|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
[I-CSC] L'Espai Jove lamenta les "postures cohibides" de la Llei d'Habitatge
|
|
|
per EJ |
11 gen 2007
|
|
|
El Projecte de Llei del dret a l’habitatge que el govern català va aprovar a mitjans de desembre, i que ara resta pendent dels pertinents trà mits parlamentaris, suposa, evidentment, una reforma positiva per a les classes treballadores. Una vegada més, però, des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC hem de lamentar que la mesura es quedi amb postures cohibides i gens decidides, que si bé faciliten en alguns aspectes l’actual situació eviten, en el fons, atacar l’arrel del problema.
Un problema, el de l’accés a l’habitatge, que viu immers en la deriva especulativa. Fins ara, les polÃtiques en matèria d’habitatge s’han limitat a fer pisos de protecció oficial, cosa que si bé ha estat útil per a uns pocs afortunats, tothom està d’acord en què no han solucionat cap problema. I la fórmula que es derivarà del Projecte de Llei està clar que continuarà sent la mateixa, tan sols acompanyada per un foment del lloguer i una controvertida obligatorietat de llogar pisos buits.
Abans que aquesta obligatorietat sigui una realitat, però, hi ha tota una sèrie de passos previs a complir i una infinitat de terminis que, sens dubte, faran molt difÃcil arribar a aquest extrem. AixÃ, no podem parlar de cap mesura efectiva, sinó d’un toc d’atenció per a que els poders fà ctics acceptin la resta del Projecte a canvi de fer-ne saltar aquesta part o per exigir als actuals propietaris de pisos buits que utilitzin la imaginació per no fer tan flagrant l’especulació. De fet, es preveuen múltiples maneres d’evitar l’obligatorietat de llogar.
Amb tot, l’infundat terme “expropiació� ha fet saltar totes les alarmes, i la UGT, en la seva deriva liberal, ja s’ha apressat a posicionar-se al costat de l’especulació, al costat de la patronal, que posa el crit al cel, de CiU, que qualifica les mesures com a pròpies d’una “esquerra radical�. En el fons, no van molt desencaminats, ja que darrere de tot plegat hi ha la lluita de classes moderna i que el govern d’Entesa no ha volgut afrontar.
Des de l’Espai Jove denunciem que es continuï criminalitzant el petit propietari mentre el gran especulador continua impune, denunciem que de les 47.000 immobilià ries de l’Estat només un 10% tinguin més de tres treballadors declarats, denunciem que l’habitatge continuï sent un element de negoci i no un dret. Per tot plegat, cada vegada és més evident que només la gestió col•lectiva d’alguns aspectes de la vida, no deixant-los a mercè de la llei del mercat i del benefici personal, pot ser la garantia per assolir els nivells desitjats d’eficiència i la satisfacció de drets. I el de l’habitatge n’és un.
Barcelona, 11 de gener de 2007. |
This work is in the public domain |
