundee Courierâ€? el dÃa que se me aisló. En el clima polÃtico actual tal acusación se realizó obviamente con la intención deliberada de mantenerme indefinidamente entre rejas.
De hecho, la acusación es falsa y revela la voluntad del sistema penitenciario de denegarme la libertad aunque haga más de un cuarto de siglo que estoy encarcelado. Que una ridÃcula y fácilmente refutable mentira resultara en mi vuelta a la máxima seguridad y la casi autómatica denegación de libertad condicional revela también la naturaleza kafkiana del poder en el mundo de estado policial del sistema carcelario. De todas formas, existe una cierta racionalidad viciada motivando la absurda acusación lanzada contra mÃ
.La persecución y victimización de los presos activistas por parte de las autoridades carcelarias es tan intrÃnseco al rol y función del sistema como las injusticias y abusos de poder que caracteriza el trato a todos los presos. A ojos del sistema penitenciario y aquellos que lo refuerzan, los presos más temidos y odiados son los que identifican como “cabecillasâ€? y “subversivosâ€?, presos que intentan organizarse colectivamente y mobilizar a sus compañeros hacia la resistencia y la protesta.
Para estos “revoltososâ€? el sistema se reserva su más vicioso y vengativo trato, y un hambre de venganza que persigue la vida de tales prisioneros todo el tiempo que dure su condena. Si además resulta que el preso tiene una condena de cadena perpetua, significa que se empleará cualquier medio, incluyendo la conspiración de los trabajadores sociales y los encargados del seguimiento para una posible libertad condicional para intentar mantener el preso tras las rejas hasta que muera.No hay lÃmites civilizados a la sed vengativa del sistema carcelario cuando trata de castigar a aquellos que han desafiado y amenazado su poder.
Por más de dos décadas en la cárcel he perseguido y luchado por la causa de los derechos de los presos e intentado con cualquier medio a mi alcance exponer los frecuentes y a menudo horribles abusos de poder que he presenciado y sufrido. A consecuencia de eso, mi nombre se ha convertido para los oficiales de la cárcel en sinónimo de sedición y desafÃo, y en el espectro de algo que siempre ha atemorizado, enrabiado y llevado a usar cualquier método y medio para erradicarlo y destruirlo: el poder del preso.
En enero de este año, al acercarme al final de la recomendación de 25 años en la cárcel (de mi sentencia de cadena perpetua, la administración de Castle Hunty Open Prison tuvo que empezar a hacer informes sobre mà para lo que debÃa ser el tribunal final que decidirÃa mi libertad condicional. Como parte de mi preparación para mi salida, pasé dos años en la comunidad exterior como voluntario en proyectos con enfermos mentales y socialmente vulnerables, y me “diploméâ€? como tutor para gente con dificultades en el aprendizaje. Durante casi un año se me permitieron algunas salidas. Los dos criterios fundamentales que determinan la salida en libertad de un condenado a cadena perpetua son la expiración del periodo recomendado de estancia en prisión y la ausencia de riesgo para la sociedad, lo que en mi caso parecÃan suficientemente positivas.
De todos los informes que se recopilan en estos casos, pocos hay más importantes e influyentes que los escritos por trabajadores sociales.Son las opiniones de estos supuestamente imparciales profesionales los que ejercen una importancia capital en las deliberaciones de la junta de libertad condicional. En mi caso, las autoridades penitenciarias escojieron desechar los servicios de un trabajador social después de que les llegara una alegación de que habÃa formado una “inapropiada buena amistadâ€? con él. En vez de eso, designaron a un nuevo trabajador social para que escribiera mi informe. Escogieron a Matt Stillman, un americano de derechas imbuido de ideas puntivas acerca del rol de la libertad condicional.
