|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Girona - 2006] Marxa de torxes per les preses i presos polítics '06
|
|
|
per celranenc |
25 des 2006
|
El passat dissabte 23 de desembre una seixantena de persones van omplir de foc i silenci els carrers i plaçes del centre de Girona, per denunciar la situació dels presos i preses polítiques catalanes i exigir-ne la amnistía.
La marxa va recòrrer els carrrers més cèntrics de la ciutat i va quedar desconvocada amb la lectura d'un manifest i el cant dels segadors. |
|
|
|
Manifest:
Són 5 anys els que consecutivament portem manifestant-nos amb torxes pels voltants del dia de Nadal, reclamant que els presos polítics catalans tornin a casa, i que ho facin en llibertat. Tants anys com nadals porten presos lluny de casa, lluny de les seves famílies i amigues, lluny del seu entorn social.
I ho fem així, amb torxes, amb foc, en la foscor i de forma descentralitzada. Amb el foc el que ens crema la ràbia i la impotència davant judicis en tribunals excepcionals, tortures amparades per la llei Antiterrorista i arbitrarietats de carcellers i jutges de vigilància penitenciària.
En la foscor, com en la que viuen elles i ells la seva vida, en presons de màxima seguretat, en ce.les d’aïllament, en espais socialment destructius, amb l’angoixa dels possibles accidents de trànsit del pare, la companya o el fill camí d’unes presons a més de 300, de 500 o de 1000 quilòmetres.
Descentralitzadament, com la seva dispersió, que els allunya de les seves famílies i entorns socials, així com de la resta de presos polítics en lluita. Així nosaltres ens dispersem amb ells, per recollir la vostra solidaritat arreu dels Països Catalans i fer-la arribar a Picassent, Zuera, Albacete o París.
Així, mobilitzant-nos un cop més, reclamant allò que els pertoca, el reagrupament del col.lectiu de presos i el dret a tenir interlocució política en el procés de pau que els ha de permetre l’amnistia.
Caminant un cop més per places i carrers il.luminant la foscor, trencant-la per poder trencar el silenci i la manipulació, fent arribar aquesta llum de solidaritat i escalfor a cada company pres i a les seves famílies.
Perquè la seva injustícia quotidiana ens reafirma en la lluita, perquè la nostra solidaritat és l’arma d’atac contra el silenci, perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran creure.
Perquè la lluita segueix essent l'únic camí. Perquè més enllà de ser paraules buides, la nostra denúncia va carregada amb il·lusions segrestades i somriures absents. La nostra paraula apunta decidida als i les culpables, als i les indiferents amb tota la ràbia i odi amb què pot expressar-se la veu d'un poble sotmès que no vol rendir-se encara que li costi el preu en vides, clandestines o confinades.
La nostra paraula és només això, i tant com això. Raó i paraula que, de nou, s'agermanen per entendrir, un any més, aquesta terra erma; per endurir les nostres voluntats; per acompanyar les nostres companyes tancades; per ferir (amb tot el mal que es pugui) la infàmia còmplice que gira la cara com si res no l'afectés; per demostrar un cop més, entre l'Onyar i el consum, que aquest poble no es rendeix. Que ho sentin a Madrid, a París i a Brusel·les: no lluitem per perdre.
Llibertat preses i presos polítics catalans.
Visca la terra.
RESCAT
Girona 2006 |
This work is in the public domain |
|
Re: [Girona - 2006] Marxa de torxes per les preses i presos polítics '06
|
|
per un |
27 des 2006
|
|
l'any passat 3 marxes. aquest més de 20. que tothom sàpiga que també hi ha presos polítics catalans! |
