|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per de Unamuno
Correu-e: deunamuno@gmail.com (no verificat!) |
28 abr 2007
|
|
|
Tot era saquejar i cardar lliurement i sense limitacions, per arribar més tard els problemes i les malalties venèries per [a] molts. Aurelio, dirigent de la FAI [Federació Anarquista Ibèrica] ens digué que la revolución la han hecho los de siempre, los piojosos, mentre que altres anarquistes asseguraven que fumar, beure, fornicar i casar-se per l'Església eren pecats capitals de la mateixa gravetat. Tots aquests comportaments i procediments violents aixecaren, al voltant de la FAI, nombrosos greuges, odis i rancúnies.
Jo mateix havia tingut l'ocasió de conèixer, dins de l'anarquisme, persones conscients, idealistes i revolucionaris, fins a persones de passat tèrbol que se servien de la revolució per llurs/les seves venjances personals. Mancats de consciència llibertària, que vivien en barris marginals, molts d'ells immigrants [és a dir, espanyols]. Però amb el desgavell de la revolta militar s'alliberà tothom, des de presos polítics [fins] a lladres, encara que molts d'ells no estaven preparats per viure fora de les reixes. Les tesis anarquistes, però, es basaven en la confiança en les persones i en el dret a la llibertat, i volíem convertir en teoria totes les presons en sanatoris per adaptar-les als presos i escoles per [als] reclusos mancats de cultura. Tal com la revista Àcrata deia: "Derrumbad las cárceles. Creemos que ha llegado la hora de poner en práctica lo que tantas veces hemos dicho respecto a las cárceles. Somos enemigos del encierro i más enemigos todavía de los que, erigiéndose en autoridades, mandan encerrar a los hombres. Pedimos que sean derrumbadas todas las cárceles de España y los presidios también. Estos antros de dolor y tortura deben desaparecer."
La realitat fou que molts d'aquests lladres i assassins, individus sense ofici ni benefici, quan sortiren de les presons, aconseguiren una estiba d'armament en el saqueig a la caserna de la Mestrança de Sant Andreu. Aquestes armes es convertiren en joguines en mans d'aquesta xusma, que havia sortit de la garjola alhora que naixia la revolució i es creien que allò era la juerga padre. A tots aquest els sortí de l'interior la bèstia que hi ha dins l'home, que només ens cal atiar-la o donar-li una mica de llibertat perquè surti.
Barcelona era un camp obert als lladres que a punta de pistola, exigien a llurs/als seus antics patrons, comerciants o gent rica, unes quantitats de diners, que la gent esquitxava per poder conservar la vida. D'altra banda, els que no pagaven, s'amagaven o fugien, ja que si eren caçats, els mataven, sense perdre-hi gaire temps. Després els familiars de les víctimes tan sols podien moure's entre l'ombra i el silenci. Ningú [no] en sabia res.
Els atracaments a cara descoberta d'aquesta colla de caps calents no serviren gens per tirar endavant la revolució i guanyar la guerra, sinó per satisfer llurs/els seus plaers amb les dones i l'alcohol. Només coneixien l'aspecte destructiu de la revolta, moguts exclusivament per llurs/pels seus interessos. Mancats d'ideals i consciència, dominaven per la por i confonien la revolució amb el terror. D'aquesta colla de baladrers i arrauxats, en coneixíem uns quants i els dèiem que eren uns covards. Després es quedaven quiets i astorats, conscients que podien rebre. Quan els ànims s'asserenaven, els intentàvem explicar que no es tractava de salvar els interessos dels rics [o sigui, que els anarquistes amb ideals no (només) robaven els diners dels rics, sinó que els mataven], sinó de salvar la revolució però ells ens menyspreaven i ens escarnien.
Els comunistes ens acusaren de ser els únics responsables de l'afusellament de molta gent, l'assassinat de capellans i monges, la violació d'aquestes i altres dones de bones famílies, el saqueig de cases particulars i l'intent de robar l'or del Banc d'Espanya. No dic que no, però ells en van ser còmplices, també. A més, quants excessos no van ésser comesos a llurs/les seves txeques [presons-cambres de tortura], per part de botxins comunistes i agents soviètics, que portaren el terror [e]stalinià a Barcelona!
Als calabossos coneguts com campanillas o verbenas, els presos eren posats en uns armaris de pòrtland [una classe de ciment], molt baixos de sostre i amb la paret inclinada en forma d'angle, que feia impossible asseure-s['hi]. En tancar la porta, un bastó que [en] sortia es posava entre les cames, un potent focus de llum era situat molt a prop de la cara i feien sonar constantment un timbre estrident. La sensació d'asfíxia i suplici era terrible ja que, tot i tancar els ulls, la claror encegadora i el soroll eren tan forts que era impossible resistir-ho, sense comptar la manca de menjar. [i no us transcric altres turments més fastigosos]
El pobre company [anarquista] no parava de dir-nos: "esos comunistas son mil veces peores que nosotros, los de la FAI. Nosotros asesinábamos a los enemigos de la revolución, en cambio a estos les gusta martirizarlos." [fixeu-vos en quina llengua ho va dir]
[del llibre Entre el roig i el negre, de Miquel Mir Serra, ara editat per Eds. 62] |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per nin |
28 abr 2007
|
No conec el llibre ni l'autor pero crec que cal fer dues puntualitzacions sobre el tema de que parla
Els partidaris de la revolució com ja sabrem no només eren anarquistes sinó també comunistes autèntics com els del POUM que va ser el grup polític del bandól "republicà"qui va patir més la repressió estaliniana. A aquets estalinistes no els anomenaria comunistes ja que la seva direcció soviética feia anys que s'habia apartat del marxisme, per tant el títol es parcial i algo demàgogic.