Durante dos breves entrevistas intentó interrogarme acerca de mis ideas polÃticas y mi filosofÃa, centrándo sus preguntas casi exclusivamente en mis contactos y relaciones con los grupos de apoyo del exterior. ParecÃa particularmente interesado en mi contacto con la Cruz Negra Anarquista y dijo que habÃa investigado su página web y leÃdo artÃculos mÃos ahÃ. Según la visión limitada de las ideas de derechas de Stillman, asociar anarquismo con violencia, y a pesar de lo que realmente habÃa visto y leÃdo en la página, decidió escribir los siguientes comentarios en su informe: “Bowden ha escrito en una auto-proclamada página web anarquista llamada “Brighton ABCâ€? y dice que apoya la mayor parte de sus ideas y acciones. Una visita a esta página pone en duda la naturaleza del grupo. Los miembros de ese grupo parecen ser esencialmente eco-terroristas o miembros de grupos paramilitares envueltos en lo que perciben como batallas contra sistemas y principios polÃticosâ€? Después añade:â€?Cuando estaba en la cárcel de Edimburgo, se informó que Bowden recibió la visita de terroristasâ€? Esto se refiere a dos miembros de la C.N.A de Brighton que me visitaron allÃ, ninguno de los cuales tenÃa antecedentes.
Stillman, como buen americano de derechas, sabÃa perfectamente que acusar de tener simpatÃas con terroristas, en el actual clima polÃtico, acabarÃa definitivamente con mis posibilidades de acceder a la libertad condicional. Y por supuesto que aquellos que invitaron a Stillman a escribir un informe sobre mà sabÃan muy bien que a las opiniones de un aparentemente imparcial y neutral profesional se les darÃa mucho más peso. La encargada del trabajo social de Castle Hunty, Christina Brown, y a pesar de haber revisado también la web de la C.N.A de Brighton, envió un informe contradiciendo el de Stillman y cuestionando suimparcialidad y profesionalidad.
Toda la administración de Castle Hunty decidió apoyar las visiones de Stillman, y reaccionar airadamente cuando contacté con la C.N.A para sugerirles que emprendieran acciones legales contra la definición de Stillman de terrorismo. El 18 de abril, por la tarde, todos los presos de Castle Hunty fueron encerrados en sus celdas mientras se me escoltaba a la oficina del jefe de la prisión, James McKay. Me informó de que habÃa “comprometido la reputación corporativa de la prisiónâ€?, y de que mi “contÃnuo contacto con una organización paramilitar del exterior hacÃa imposible mi permanencia en un régimen abiertoâ€?. Entonces se me puso en aislamiento y al dÃa siguiente se me trasladó a una cárcel de máxima seguridad.
No habÃa atentado contra la disciplina penal en Castle Hunty, ni roto normas carcelarias, habÃa cubierto cualquier criterio necesario para la libertad de un preso sentenciado a cadena perpetua, y aún asÃ, en base a una absurda alegación hecha por un bastardo idiota trabajador social, se me ha puesto en la tumba de la alta seguridad y se me ha denegado la posibilidad de salir en libertad en un futuro más o menos cercano.
La verdad es que mi tratamiento está motivado polÃticamente, e inspirado por una determinación para castigarme contÃnuamente por haber luchado contra el sistema en el pasado y animado a otros a hacer lo mismo, y también por una determinación para hacer que me convirtiera en intelectual y polÃticamente sumiso y obedeciente. Por lo que interesa al sistema penitenciario, lo importante ahora no es evitar cualquier riesgo que yo pueda implicar a la sociedad, si no sobre todo erradicar mi espÃritu e identidad polÃtica. De ahora en adelante, por eso, mi encarcelamiento contÃnuo es puramente polÃtico y se centra plenamente en lo que continuo representando para el sistema penitenciario, siempre temeroso de un movimeitno de presos polÃticamente despierto y miltante. |
Mira també:
http://www.myspace.com/leedsabc
http://www.myspace.com/friendsofjohnbowden
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Dia internacional de suport a John Bowden, pres anarquista!
|
|
per leeds abc |
17 mai 2007
|
|
el dia internacional es el 25 de maig!!! |
|
|
