|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[IRLANDA] Creix la divisió del moviment republicà irlandès
|
|
|
per Free Derry |
29 gen 2007
|
|
|
|
L´actual situació del moviment republicà irlandès
Ens trobem davant un moment especialment delicat pel moviment republicà a Irlanda del nord. El procés de pau en negociació a Escòcia per part dels governs brità nic i irlandès i els lÃders de les diverses forces polÃtiques d´ambdues comunitats, entre ells el Sinn Féin, està aixecant molts recels per part de les bases del partit i altres faccions del moviment republicà , com són el 32 Counties Sovereignty Movement (Moviment per la sobirania dels 32 comtats), braç polÃtic del Real IRA o el Irish Republican Socialist Party, braç polÃtic de l´INLA (Irish National Liberation Army), branca escindida de l´IRA el 1972. Actualment, el punt més delicat del procés s´ha situat en l´exigència, per part de la comunitat unionista i de l´autoritat brità nica, del reconeixement republicà de la Policia de l´Ulster (PSNI), com a condició fonamental pel restabliment de l´autonomia nord-irlandesa. La cúpula del Sinn Féin es mostrava disposada a cedir en aquest aspecte, acabant amb els 84 anys de no reconeixement de cap de les forces brità niques d´ocupació. Finalment, ahir es va produir la votació a Dublin entre tots els afiliats del Sinn Féin, els quals, majoritariament, van votar favorablement a l´estratègia de la cúpula del partit.
El cos policial, a partir de l´inici de les converses de pau, ha intentat fer un rentat de cara, que ha inclós un canvi de nom (abans era conegut com a Royal Ulster Constabulary-RUC). La comunitat republicana mai abans havia acceptat la legitimitat del RUC, degut als abusos que aquest cos ha comès durant tots aquests anys. A més d´haver comès assassinats abolutament injustificables, entre ells la mort d´infants, un recent informe d´una comissió encapçalada per l´inspectora Nuala O'Loan, ha demostrat la col•laboració del RUC amb l´UVF (principal grup paramilitar unionista) en la permisivitat i fins i tot l´elaboració d´atemptats contra el moviment republicà , aixà com la comesa d´altres delictes com extorsions, intimidacions, trà fic de drogues, etc...a la dècada dels noranta. Tot i això, pel govern brità nic, s´han près les suficients mesures per l´erradicació d´aquestes prà ctiques i considera que aquests fets són propis de la policia del passat (RUC) i no pas de l´actual Police Service of Nothern Ireland (PSNI).
Les declaracions de l´executiu brità nic no han servit per convèncer a alguns sectors del moviment republicà , el qual es pregunta com és possible que aquest canvi s´hagi produït quan cap membre de l´anterior RUC ha estat inhabilitat per aquests fets i tots continuen en actiu al nou PSNI. A més, el govern, després de la publicació de l´informe, ha hagut de reconèixer que aquests delictes no han sigut un fet aïllat i ha deixat entreveure la possibilitat de que aquestes “irregularitats� s´hagin estat cometent també en dècades anteriors. Per a bona part de la comunitat republicana, aquest fet suposa el reconeixement oficial de que ha existit la guerra bruta contra l´IRA.
Reconèixer la legitimitat de la “nova� policia és especialment inacceptable pels familiars de totes les persones que han perdut la vida en el conflicte a mans dels RUC o els paramilitars unionistes, aixà com pels POW´s (Prisoners of War) i els seus familiars, ja que cedir precisament en aquest aspecte significaria la claudicació i la inutilitat de bona part de la lluita passada, però a més a més, aquest reconeixement és rebutjat per molts pel fet que suposa el començament de l´acceptació de la “legalitat� brità nica en territori irlandès. Les mostres de rà bia no s´han fet esperar. A Derry furgons policials han rebut diversos atacs durant aquesta setmana.
