|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
|
|
per Bingham Seitzern
Adreça: Barcelona |
13 feb 2007
|
|
|
La història de la cacera de bruixes constitueix un tema d’una gran modernitat historiogrà fica, vinculat a corrents actuals com la història de les mentalitats i de la cultura popular, la història de les dones, la microhistòria o la història com a narrativa. D’altra banda, l’existència de la cacera de bruixes a Catalunya és un fet à mpliament ignorat, fins i tot entre el públic coneixedor de la nostra història.
És per aquests motius que, ara fa dos anys, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) va decidir incorporar aquesta temà tica al seu programa d’exposicions temporals per a l’any 2007, tot emmarcant-la dins del cicle d’exposicions de gran format anomenat “Cròniques per a un mil·lenni�. Concretament, la mostra s’inaugurarà el proper 25 de febrer de 2007 i romandrà oberta al públic fins a finals del mes de maig, ocupant la totalitat dels 1000 m2 de què disposa la sala d’exposicions temporals del MHC.
PER BRUIXA I METZINERA.
LA CACERA DE BRUIXES A CATALUNYA
L’organització d’aquest projecte ha constituït un gran repte per al museu fonamentalment per l’existència de dos esculls inicials: d’una banda, la migradesa de la recerca sobre el tema al nostre paÃs i, alhora, pel fet que aquesta recerca no ha desbordat més que en comptades ocasions el marc de la història local; de l’altra, perquè la major part del material potencialment exposable que s’ha pogut localitzar està integrat per llibres i documents d’època, lligats a processos i sentències per bruixeria. Un material de gran valor històric però, sovint, de reduït atractiu museogrà fic per als visitants no especialitzats.
La superació d’aquests esculls ha estat possible grà cies a l’intens i rigorós treball i a la creativitat i esperit innovador de l’equip que ha elaborat el guió i el projecte museogrà fic de la mostra, integrat pels comissaris doctors Agustà Alcoberro i Josefina Roma, la coordinadora tècnica i conservadora del MHC Marina Miquel, els historiadors documentalistes Ramon Sarobe, Joan Salvadó i Àngels Casanovas i el responsable de la posada en escena de la mostra, el dissenyador i escenògraf Ignasi Cristià .
Tot ells han treballat estretament per tal d’aconseguir els quatre grans objectius que es planteja l’exposició. En primer lloc, explicar de la manera més entenedora possible i per a un ample ventall de públics potencials el fenomen de la cacera de bruixes, que tant a Catalunya com a la resta d’Europa es visqué, amb cronologies i intensitats variables, entre els segles XV i XVII, tot fent un èmfasi especial en els esdeveniments del nostre paÃs durant les dues primeres dècades d’aquest últim segle. En segon lloc, suggerir diverses hipòtesis explicatives d’aquest trist, cruel i vergonyós episodi de la història catalana i europea, amb l’objectiu que esdevingui un element de reflexió sobre les conseqüències de la intolerà ncia. En tercer lloc, per posar a l’abast dels visitants nombrosos objectes i documents conservats a museus, col·leccions privades i arxius del nostre paÃs relacionades amb temà tica de l’exposició. Finalment, a l’hora de decidir l’estratègia museogrà fica de la mostra, el repte plantejat ha estat el de dissenyar una “posada en escenaâ€? que embolcalli els visitants dins d’una atmosfera particular i suggerent, apel·lant als seus sentits i emocions.
Per tal d’aconseguir els objectius suara esmentats, l’exposició s’ha estructurat en un espai d’introducció i cinc grans à mbits temà tics que configuren l’itinerari conceptual i museogrà fic de la mostra. Al seu torn, alguns d’aquests à mbits integren d’altres subà mbits o espais temà tics més petits. El conjunt, però, configura una trama narrativa molt marcada, una història trà gica que es desvetlla el visitant a mesura que aquest avança dins l’espai expositiu.
La introducció presenta una selecció de gravats originals del cèlebre pintor Francisco de Goya en els quals aborda el tema de la bruixeria i de la superstició popular tot proposant una de les preguntes essencials que planteja l’exposició: han existit mai les bruixes?
El primer à mbit, titulat “La mà gia en el món medievalâ€?, explica les diverses realitats que a l’edat mitjana s’aplegaven sota el nom genèric de “mà giaâ€?. L’à mbit fa un èmfasi especial en dos temes: d’una banda, el rol de les fetilleres i sanadores que, entre d’altres objectius, vol fer palesa la dificultat de posar lÃmits clars entre la mà gia, la religió i la ciència; de l’altra, l’evolució del pensament i el posicionament tradicional de l’església catòlica en relació a la mà gia i la fetilleria en el transcurs dels últims segles medievals.