En segon lloc cal recordar que molts dels assasinats de curesi gent de dretes durant els prmiers moments van ser comesos per gent d'altres partits com ERC o el propi PSUC, el que passa es que despres, els historiadors del PSUC van crear el discurs oficial de les "esquerres" que atribueix tot aquet clima a la CNT creant el que per aqui es va anomenar molt encertadament fa uns mesos la "llegenda negra" de la CNT.
Amb aquet discurs es carrega la responsabilitat d'aquets actes exclusivament sobre la CNT per presentar els altres partits com "moderats", es un discurs creat a posteriori i que té la funció d'exculpar-los históricament quan en realitat la onada de violéncia caòtica dels primers dies va ser responsabilitat en major o menor grau de totes les forces polítiques, el discurs també amaga l'existencia d'aquestes txeques que esmenta el fragment. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per llibertari potablava |
28 abr 2007
|
No entraré a comentar el text perquè està totalment descontextualitzat, però el que és d'un racisme brutal són les notes de qui ho ha penjat, lamentable i fora de lloc. Euè vol dir molts d'ells "immigrants" i per tant espanyols, llavors molts d'aquests eren catalans, és pura demagogia. I lo de la llengua del final. És pur feixisme penja quelcom així que no té res a vore amb la realitat, la majoria de la població era catalanoparlant per tant la majoria dels pobres, rics, lladres, revolucionaris o del que fos ho eren, no es pot fer una visió esbiaixada per plantejar que uns són millors que altres pel lloc d'on són o la llengua que parlen, o les seves costums.
A part penjar una cosa així a 70 anys dels fets de Maig és voler fugir d'estudi i provocar el personal amb visions esbiaixades, sense tenir en compte molts altres factors, és l'opinió d'una persona. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per CaNuTo |
28 abr 2007
|
L'autor d'aquest llibre va ser president comarcal de ERC i ara forma part del consell nacional d'ERC.
Jo he llegit aquest llibre i és una merda destinat a fomentar aquest llegenda negra de la CNT i la FAI de la que parla nin.
Ni tan sols és original. És un refregit (adaptat als seus interesos polítics actuals) de "El eco de los pasos" per als anys del pistolerisme i de "Homenatge a Catalunya" per a la guerra.
Quan més se li veu el plumero a l'autor és quan el protagonista, un despiadat anarquista de la CNT-FAI, proclama la seva admiració pel Macià. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per lector |
28 abr 2007
|
|
Jo tambe l'he llegit i es una porqueria.Va ser una perdua de temps. Es propaganda barata no gaire ben disimulada i amb molt poc rigor historic. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per anna |
28 abr 2007
|
|
Si fins el monjo,Hil.lari Raguer,es carrega aquest llibre,per les falsetats qu te. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
per xavy
xavy_5@yahoo.es |
29 abr 2007
|
|
a 70 anys dels fets de maig, mai no habia sentid di tantes barbaritads que nomes pretenen com sempre desacredita al moviment anarco-sindicalista ,cal recurda que foran ells els primer a surti al carre ,els primers a comfruntarse el faixisme ,els primers en caure,el ajund que devian fernos els rusus estorna verinos per cause de las convicsion dictaturials comunistas las cuals als an portad al fracas com la histori demostre nomes un comunisma llibertari podria allibera la humanitad dels mals que pateig, |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per me parto el culo |
29 abr 2007
|
|
me parto el culo de vosotros, anarquistas, llenos de tópicos que os limitáis a reproducir acusando a los comunistas de todos los males. Pues recordad el papel de la CNT durante la dictadura: no lo recordáis? normal , porque fué negligible, no habéis pintado nada en el mundo y para una vez que lo hacéis, lo hacéis mal, dejando al burgués de Companys en el poder, que fué quien realmente os la metió doblada. Dejad de decir tonterias, que ya somos mayorcitos! |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per Justo Juan |
29 abr 2007
|
Hombre... pues el peso de los intentos de magnicido durante la dictadira lo tuvo, precisamente el movimiento libertario... que no te guste es otra cosa...así que ya te puedes partir lo que creas conveniente.
por otro lado, el famoso libro de lacita es una inconmensurable basura. Ninguna prueba histórica y todo acompañado por las típicas falsedades con sotana para desprestigiar a la clase obrera catalana.
Y si no hemos pintado nada en el mundo, señor me parto, pues el próximo 1 de mayo ponte a trabajar, ya para ti ese día es laborable. |
|
Re: Revolució anarquista i repressió comunista a Catalunya durant la Guerra Civil
|
|
per Kender |
29 abr 2007
|
|
Jajajajjaja, me parto el culo yo de ti, m'estas dient que els comunistes (aquells que van acceptar la democràcia, la transició, la bandera rojigualda, el rei...) van ser una gran lluita durant la dictadura???? potser van fer més, però ho van fer per la democràcia i el capitalisme, la revolució l'havien deixat de banda, potser per això es van guanyar el favor de monjos i nens pijos que ara són de CIU, perquè ja no eren revolucionaris, sinó una cuadrilla de merda progressista. CArrilo el primer, aneu a cagar i visca l'anarquia! |
|
|