Sembla ser que la divisió que afecta al moviment republicà irlandès és cada vegada més profunda, i es vertebra principalment en dues postures enfrontades. Per una banda, els que pensen que no es pot mirar enrera i s’ha d’avançar en el procés de pau, el qual ha de comportar certes concessions, aquesta és la posició de la cúpula del Sinn Féin i del partit nacionalista més moderat, l’SDLP. Per altra banda, la postura del 32 Counties Sovereignty Movement, l’IRSP (Irish Republican Socialist Party), els familiars dels morts, presos i part de les bases del Sinn Féin, etc... que consideren inacceptable el reconeixement del PSNI i consideren excesives les exigències brità niques, tot denunciant que la gran majoria de cessions en el procés de pau són provenen del costat republicà . |
This work is in the public domain |
|
Re: [IRLANDA] Creix la divisió del moviment republicà irlandès
|
|
per hmmmmmmmm |
29 gen 2007
|
has escrit "Reconèixer la legitimitat de la “nova� policia és especialment inacceptable pels familiars de totes les persones que han perdut la vida en el conflicte a mans dels RUC o els paramilitars unionistes, aixà com pels POW´s (Prisoners of War) i els seus familiars".....
pero el diumenge vaig escoltar als familiars i altres al "Ard Fheis" n Dublin que van dir que ja es acceptable. Potser que no es acceptable per els d 32 Counties Sovereignty Movement (Moviment per la sobirania dels 32 comtats), braç polÃtic del Real IRA o el Irish Republican Socialist Party, braç polÃtic de l´INLA (Irish National Liberation Army), pero parlar / escruire q "Creix la divisió del moviment republicà irlandès" quan aquestes grups (RIRA; CIRA INLA) no ten representació ni al Dublin ni al Belfast es pura propaganda. Clar q hi ha sectores de "estat catala" q no agradan el estatut d ERC ni el govern de Montilla pero no podem dir q "creix la divisió d catalanisme" com clar q hi ha sectores del "abertzales" q no estan acord ni amb negoció ni amb la lluita armada.
o si? o no?
http://www.indymedia.ie/article/80682 |
|
Re: [IRLANDA] Creix la divisió del moviment republicà irlandès
|
|
per a |
30 gen 2007
|
|
el free derry aquest ens preten vendre que el és el més radikal i guay i que els irlandesos es divideixen... mira, amb la direcció del Sinn Fein a munt! i més als moments mé durs! |
|
Re: [IRLANDA] Creix la divisió del moviment republicà irlandès
|
|
per no li busquem 3 peus al gat |
30 gen 2007
|
|
Jo trobo que el company/a Free Derry tan sols fa una explicació de la situació actual no un anàlisi polític i crec que és prou encertada. Per altra banda personalment també crec que és encertat quan esmenta que creix la divisió entre els/les republicans irlandes@s. Quan no hi ha unitat és perque hi ha divisió. Quan el company hmmmmmm esmenta que els grups anomenats "dissidents" no tenen representació a Belfast o Dublín, crec que deu voler dir parlamentària, perque representació popular sí que en tenen. Aquesta gent no està representada parlamentàriament per una questió de principis doncs ser-hi representa acceptar la partició de la nació. Questió de principis es també el fet que no donguin suport a la policia doncs creuen és un instrument repressor de l'estat. En aquest aspecte hi ha una clara divisió.L'actual cúpula del Sinn Fein està desenvolupant una estratègia política la qual ha comportat molta polèmica, doncs la gent del pais que no està conforme,entre altres raons, creu que el SF ha vengut tots els valors republicans per convertir-se en un partit merament nacionalista. També crec que si l'estatut d'esquerra o les negociacions a Euskal Herria involucrés l'acceptació pública de les forces policials autonòmiques també hi hauria divisions entre la nostra gent, però això és una altra història i una situació política molt diferent a la que ens trobem nosaltres. Cal recordar però, que l'estratègia del SF no és la única que pot ser vàlida i, que centrar-se en el procés de pau irlandés al voltant de les decisions/negociacions que prenen els partits politics majoritaris parlamentaris seria un error. |