El segon à mbit, titulat “La invenció de la bruixa�, aborda el procés de construcció de l’estereotip de la bruixa diabòlica, especialment a partir dels segles XIV i XV, tot fent palesa la responsabilitat i rol central en aquest afer de determinats teòlegs i inquisidors d’arreu d’Europa i, alhora, la progressiva difusió d’aquest estereotip arreu del continent i, en especial, a Catalunya. En relació a aquestos eixos temà tics, i entre d’altres objectes i documents rellevants, s’exposen un exemplar del “Malleus maleficarum� escrit en 1486 -sens dubte un dels més cèlebres tractats inquisitorials publicats arreu d’Europa- i l’original de les “Ordinacions de les Valls d’Àneu� (1424), que conté la referència més antiga feta a Catalunya sobre la suposada existència de bruixes satà niques.
En el tercer à mbit, titulat “Les bruixes vistes pels seus perseguidorsâ€?, es presenta el procés de “conversióâ€? a la bruixeria, com eren els suposats sà bats o aquelarres en que bruixes i bruixots es reunien per adorar el diable, o quines eren les malvestats i crims que amb més freqüència se’ls imputaven (sempre des de l’òptica i el discurs dels inquisidors i de tots aquells que les perseguien). Per tal d’il·lustrar-ho, l’à mbit recull alguns dels objectes i documents amb més rellevà ncia artÃstica de la mostra, entre ells dos manuscrits del segle XV cedits per la Biblioteca Reial de Brussel·les i la Biblioteca Nacional de França de ParÃs que contenen les primeres representacions conegudes d’un sà bat o reunió de bruixes.
L’à mbit quart, titulat “La gran caceraâ€?, constitueix l’espai central de la mostra i, al seu torn, s’estructura en quatre à mbits més petits dedicats a la cacera de bruixes a Europa, la Inquisició espanyola i el cèlebres processos de Zugarramurdi (PaÃs Basc), la cacera a Catalunya, els processos i sentències, el perfil de les vÃctimes i la fi de la cacera. És aquà on es concentra una acurada selecció de documentació d’arreu de Catalunya sobre la persecució contra les bruixes a començaments del segle XVII, que dóna una idea clara i precisa de la seva intensitat, abast territorial i virulència.
Finalment, l’à mbit cinquè de la mostra, titulat “La bruixa en la tradició popular�, posa de relleu la pervivència de les prà ctiques i les creences sobre bruixeria en el camp de la cultura popular i tradicional catalana, especialment en el món pagès del segle XIX i començaments del XX. El visitant podrà descobrir alguns dels amulets i talismans que tradicionalment s’utilitzaven contra les bruixes i els seus maleficis i, alhora, escoltar una selecció de contes tradicionals sobre la bruixeria recollits per folkloristes com Cels Gomis o Joan Amades.
En definitiva, l’exposició aborda el fenomen de la bruixeria i la seva repressió a Catalunya, tot inserint-lo en un marc històric més ampli, que té en compte els aspectes socials, polÃtics, econòmics, religiosos i culturals de l’època, sense els quals no es podria entendre. A més, en la mesura del possible, la mostra intenta donar el protagonisme a les vÃctimes anònimes de la persecució, mostrant la forta cà rrega de misogÃnia que s’amaga darrera d’ella. Finalment, es trenca també un tòpic molt arrelat: el del protagonisme de la Inquisició i, més en general, de l’església en aquesta persecució ja que, contrà riament a l’opinió popular, van ser sobretot eclesià stics els que van encapçalar les protestes contra la cacera de bruixes.
Però per a tots aquells que hi hem treballat, el valor i la pertinència d’aquesta mostra està sobretot condicionada pel seu posicionament i enfocament moral. En aquest sentit, cal esmentar que l’exposició vehicula i subratlla dues idees-força: d’una banda, la tolerà ncia envers els diferents, els estranys, els heterodoxos i l’oposició a qualsevol forma de fanatisme; de l’altra, la no mitificació de la superstició, entesa com a camà alternatiu al pensament racional -i, ben a la inversa, l’explicació racional (i, doncs, històrica) d’aquells fets-.
Jusèp Boya i Busquets
Cap d’exposicions del MHC
Marina Miquel i Vives
Conservadora del MHC i coordinadora de l’exposició |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya
|
|
per lo carraco |
13 feb 2007
|
diuen que les religions que perden les guerres passen a la categoria de supersticions. Això va ser el que va passar amb els cultes romans (també dits grecs) i els anteriors a la romanització quan va triomfar el cristianisme.
la persecució i el martiri que van patir els cristians, s'el van cobrar amb interessos quan van agafar el poder a Roma. Tota mena d'assassinats, amb crucifixions incloses, es van cometre per tal d'exterminar el paganisme, o, si voleu, la superstició.
l'església va ser la culpable de la creació i criminalització de "la bruixeria", però va ser la societat civil la que les va perseguir i fins i tot inventar quan no les trobava per tal de justificar les seves pors.
mort per mort, s'ha demostrat que la religió és la pitjor enemiga de l'èsser humà. |
|
|
