|
|
|
Notícies :: laboral |
|
precarietat? no, grà cies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
|
|
|
per sindicat |
30 abr 2007
|
1r de Maig de 2007
manifest nacional de la COS |
Un any més, i malgrat les tan manides polÃtiques “socialsâ€? dels governs del Pp (al PaÃs Valencià i Ses Illes), del tripartit al Principat, del PsoE al govern de Madrid i de la dreta a ParÃs, els i les treballadores dels Països Catalans ens veiem cada cop més vulnerables als efectes de la crisi econòmica que sembla que tenim por d’esmentar, però que tothom pateix.
I sÃ, les xifres no són gens afalagadores.
Un diferencial cada cop major entre el nivell salarial i el cost real de la vida, que en algunes poblacions del nostre paÃs com Sitges, Barcelona o València pot arribar a posar en greu perill les economies domèstiques de les treballadores i els treballadors.
Per no parlar de la creixent precarietat laboral que afecta tant el sector privat com el públic (que al PaÃs Valencià i a les comarques “turÃstiquesâ€? del Principat ja supera de llarg la mitjana estatal) malgrat la darrera Reforma Laboral, i que la pròpia UGT reconeixia com fallida feia unes setmanes... I quina solució li donen de moment? Doncs simplement fer una campanya publicità ria (pagada amb els nostres impostos), per recordar als empresaris que si ens fan un contracte “indefinitâ€?, rebran... més diners!! (diners, no ho oblidem, que també surten de les nostres butxaques).
O la constant sagnia dels accidents laborals, que al Principat, en 2006 batiren records en xifres de treballadores i treballadors guanyant-se les garrofes.
O els desorbitats preus de l’habitatge, que impedeixen a joves i no tan joves, poder “gaudir� d’allò que semblava ser un dret, i que ara és un luxe...
Per no parlar de la gran quantitat d’empreses que són tancades a casa nostra; empreses que quan ja no donen els beneficis multimilionaris que els seus propietaris pensen “merèixer�, són desmantellades i portades fora dels Països Catalans (a indrets on tindran majors facilitats per explotar altres treballadores i treballadors), malgrat les subvencions rebudes per part de governs de tot pèl... quan no, tancades directament i sense donar més explicacions (mireu sinó els exemples de la indústria del calcer d’Elx, amb empreses que tanquen d’un dia a l’altre sense deixar res darrere)...
En efecte, en els darrers anys s’ha entrat en una espiral neoliberal que només té com a objectiu l’enriquiment fà cil i rà pid. Tant des de la dreta com des de l’�esquerra� (i amb el silenci còmplice dels sindicats anomenats “majoritaris�) s’ha fomentat una societat “guapa�, una societat aparador, on una minoria oligà rquica s’ha enriquit rà pidament i on una majoria, representada pels i les treballadores, ens veiem abocades a jugar exclusivament el rol de consumidores actives.
És clar, sense la participació de tots nosaltres, aquella minoria no té sentit. I tant tensar la corda des d’aquests sectors minoritaris, perquè, és clar, cal estar al cim d’una modernitat malentesa, des de la part baixa de la societat, estem començant a patir unes noves formes d’esclavatge que es tradueixen en unes condicions laborals i de vida cada vegada més insuportables. És clar, tot això té un lÃmit: precarietat, tancaments d’empresa, deslocalitzacions, legislació feta a mida de la minoria oligà riquica (constitucions, estatuts, convenis laborals), etc. Una espiral que ens deixa en la més absoluta indefensió.
Poca broma doncs, amb aquesta fase, que vivim i patim, de la crisi del sistema polÃtic i econòmic que ens manté ocupades, explotades i oprimides.
Però, malgrat totes aquestes barbaritats que patim i encara patirem, hi ha indicis i petites esperances de canvi, esparces i desorganitzades encara, però cada cop més en quantitat i qualitat.
Com les lluites en contra del CPE i el Pla Bolonya, que fan que cada cop més estudiants del nostre paÃs s’organitzen per defensar els seus drets (i prenen consciència de la seua realitat com a membres d’una classe explotada en un paÃs ocupat). O la creixent preocupació i millores en l’organització i capacitat de resposta de les plataformes en defensa del territori. O amb la pujada de les plataformes per un habitatge digne. O l’increment qualitatiu de la consciència de classe en sectors cada cop més amples, el creixement de plataformes i iniciatives alternatives al sindicalisme “clà ssicâ€? (groc, estatal i/o regionalista)...
En definitiva, davant de tot plegat, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, pensem que cada cop es veu més clarament la necessitat de fer una aposta decidida per un nou model sindical, una nova forma d’organitzar-nos com a treballadores i treballadors d’un paÃs que mereix ser lliure.
Hi ha algunes petites escletxes per les quals cal que passem. Aprofitant les pròpies febleses i contradiccions del sistema. I és en aquest sentit, on l’organització ens és vital. Per un sindicat obert i participatiu, plataforma de treballadores i treballadors contra la precarietat, contra l’espoli i l’especulació...
I no ho oblidem pas. Ara són temps d’eleccions (tant sindicals com polÃtiques) i aquà no val a badar, perquè un sol vot al sindicalisme groc i regionalista, un sol vot a la classe polÃtica corrupta, no ens fan ja el pes.
Donem un pas valent endavant, envers la unitat obrera i popular dels Països Catalans!
Prou de precarietat! Pels nostres drets, per la nostra dignitat, defensem el que és nostre!
Coordinadora Obrera Sindical – COS.
1r de maig de 2007.
Països Catalans
www.sindicat-cos.org
info-cos ARROBA sindicat-cos.org |
This work is in the public domain |
|
Re: precarietat? no, grà cies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
|
|
per indp |
30 abr 2007
|
|
Endavant amb el COS! |
|
Re: precarietat? no, grà cies. defensem els nostres drets i la nostra dignitat
|
|
per un |
30 abr 2007
|
Esperem que sigui acertada aquest canvi en el sindicalisme, i que sigui un rebuig als comités d'empresa, les subvencions i els alliberats.
Salut! |
